Sóc vertical - Sylvia Plath

© Bocins Literaris

Títol: Sóc vertical

Títol original: Sylvia Plath- Colleted Poems

Autora: Sylvia Plath

Traducció: Montserrat Abelló

Any: 1960-1963

Proa

Sóc vertical recull l’obra poètica de la malaguanyada poeta nord-americana Sylvia Plath compresa entre el 1960 i 1963, anys molt productius i previs a l’acabament d’una vida que ella mateixa va posar fi amb tan sols 31 anys. De l’edició i traducció de la publicació bilingüe de Proa se n’encarregà Montserrat Abelló, que va seguir la poesia de Plath de molt a prop.  

Plath arrossega des de jove d’una tendència a la depressió que l’acompanyarà al llarg de la seva curta vida. És ultra perfeccionista i competitiva, vol ser la millor en tot. No acaba de sentir-se còmoda en el paper de dona ja que se sent presonera de la seva època. Casada amb Ted Hughes, també poeta, es troba coartada pel seu marit, que li resta llibertat alhora d’escollir els temes sobre els quals escriure i ressentida perquè ell aconsegueix reservar-se temps per escriure i ella s’ha d’encarregar de les tasques domèstiques i la criança dels fills. La seva relació, passional i devastadora, acaba quan Hughes l’abandona i la deixa a càrrec dels seus dos fills petits en una situació econòmica crítica.

Els poemes d’aquest recull estan escrits en aquest període. Plath, sense l’ombra castradora de Hughes, reneix amb una veu poètica (ara ja pròpia) forta que contrasta amb la seva fragilitat personal. Són poemes confessionals que demanen ser llegits en veu alta. La poeta reflecteix la complexitat que pateix per conciliar ser dona, mare i poeta amb una duresa que fa difícil llegir-la. Els seus versos estripen perquè perceps el seu turment. Plath no dissimula el seu malestar, és incisiva i lúcida. No es pot sortir indemne rere la lectura de l’art de morir de Lady Lazarus, l’alliberament de la figura paternal a Papa, el llarg diàleg teatral sobre la maternitat de Tres dones o la brutal Cirurgia estètica. Si us hi atreviu, dosifiqueu-la.