“amb tota la calma del món, flegmàticament separaven el cor dels llibres de les cobertes i llançaven les pàgines esgarrifades i eriçaces a la cinta, indiferents i immutables, sense adornar-se del valor que té cada llibre, sense pensar que algú el devia haver escrit, corregit, llegit, il·lustrat, imprès, compaginat i publicat, i que després algú altre l'havia censurat i prohibit”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal