“Altre cop, com m'ha passat amb una regularitat irregular tota la vida quan no somiejo, tinc aquella sensació inquietant del llenguatge enterrat molt endins que em recorre els braços, les cames, el pit, el coll. Tant de bo pogués fer-lo arribar fins al cervell, potser aleshores podria començar una conversa amb mi mateixa”

La dona singular i la ciutat - Vivian Gornick