“Sempre tremolava de por davant els éssers humans. No tenia ni un pessic de confiança en el meu comportament. Guardava els meus maldecaps personals en una capsa petita dins el cor. Amagava la malenconia i el nerviosisme tant com podia per fer veure que jo posseïa un optimisme innocent. Així, anava perfeccionant-me com una persona peculiar”

L’home infrahumà – Osamu Dazai