 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Sóc vertical
Títol original: Sylvia Plath- Colleted Poems
Autora: Sylvia Plath
Traducció: Montserrat Abelló
Any: 1960-1963
Sóc
vertical recull l’obra poètica de la malaguanyada
poeta nord-americana Sylvia Plath compresa entre el 1960 i 1963, anys molt
productius i previs a l’acabament d’una vida que ella mateixa va posar fi amb
tan sols 31 anys. De l’edició i traducció de la publicació bilingüe de Proa se
n’encarregà Montserrat Abelló, que va seguir la poesia de Plath de molt a prop.
Plath arrossega des de jove
d’una tendència a la depressió que l’acompanyarà al llarg de la seva curta vida.
És ultra perfeccionista i competitiva, vol ser la millor en tot. No acaba de
sentir-se còmoda en el paper de dona ja que se sent presonera de la seva època.
Casada amb Ted Hughes, també poeta, es troba coartada pel seu marit, que li
resta llibertat alhora d’escollir els temes sobre els quals escriure i
ressentida perquè ell aconsegueix reservar-se temps per escriure i ella s’ha
d’encarregar de les tasques domèstiques i la criança dels fills. La seva
relació, passional i devastadora, acaba quan Hughes l’abandona i la deixa a
càrrec dels seus dos fills petits en una situació econòmica crítica.
Els poemes d’aquest recull
estan escrits en aquest període. Plath, sense l’ombra castradora de Hughes, reneix
amb una veu poètica (ara ja pròpia) forta que contrasta amb la seva fragilitat
personal. Són poemes confessionals que demanen ser llegits en veu alta. La
poeta reflecteix la complexitat que pateix per conciliar ser dona, mare i poeta
amb una duresa que fa difícil llegir-la. Els seus versos estripen perquè
perceps el seu turment. Plath no dissimula el seu malestar, és incisiva i
lúcida. No es pot sortir indemne rere la lectura de l’art de morir de Lady Lazarus, l’alliberament de la
figura paternal a Papa, el llarg diàleg
teatral sobre la maternitat de Tres dones
o la brutal Cirurgia estètica. Si
us hi atreviu, dosifiqueu-la.