 |
©
Bocins Literaris
|
“Avanço nit enllà
i tot allò que soc
s'enfonsa dins l'abisme
del dubte i el temor,
i segueixo a l'aiguait
d'un mot consolador”
Centre
de brevetat – Feliu
Formosa
“esperava que algun dia, sense pensar-ho i d'una manera automàtica, li sortissin les quatre ratlles que sempre havia buscat i que havien de contenir l'essència del que sempre havia volgut escriure. I veia passar el temps entre l'angoixa creixent i l'esperança minvant”
Centre
de brevetat – Feliu
Formosa
 |
©
Bocins Literaris
|
“tant se val si interpretem dalt d'un escenari com si escrivim, allò que més importa no és la fama, ni la brillantor, ni tot el que jo somiava, sinó la capacitat d'aguantar”
La
gavina– Anton
Txèkhov
“I ja sento l'atracció de la taula, i he de córrer un altre cop a escriure i a escriure. I així sempre, sempre, i no em deixo en pau, i m'adono que consumeixo la meva vida, que per a la mel que donaré a uns llunyans desconeguts, recullo ara el pol·len de les meves millors flors, que arrenco aquestes flors i en trepitjo les arrels. No és estar boig, això?”
La
gavina– Anton
Txèkhov
 |
©
Bocins Literaris
|
“el mundo no puede llevar la contraria a las matemáticas”
La
variable humana – Rodrigo Martín Noriega
“podía sentir la pulsación de cada nota en su piel, como si la música resonara en su cuerpo en un crescendo sensual y efímero. La música era triste como las cosas bellas que se marchitan, y suavemente alegre como un inesperado día soleado en invierno visto desde la ventana de una mansión vacía”
La
variable humana – Rodrigo Martín Noriega
“Afuera se había levantado ventisca y el mediodía se volvía hostil y desapacible como el ánimo de John. Se quedó de pie sin saber muy bien dónde ir. Observó como el viento agitaba las copas de los árboles y levantaba las hojas amarillas en pequeños remolinos. Nubes negras cubrían el cielo por encima de los tejados y todo parecía estar poseído por la energía tempestuosa de un paisaje romántico”
La
variable humana – Rodrigo Martín Noriega
 |
©
Bocins Literaris
|
“Els temps són difícils i s'enfosqueixen com ho fa l'ombra dins dels ulls dels homes que els comanden. No sospesen arguments. No consideren cap raó: ja la tenen”
Tiberi
Cèsar – Núria
Cadenes
“És la seva hora preferida del dia, aquesta llum esbiaixada que daura el món perquè després, de seguida, quan la nit per fi ho colgui tot, en quedi un record prou bell que en propiciï l'enyorança, les ganes de tornar-lo a veure, renovellat i disposat a tot amb la frescor del groc pàl·lid, gris i blanc que demà precedirà l'albada”
Tiberi
Cèsar – Núria
Cadenes
“Vipsània no va plorar.
No ho va fer.
Això és, potser, el que més li dol.
Que no li trobés, a la dona que s'estimava i que encara s'estima i que
s'estimarà sempre i per sobre de les seves possibilitats d'estimar, l'ofec que
a ell se li encastava al pit, les formigues a les mans, el xerric, la pena o la
por o el que fos que li assecava les entranyes”