La marxa Radetzky - Joseph Roth

© Bocins Literaris

Títol: La marxa Radetzky

Títol original: Radetzkymarsch

Autor: Joseph Roth

Any: 1932

Traducció: Jaume Creus

L’Avenç

 “L'emperador era un home vell. Era l'emperador més vell del món. Al seu voltant girava en cercle la mort, en cercle i dallant, dallant. Ja tot el camp estava buit, i només l'emperador, com una tija de plata oblidada, allà s'estava i esperava. Els seus ulls clars i durs miraven des de feia anys perduts cap a una perduda llunyania”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “El gran sol daurat dels Habsburg se li ponia definitivament, anorreat en l'abisme dels mons, fragmentat en una munió de petites esferes solars, que, com astres independents, il·luminarien tot de nacions independents”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “n'havia marxat content i animat cap a una contrada aventurera i cap al seu fill estimat. Ara hi tornava, sol, deixant enrere un fill solitari i aquella frontera on l'ocàs del món ja es veia tan clarament com es veu la tempesta congriant-se als afores d'una ciutat, mentre els carrers encara es mostren feliços i despreocupats sota el cel blau”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “La vida semblava transcórrer més ràpida que el pensament. I abans que hagués pogut prendre cap decisió ja era vell”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “Tots dos desitjaven que la carretera no s'acabés mai. Haurien volgut caminar així estona i estona, l'un al costat de l'altre. Tots dos haurien volgut dir alguna paraula, però tots dos callaven. Una paraula, una paraula aviat és dita. Aquesta no es deia. Per última vegada, pensà el tinent, per última vegada caminem així, l'un al costat de l'altre!”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “reconeixen tot d'una que només la por els havia empès a reunir-se, perquè cadascun d'ells temia quedar-se sol tancat entre quatre parets amb la seva por; però també reconeixien que ben poc els ajudaria el fet de quedar-se en colla, i que cadascú, tot i estar entre els altres companys, seguia sol amb la seva pròpia por”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “Com si li haguessin bescanviat la pròpia vida per una de nova, estranya, fabricada en un taller, cada nit en anar a dormir i cada matí un cop llevat es repetia el seu nou grau i la seva nova condició, es plantava davant del mirall i comprovava que el seu rostre era l'antic”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “Hi ha una por abans del plaer que ja és plaer, igual que una certa por a la mort pot ser mortal”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “Era tan senzill i irreprotxable com el seu full de serveis, i només la ira, que de tant en tant li sortia, hauria permès endevinar a un bon coneixedor dels homes que també en l'ànima del capità Trotta traslluïen les nocturnes fondàries on dormien les tempestes i les veus desconegudes dels ancestres sense nom”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

 “Havien nascut en temps de pau, i en pacífiques maniobres i exercicis havien esdevingut oficials. Encara no sabien llavors que cadascun d'ells, sense excepció, s'hauria d'enfrontar amb la mort pocs anys després. Llavors cap d'ells no tenia l'oïda prou sensible per percebre l'enorme engranatge del gran molí ocult que ja començava a moldre la gran guerra”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth

© Bocins Literaris

Títol: La llegenda del sant bevedor

Títol original: Die Legende vom heiligen Trinker

Autor: Joseph Roth

Any: 1939

Traducció: Judith Vilar Roca

Viena Edicions

 “Perquè a res s'acostumen els homes tan fàcilment com als miracles, quan els han succeït una, dues o tres vegades. Sí! La natura dels homes és tal que fins i tot s'empipen quan no els passa per sort ininterrompudament tot allò que un destí casual i passatger sembla haver-los promès”

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth

 “De cop i volta van tenir al davant la resplendent nit de París, però no sabien què fer-ne, com els passa a les persones que no tenen res en comú i s'han trobat per atzar. La nit s'estenia davant d'ells com un desert massa extens”

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth

 “És clar que m'estimaria més dos-cents francs que no pas vint, però soc un home d'honor. Sembla que em menysté, vostè. No puc acceptar els diners que m'ofereix, i això pels motius següents: en primer lloc, perquè no tinc el gust de conèixe'l; en segon lloc, perquè no sé com ni quan els hi podria tornar; en tercer lloc, perquè vostè tampoc no té la possibilitat de reclamar-me'ls, perquè no tinc adreça. Gairebé cada dia visc sota un pont diferent d'aquest riu. Però, tal com he dit, soc un home d'honor, tot i que sense adreça”

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth

 “va adonar-se per què en aquells últims anys havia tingut tanta por dels miralls. Perquè no era bo veure amb els propis ulls la pròpia degradació. I mentre no et veies obligat a veure't la cara, gairebé era com si no en tinguessis o com si tinguessis la d'abans”

La llegenda del sant bevedor - Joseph Roth