“dir l'amor

com l'arbre ferm que no vam plantar mai,

que ens trobà ell, que el vam palpar amb les mans

dels no-creients que dubten en foscors

sense lliçons,

i ja hi vam ser,

fórem l'arrel clavant l'urpa a l'infern,

el tronc segur d'aguantar sempre el pes

del pas del temps, les branques que en secret

abracen més,

ho abracen tot”

Direm nosaltres – Roc Casagran