11/2/25

 “se'n va anar, sense dir ni mitja paraula; i ell es va quedar dempeus davant la porta de casa amb la mà agafant la clau com si no pogués girar-la. No podia, no podia entrar; i tampoc no podia continuar caminant cap a on abans anava. Per un instant va tenir la impressió que s'hauria de quedar així per a tota l'eternitat, davant una porta tancada encara que en tingués la clau”

La mare – Grazia Deledda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada