“a la cuina sabia qui era ella; a la
cuina se sentia neguitosa, s'avorria; a la cuina feinejava d'una manera
admirable; a la cuina menyspreava el que feia. S'enfadava amb <<la buidor
de la vida d'una dona>>, com ho descrivia ella, després, quan analitzava
algun embolic que hi havia al carreró, deixava anar unes rialles que encara
sento. Passiva al matí, rebel a la tarda, es feia i desfeia cada dia. S'agafava
amb avidesa a l'únic element sòlid de què disposava, arribava a apreciar
aquella animació i després se sentia com una col·laboracionista”
Vincles ferotges - Vivian Gornick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada