“Madame de Rênal era una d'aquestes dones de províncies que es poden prendre fàcilment per idiotes durant els quinze primers dies de tracte. No tenia cap experiència de la vida, i no mostrava cap interès per parlar. Dotada d'una ànima delicada i desdenyosa, l'instint de felicitat que posseeix tot ser humà feia que, en general, no prestés cap atenció als actes dels personatges grollers enmig dels quals l'havia deixat caure l'atzar”

El roig i el negre – Stendhal