¿Puede el hombre dominar el impulso de su alma?

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “Su corazón había dejado de entristecerse y sufrir. Todo él se había transformado en amor total, en deseo absoluto del bien, en paciencia. A paso ligero peregrinaba por entre las sordideces del mundo, con el corazón elevado constantemente al cielo, lleno de amor universal”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “Un país miserable y gentes miserables. ¿No es triste pensar que sólo podemos ser un poco felices cuando todo el mundo se destroza en una guerra sangrienta? Sólo el diablo se compadece de nosotros en este mundo”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “para nadar en la abundancia había que arrastrarse por el lodo”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “A todos nos acoge la luz del día como a un rey. Después ya se encarga la suerte de hacernos dar tumbos. Pero la vida es muy sabia y comienza por engañarnos así, porque si desde el primer día nos dijera lo que nos tiene reservado, nos negaríamos a nacer”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

Il passaggio - Sibilla Aleramo

© Bocins Literaris

Títol: Il passaggio

Autora: Sibilla Aleramo

Any: 1919

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “Affermo me a me stessa: null'altro, null'altro!
Oh, ma affermo tutto ciò di cui mi compongo, tutto che mi sta attorno e ch'io assorbo! Nulla va perduto”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Sarai perfetta ogni volta che vorrai esserlo per te sola”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Ascòltati nella tua sostanza, donna, ch'è tua soltanto: fa di udire quel ch'essa per sé richiede, tu sola lo puoi, nessuno varrebbe ad aiutarti, ascolta, di là d'ogni sentimento e d'ogni idea, oltre il tuo supplizio e il tuo diritto, oltre anche la tua maternità, dove uguale statura hanno sacrificio e ribellione, umiltà ed orgoglio, ed uguali pesano gioia e dolore, la tua legge parla – ascòltala”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Che cos'è la nostalgia? Richiamo desolato di emozioni interrotte, stroncate, di cose intravedute e non possedute, di luoghi e di età a cui non potemmo darci interi”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Ma s'io parlo, sola a solo, s'io scrivo su un foglio che soltanto due occhi oltre ai miei leggeranno, veramente io mi trasmetto, qualcosa di me per sempre passa in te, ch'io non riavrò più mai, che tu porterai con te nella morte”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “La vita è grande. Le possibilità di farla sempre più grande sono infinite”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Tutto m'attendeva, e nell'ora esatta.

Tutti m'hanno dato. Tutti pareva fossero stati creati per me, per far che divenissi, sì, più grande per ognuno che avvicinavo, e più brava. Li guardavo perdutamente, e così adorando credevo di darmi ed invece prendevo”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “una catena di cuspidi è la vita”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “C'è una strada, fra tante che ho percorse, aperte al mio coraggio, ch'io non ho cercate, che ho visto d'improvviso, una strada fra tutte tracciata perch'io imparassi che cosa vuol dire camminare. Camminare, andare innanzi avendo lasciato tutto dietro a sé, quanto di più amaro ma anche quanto di più caro”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

 “Il silenzio attende. Il silenzio, la più fedele cosa che in vita m'abbia allacciato. Più grande di me, via via ch'io crescevo anch'esso cresceva, sempre pareva volesse ascoltarmi e tacevamo insieme”

Il passaggio – Sibilla Aleramo

L'art de ser humans - David Bueno

© Bocins Literaris

Títol: L’art de ser humans

Autor: David Bueno

Any: 2025

Columna Edicions

 “L'art d'educar és l'art de ser curiosos i de tenir objectius vitals. I, per extensió, d'encoratjar-nos pel benestar. El realisme fomenta bons diagnòstics sobre nosaltres mateixos, però l'optimisme és un element vital imprescindible per assolir el nostre propi èxit vital”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Per crear cal tenir coneixements, elements i processos desats a la memòria, però és necessari deixar que la ment divagui lliurement a partir d'aquests coneixements”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Ser conscients del sentit i la significació dels nostres estats interns, no per posar-hi més atenció sinó per interpretar-los correctament, millora la sensació subjectiva de benestar”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Argumentar i contraargumentar, contrastar els arguments d'altri amb els d'un mateix, ho hauríem de veure i de viure com una font de satisfacció íntima i de plaer intel·lectual. Trobar persones que pensen diferent potencia el poder generador de la diversitat”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Tots els infants i adolescents, i també els adults, necessitem tenir cada dia una estona generosa sense res programat a fer. És una estona desestressant, en què podem explorar vivencialment altres interessos que contribueixen a construir i reconstruir la personalitat”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Som memòria, som els nostres records. Però també som les nostres il·lusions i els nostres projectes”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Possiblement, el que ens distingeix de la resta d'animals, l'autèntica revolució del nostre cervell, la propietat emergent que ens defineix com a espècie, és la possibilitat de ser artistes”

L’art de ser humans – David Bueno

 “El dogmes generen sensació de seguretat, ja que disminueixen les incerteses en donar com a vàlides i irrefutables certes idees. I aquest fet rebaixa l'estrès, malgrat que la seguretat que transmeten sigui, molt sovint, fal·laç”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Tenim un cervell plàstic i mal·leable, que es va construint i reconstruint constantment a través de les sensacions i les percepcions que experimentem i que generem. I també de les accions que emprenem i dels pensaments que tenim”

L’art de ser humans – David Bueno

 “Sentir per percebre, percebre per pensar i pensar per fer”

L’art de ser humans – David Bueno

AI! La misèria ens farà feliços - Gabriel Calderón

© Bocins Literaris

Títol: AI! La misèria ens farà feliços

Autor: Gabriel Calderón

Any: 2025

Traducció: Joan Sellent

Editorial Comanegra

 “Vull tornar al punt zero, per tornar a néixer i tornar-ho a viure tot i omplir-me els ulls d'astorament i l'ànima de somnis, somiar coses que, encara que siguin mentides, somiar-les de veritat”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “Val més enyorar que suportar”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “Tu saps que ens convé que ens molestin de debò, de tant en tant. Quant fa que no et preocupes de veritat? Per alguna cosa important, per alguna cosa real”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “Creure és decidir en què creure”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “La facultat empàtica va reemplaçar els humans. Al final de la dècada, una calculadora tenia més empatia que qualsevol ésser humà. De mica en mica hem anat poblant el món amb la nostra empatia artificial, però almenys més freqüent que la humana”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “La repetició i el record són el mateix moviment en sentits oposats. Ens pensàvem que fèiem teatre per dir alguna cosa, per ser vistos, però ho fèiem per repetir, per fixar en el temps un record, per fixar-nos a nosaltres en el temps com si fos una llar. Per això sempre ha sigut més difícil l'assaig que l'estrena”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “No, no pensis, no pensis. Val més no pensar. El que pensa, perd. Un actor, una actriu, no pensa, flueix, escolta, hi posa el que s'hi ha de posar, s'entrega, confia, però no pensa”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “La vida és resistir-se a somiar”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “En aquest bàndol hi som tots, per més amor que tinguem pel passat, tots lluitem pel present i, encara que vulguem desertar, no podem”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

 “abans fèiem entreactes quan una cosa durava més de dues hores. Ara hem de fer una pausa cada quinze minuts, la gent es torna boja tanta estona quieta i en silenci. Ja venen pensant quan se n'aniran. Es cansen, s'avorreixen, però els encanta dir que han vingut al teatre. El seu ideal seria un teatre sense teatre”

AI! La misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón

L'àvia Harris - Willa Cather

© Bocins Literaris

Títol: L’àvia Harris

Títol original: Old Mrs Harris

Autor: Willa Cather

Any: 1932

Traducció: Esther Tallada

Editorial: Cal Carré

 “tots els paisatges li semblaven bonics. Duia sempre a la memòria un paisatge que era el seu i que era capaç de desplegar com si fos una tenda en qualsevol paratge erm i hostil on es trobés”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “Que dolç que és el repòs per als qui treballen”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “Aquella gent semblava ben bé que no sabessin que en el món hi havia coses com ara la lluita, el rigor i la competitivitat. Sempre s'alegraven sincerament de veure-us, sempre tenien temps per dedicar-vos i normalment sempre estaven de bon humor, tots menys l'àvia Harris, que arrossegava la gravetat que han de tenir els que es paren a pensar en el destí de l'ésser humà. Però fins i tot a ella li agradava la lleugeresa d'esperit en els altres; de fet, feia tot el que podia perquè no se'ls esguerrés”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “Tot el que té vida ha de patir”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “la senyora Harris i les altres dones de la seva edat que portaven la casa de la seva filla es quedaven a la part del darrere, que s'apropiaven del tot i que governaven amb molt de zel. Deixaven el porxo del davant i la sala d'estar al jovent, és a dir al matrimoni i als seus amics; elles, les dones grans, es passaven quasi la vida sencera a la cuina i pels rebosts i al menjador de darrere. Però allà ordenaven la vida al seu gust”

 L’àvia Harris – Willa Cather

 “Quasi sempre tenia un mig somriure dibuixat als llavis i als ulls, i aquell somriure hi era perquè alguna cosa la complaïa, no perquè volgués complaure ningú”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “L'estratègia perquè els teus fills no acabin sent uns egoistes és que et situïs tu en un egoisme descansat”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “Les nits d'hivern, i de vegades també les nits d'estiu així que els galls començaven a cantar, la senyora Harris sovint es notava fred i soledat a dins del pit. De vegades el gat, en Blue Boy, se li enfilava al llit, s'arraulia al seu costat i li temperava aquell punt que li dolia. Però les nits de primavera i estiu era probable que es quedés fent el ronsa per les teulades, i per això el jerseiet s'havia convertit en la possessió més preuada de l'àvia Harris. Era més agradable, solia pensar mentre se l'embolicava al tors, que els seus fills i tot”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “no hi havia ni un bri de timidesa ni de vanitat ni cap cabòria: era una mena d'essència pura”

L’àvia Harris – Willa Cather

 “Aquella dona gran no semblava tenir-les totes: se la veia recelosa i vacil·lant. Però no estava nerviosa ni atabalada. Es conduïa amb aquella mena de dignitat serena, profundament serena, que ve de la resignació absoluta als atzars de la vida”

L’àvia Harris – Willa Cather

Una solitud massa sorollosa - Bohumil Hrabal

© Bocins Literaris

Títol: Una solitud massa sorollosa

Títol original: Příliš hlučná samota

Autor: Bohumil Hrabal

Any: 1976

Traducció: Monika Zgustova

Editorial Navona

 “tots els inquisidors del món cremen els llibres en va perquè quan un llibre comunica alguna cosa vàlida, el seu riure silenciós persisteix encara mentre el devoren les flames i és que un llibre veritable sempre indica algun camí nou que condueix enllà d'ell mateix”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “amb tota la calma del món, flegmàticament separaven el cor dels llibres de les cobertes i llançaven les pàgines esgarrifades i eriçaces a la cinta, indiferents i immutables, sense adornar-se del valor que té cada llibre, sense pensar que algú el devia haver escrit, corregit, llegit, il·lustrat, imprès, compaginat i publicat, i que després algú altre l'havia censurat i prohibit”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal