“en el riu del paper vell alguna vegada llueix el llom d'un llibre preciós; enlluernat, miro una estona cap a una altra banda abans de prendre'l, l'eixugo amb el davantal, l'obro i oloro el text, i només després fixo els ulls en la primera frase i la llegeixo com si fos una predicció homèrica”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal