“L'home té els cabells grisosos i uns trets harmònics i porta un abric car. La dona té la magror dels alcohòlics, és rossa, porta els cabells molt ondulats i un abric de visó. Ella aixeca la vista cap a ell quan jo passo, i la cara se li il·lumina. <<Ha estat una tarda meravellosa>>, diu. L'home l'abraça afectuosament i assenteix amb el cap mirant-la. L'escena em desperta un sentiment d'agraïment; que n'és de bonic, veure les persones adinerades comportar-se com simples humans!”

La dona singular i la ciutat - Vivian Gornick