“Per crear cal tenir coneixements, elements i processos desats a la memòria, però és necessari deixar que la ment divagui lliurement a partir d'aquests coneixements”
L’art
de ser humans – David Bueno
30/1/26
29/1/26
28/1/26
“Tots els infants i adolescents, i també els adults, necessitem tenir cada dia una estona generosa sense res programat a fer. És una estona desestressant, en què podem explorar vivencialment altres interessos que contribueixen a construir i reconstruir la personalitat”
L’art
de ser humans – David Bueno
27/1/26
26/1/26
25/1/26
24/1/26
23/1/26
22/1/26
AI! La misèria ens farà feliços - Gabriel Calderón
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: AI! La misèria ens farà feliços
Autor: Gabriel Calderón
Any: 2025
Traducció: Joan Sellent
Editorial Comanegra
“Vull tornar al punt zero, per tornar a néixer i tornar-ho a viure tot i omplir-me els ulls d'astorament i l'ànima de somnis, somiar coses que, encara que siguin mentides, somiar-les de veritat”
AI! La
misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón
20/1/26
18/1/26
17/1/26
“La repetició i el record són el mateix moviment en sentits oposats. Ens pensàvem que fèiem teatre per dir alguna cosa, per ser vistos, però ho fèiem per repetir, per fixar en el temps un record, per fixar-nos a nosaltres en el temps com si fos una llar. Per això sempre ha sigut més difícil l'assaig que l'estrena”
AI! La
misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón
16/1/26
14/1/26
13/1/26
“abans fèiem entreactes quan una cosa durava més de dues hores. Ara hem de fer una pausa cada quinze minuts, la gent es torna boja tanta estona quieta i en silenci. Ja venen pensant quan se n'aniran. Es cansen, s'avorreixen, però els encanta dir que han vingut al teatre. El seu ideal seria un teatre sense teatre”
AI! La
misèria ens farà feliços – Gabriel Calderón
12/1/26
L'àvia Harris - Willa Cather
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: L’àvia Harris
Títol original: Old Mrs Harris
Autor: Willa Cather
Any: 1932
Traducció: Esther Tallada
Editorial: Cal Carré
“tots els paisatges li semblaven bonics. Duia sempre a la memòria un paisatge que era el seu i que era capaç de desplegar com si fos una tenda en qualsevol paratge erm i hostil on es trobés”
L’àvia
Harris – Willa
Cather
10/1/26
“Aquella gent semblava ben bé que no sabessin que en el món hi havia coses com ara la lluita, el rigor i la competitivitat. Sempre s'alegraven sincerament de veure-us, sempre tenien temps per dedicar-vos i normalment sempre estaven de bon humor, tots menys l'àvia Harris, que arrossegava la gravetat que han de tenir els que es paren a pensar en el destí de l'ésser humà. Però fins i tot a ella li agradava la lleugeresa d'esperit en els altres; de fet, feia tot el que podia perquè no se'ls esguerrés”
L’àvia
Harris – Willa
Cather
8/1/26
“la senyora Harris i les altres dones de la seva edat que portaven la casa de la seva filla es quedaven a la part del darrere, que s'apropiaven del tot i que governaven amb molt de zel. Deixaven el porxo del davant i la sala d'estar al jovent, és a dir al matrimoni i als seus amics; elles, les dones grans, es passaven quasi la vida sencera a la cuina i pels rebosts i al menjador de darrere. Però allà ordenaven la vida al seu gust”
7/1/26
6/1/26
5/1/26
“Les nits d'hivern, i de vegades també les nits d'estiu així que els galls començaven a cantar, la senyora Harris sovint es notava fred i soledat a dins del pit. De vegades el gat, en Blue Boy, se li enfilava al llit, s'arraulia al seu costat i li temperava aquell punt que li dolia. Però les nits de primavera i estiu era probable que es quedés fent el ronsa per les teulades, i per això el jerseiet s'havia convertit en la possessió més preuada de l'àvia Harris. Era més agradable, solia pensar mentre se l'embolicava al tors, que els seus fills i tot”
L’àvia
Harris – Willa
Cather
4/1/26
3/1/26
2/1/26
Una solitud massa sorollosa - Bohumil Hrabal
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Una solitud massa sorollosa
Títol original: Příliš
hlučná samota
Autor: Bohumil Hrabal
Any: 1976
Traducció: Monika Zgustova
Editorial Navona
“tots els inquisidors del món cremen els llibres en va perquè quan un llibre comunica alguna cosa vàlida, el seu riure silenciós persisteix encara mentre el devoren les flames i és que un llibre veritable sempre indica algun camí nou que condueix enllà d'ell mateix”
Una
solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal
1/1/26
“amb tota la calma del món, flegmàticament separaven el cor dels llibres de les cobertes i llançaven les pàgines esgarrifades i eriçaces a la cinta, indiferents i immutables, sense adornar-se del valor que té cada llibre, sense pensar que algú el devia haver escrit, corregit, llegit, il·lustrat, imprès, compaginat i publicat, i que després algú altre l'havia censurat i prohibit”
Una
solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)