“- Al llarg de la meva vida- diu ell -,
només he sabut el que no vull. Sempre
he tingut una espina clavada al costat i sempre he pensat: <<Quan m'hagi
tret aquesta espina, pensaré en el que vull. Però llavors em treia aquella
espina concreta i em sentia buit. Al cap de poc temps, se'm clavava una altra
punxa al costat. I llavors, altre cop, l'única cosa en què havia de pensar era
en com em podia alliberar de la punxa. Mai no he tingut temps de pensar en el
que vull”
La dona singular i la ciutat - Vivian Gornick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada