“I ja sento l'atracció de la taula, i he de córrer un altre cop a escriure i a escriure. I així sempre, sempre, i no em deixo en pau, i m'adono que consumeixo la meva vida, que per a la mel que donaré a uns llunyans desconeguts, recullo ara el pol·len de les meves millors flors, que arrenco aquestes flors i en trepitjo les arrels. No és estar boig, això?”

La gavina– Anton Txèkhov