“Després de menjar, en Kalimon Ivànitx
se sumí en una profunda meditació o, dit més exactament, en una lleugera
somnolència; acostumava a fer una becaina a aquella hora; per això, encara que,
en veure que els convidats volien marxar, hagués repetit diverses vegades:
<<Però ¿per què, senyors, per què? ¿No els ve de gust fer una
partideta?...>>, es va sentir secretament satisfet quan els va veure amb
la gorra a la mà”
Dos amics - Ivan Turguénev
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada