7/9/25

 “Quan una idea fructifica en la teua ment et fa insensible a les conseqüències, i vius infatuat que aquell és un camí que cal recórrer, perquè les grans gestes reclamen sempre grans sacrificis”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

6/9/25

 “Hi ha una pulsió evolutiva que ha de ser adaptativa, i que fa que el subordinat acate les ordres, siguen quines siguen aquestes. L'educació rebuda a l'escola, el servei militar, així com una sèrie de recompenses i càstigs en el si de la teua societat reafirmen i interioritzen aquesta tendència a l'obediència, més orba i inhumana”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

5/9/25

 “L'espècie humana és territorial per naturalesa, però junt a aquest instint hi ha el llegat cultural, que representa una pulsió encara més poderosa que la pàtria física: la llengua és el territori de l'ànima i allà on es parla hi tens el teu regne”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

4/9/25

Baumgartner - Paul Auster

© Bocins Literaris
Títol: Baumgartner
Títol original: Baumgartner
Autor: Paul Auster
Any: 2024
Traducció: Ernest Riera
Edicions 62

 “alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants, s'esvaeixen per sempre”

Baumgartner – Paul Auster

3/9/25

 “ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap… i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot”

Baumgartner – Paul Auster

2/9/25

 “la poesia no era un planeta sinó un asteroide diminut que vagarejava pels espais celestials de la literatura”

Baumgartner – Paul Auster

1/9/25

 “¿Un esdeveniment ha de ser cert per tal de ser acceptat com a cert, o la fe en la veritat d'un esdeveniment ja el converteix en vertader, encara que la cosa que suposadament va passar, de fet, no va passar?”

Baumgartner – Paul Auster

31/8/25

 “I ara, som aquí, és clar; on sempre som… cadascun de nosaltres tancat en el nostre aquí, des del moment que naixem fins al dia que ens morim”

Baumgartner – Paul Auster

30/8/25

Montauk - Max Frisch

© Bocins Literaris
Títol: Montauk
Títol original: Montauk. Eine Erzählung
Autor: Max Frisch
Any: 1975
Traducció: Fernando Aramburu
Editorial Laetoli

 “Aún nos quedaba algo de tiempo, pero ya no podíamos hacer nada con él”

Montauk – Max Frisch

29/8/25

 “Cada vez con más frecuencia me sobresalta algún recuerdo. Por regla general, se trata de recuerdos que a decir verdad no son terribles. Mucha bagatela, nada de valor, que relato en la cocina o en el asiento del copiloto. Lo que me sobresalta es el descubrimiento: me he ocultado mi vida”

Montauk – Max Frisch

28/8/25

 “Es indiferente si cuanto invento en torno a la mujer querida me mortifica o me llena de felicidad. Basta con que me persuada. No son las mujeres las que me engañan. Lo hago yo mismo”

Montauk – Max Frisch

27/8/25

 “Las conversaciones sobre literatura consisten mayormente en demostrar conocimientos y en dilapidar opiniones”

Montauk – Max Frisch

26/8/25

 “Sólo son una pareja sin muecas de encubierta antipatia, sin las miradas breves que el compañero no debe advertir cuando lo alcanzan de costado, esas miradas cuando ya no existe secreto alguno entre los dos, sus lazos profundos sin placer”

Montauk – Max Frisch

25/8/25

 “Nuestra culpa tiene una utilidad; justifica muchas cosas en la vida de otros”

Montauk – Max Frisch

24/8/25

 “edito mis libros no porque yo considere que tenga que aleccionar o llevar por el buen camino a la opinión pública, sino porque se necesita un auditorio imaginario para poder, en cualquier caso, conocerse. En el fondo, escribo para mí mismo”

Montauk – Max Frisch

23/8/25

 “El éxito prolongado facilita no ser vanidoso de vez en cuando”

Montauk – Max Frisch

22/8/25

 “el escritor recela de los sentimientos que no se prestan a ser publicados. Él espera entonces su ironía. Supedita sus percepciones a la cuestión de si son dignas de ser escritas, y vive de mal grado lo que no puede en absoluto poner en palabras”

Montauk – Max Frisch

21/8/25

 “Sólo en sueños se logra volar por medios propios”

Montauk – Max Frisch

20/8/25

La por a la llibertat - Erich Fromm

© Bocins Literaris
Títol: La por a la llibertat
Títol original: Escape from Freedom
Autor: Erich Fromm
Any: 1941
Traducció: Joan-Lluís Marfany
Edicions 62

 “La racionalització no és un instrument per al descobriment de la realitat, sinó un intent a posteriori d'harmonitzar els desigs personals amb la realitat existent”

La por a la llibertat – Erich Fromm

19/8/25

 “Preval la patètica superstició que, a través del coneixement del més gran nombre possible de fets, hom pot assolir el coneixement de la realitat. Centenars de fets esparsos i inconnexos són embotits dins els caps dels estudiants. Perden llur temps i llur energia a aprendre fets i més fets, de manera que els en queda molt poc per a pensar”

La por a la llibertat – Erich Fromm

18/8/25

 “La <<consciència>> és un amo tirànic que l'home mateix posa en el seu interior. L'obliga a actuar d'acord amb uns desigs i uns objectius que ell creu que són seus, quan de fet són interioritzacions d'exigències socials externes”

La por a la llibertat – Erich Fromm

17/8/25

 “La democràcia és un sistema que crea les condicions econòmiques, polítiques i culturals necessàries per al ple desenvolupament de l'individu. El feixisme és un sistema que, sota el nom que sigui, obliga l'individu a subordinar-se als propòsits aliens i afebleix el desenvolupament de l'autèntica individualitat”

La por a la llibertat – Erich Fromm

16/8/25

 “el desig de llibertat pot ésser reprimit, pot desaparèixer de la consciència de l'individu, però, fins i tot en aquest cas, no deixa d'existir com a possibilitat i indica la seva existència a través de l'odi conscient o inconscient que acompanya sempre la repressió”

La por a la llibertat – Erich Fromm

15/8/25

 “l'autoconfiança, el <<sentiment del jo>>, és senzillament un indicador del que els altres pensen d'un hom. No és ell que està convençut de la seva vàlua, sense tenir en compte la seva popularitat o el seu èxit en el mercat. Si és sol·licitat, és algú; si no és popular, no és ningú. Aquesta dependència de l'autoestimació de l'èxit de la <<personalitat>> és la raó que per a l'home actual la popularitat tingui aquesta tremenda importància”

La por a la llibertat – Erich Fromm

14/8/25

 “l'anhel de poder no neix de la força sinó de la feblesa. És l'expressió de la incapacitat de la personalitat individual per a mantenir-se i viure sola. És un intent desesperat d'assolir una força secundària quan l'autèntica força manca”

La por a la llibertat – Erich Fromm

13/8/25

 “el mode de vida, determinat en l'individu per la peculiaritat d'un sistema econòmic, esdevé el factor primordial en la determinació de tota la seva estructura psicològica, per tal com la necessitat imperiosa d'autoconservació l'obliga a acceptar les condicions sota les quals haurà de viure”

La por a la llibertat – Erich Fromm

12/8/25

 “L'agressivitat és la conseqüència de la vida no viscuda”

La por a la llibertat – Erich Fromm

11/8/25

 “els adults volen tenir cada vegada més èxit, guanyar més diners, tenir més prestigi, comprar-se un nou cotxe, viatjar, etc… Però si, enmig d'aquesta activitat frenètica, s'aturen a pensar, potser els ve a la ment aquesta pregunta: <<Tinc aquesta nova feina, m'he comprat aquest cotxe nou, puc fer aquest viatge...i, tot plegat, què? De què em serveix tot això? Soc realment jo que vull totes aquestes coses?”

La por a la llibertat – Erich Fromm

10/8/25

Carpe momentum - Biel Mesquida

© Bocins Literaris
Títol: Carpe momentum
Autor: Biel Mesquida
Any: 2021
Cafè Central – Eumo Editorial

 “M'acostum com els japonesos
A tancar els ulls
suspendre el temps
I precisar la imatge del gaudi”

Carpe momentum – Biel Mesquida

9/8/25

 “Mots que voldria arreplegar de pressa
Per estotjar-los en el rebost del temps
Perquè em fessin companyia una estona
Llarga i fossin un balsàmic miratge”

Carpe momentum – Biel Mesquida

8/8/25

 “Potser serà aixuxines com ara mateix
Estaré a la taula de la font del jardí
Amb un llibre estimat sentiré els vols
De tórtores i paons cap a la dormida
Contemplaré al cel la baixada de la llum
I escoltaré algun diàleg de les coses
Potser serà aixuxines tancaré els ulls
I no recordaré res pus mai més”

Carpe momentum – Biel Mesquida

7/8/25

 “Nàufrag de tu
Ja no tenc forces per a res
I m'enfons en la distància
Però cop en sec
Record l'estratagema
Faig el mort
I la nit s'umpl de llum
Quan tu em fas el boca a boca
I ens salvem nuats
Com si no res”

Carpe momentum – Biel Mesquida

6/8/25

 “I et cerc quan més t'acostes
I t'oblid quan més et record
I et fuig quan més et tenc
I et fer quan més t'acaron
I et deix quan més et trob
I et faig mal quan més bé et vull
I no sé el teu nom que crid a lloure
I partesc quan tu vens
I m'entotsol quan tu hi ets
I assegur a tothom que no t'he vist mai
Quan et duc dedins per sempre més”

Carpe momentum – Biel Mesquida

5/8/25

 “D'una vida només se'n coneixen les dates
Els esdeveniments les circumstàncies
Però allò que succeeix en els replecs
En les cavorques de l'abís i de la febre
Allà on no arriba la claror d'un mateix
És impossible d'imaginar ni de sentir
Ni d'entendre l'enigma i el misteri”

Carpe momentum – Biel Mesquida

4/8/25

 “Com que està dins l'aigua
No sap ningú
Que el peix plora”

Carpe momentum – Biel Mesquida

3/8/25

 “Sent les imatges amb mots.
Veig els sons amb paraules.
I també toc amb versos
i ensum amb frases vives
com la respiració de les coses”

Carpe momentum – Biel Mesquida

2/8/25

 “Còmplice el llegidor, dins el silenci clar,
es retira, entotsolat tot ell per la passió
d'aquella obra que ses mans sostenen,
i dins l'íntim palau de voluptats
comença aquell viatge de risc sense repòs”

Carpe momentum – Biel Mesquida

1/8/25

 “Cantaré els dies de cada dia de l'amor
Aquest costum d'espai fet de distàncies”

Carpe momentum – Biel Mesquida

31/7/25

L'escola de l'ànima - Josep Maria Esquirol

© Bocins Literaris
Títol: L’escola de l’ànima
Autor: Josep Maria Esquirol
Any: 2024
Quaderns Crema

 “Només pot ser mestre qui viu, és a dir, qui desitja. El mestre no pot ser dogmàtic, ni grandiloqüent. Pot i ha d'ensenyar de manera incisiva,  però sempre des del desig i la passió. Mai des de la fredor.
Moltes vegades allò que manca no són idees, sinó veritat”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

30/7/25

 “allò que més diu d'algú no és <<el seu propi projecte>>, sinó el seu compromís amb els altres”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

29/7/25

 “la vida, la família, un lloc i un sostre, un paisatge, uns germans i uns amics… Cada dia se'ns dóna el dia. Cada dia se'ns dóna el món. ¿Com respondre- no pas per igualar- a tanta donació sinó amb donació? Vet aquí l'emergència de l'imperatiu de l'amor: estima. Estima molt”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

28/7/25

 “Mirar costa poc. Però mirar bé costa molt. I, de fet, només hi veu el qui mira bé. La maduresa de la vida és, en part, un progressiu canvi en la mirada”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

27/7/25

 “La propaganda cerca adhesió per incrementar l'evasió o per incrementar el consum. En canvi, la veritat de la manifestació demana que tu hi responguis. És un mateix qui ha de respondre a la bellesa i a la veritat del món. Bellesa i veritat no alleugen la càrrega, més aviat al contrari, demanen més atenció i més responsabilitat”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

26/7/25

 “El contrari de la pressa no és la lentitud, sinó el fet de tenir temps. Tenir temps és la condició de possibilitat de la cura, de l'estudi, del somieig imaginatiu i de la creació. Mentre que l'acceleració i l'atapeïment ens afebleixen, tenir temps pertany a la salut dels bons ritmes”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

25/7/25

 “Un to auster, ni pretensiós ni desmenjat, per adreçar-se amb delicadesa cap a les coses, cap als altres i cap a un mateix”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

24/7/25

 “No hi ha domini més gran que aquell en què l'esclau no sap que ho és. La gran habilitat del nou amo és que manlleva la llibertat sigil·losament. Instal·lats i distrets, no notem ni l'alienació ni la garjola. És ben paradoxal que sigui el creixement exponencial de la informació allò que suscita la nova ignorància”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

23/7/25

 “Allò que no s'admira, s'oblida. Per poder alimentar-te d'alguna cosa valuosa, cal creure que és valuosa”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

22/7/25

 “Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara.
Hi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció.
Hi ha casa i hi ha escola perquè, en l'empara i en l'atenció, cadascú pot fer camí i madurar, per donar fruit.
¿Quina mena de fruit? De més casa i de més món”

L’escola de l’ànima – Josep Maria Esquirol

21/7/25

La mort a Venècia - Thomas Mann

© Bocins Literaris
Títol: La mort a Venècia
Títol original: Der Tod in Venedig
Autor: Thomas Mann
Any: 1912
Traducció: Joan Fontcuberta
Editorial Navona

 “Descansar en la plenitud, heus aquí el desig més ardent de qui s'afanya per assolir l'excelsitud. I no és el no-res una forma de plenitud?”

La mort a Venècia – Thomas Mann

20/7/25

 “el desig és el resultat d'una coneixença imperfecta”

La mort a Venècia – Thomas Mann

19/7/25

 “Imatge i espill! Els seus ulls abraçaren la noble silueta que es dreçava allà baix vora el blau, i en un moment de deliri extàtic cregué copsar amb aquella mirada la mateixa bellesa, la perfecció feta pensament de Déu, la perfecció una i pura que viu en l'esperit i de la qual tenia davant seu una imatge i semblança, que feia de bon adorar”

La mort a Venècia – Thomas Mann

18/7/25

 “La solitud assaona, és cert, tot el que és original, tot el que és agosaradament i paradoxalment bell, el que és poesia. Però fa madurar també allò que és absurd, desproporcionat, capgirat i il·lícit”

La mort a Venècia – Thomas Mann

17/7/25

 “l'ànima, davant el plaer, oblida completament la seva veritable natura”

La mort a Venècia – Thomas Mann

16/7/25

 “Les masses burgueses troben delectança en les figures retòriques accessibles, vives, que no comprometen l'esperit; la joventut, en canvi, apassionada i agosarada, se sent captivada tan sols pel problemàtic”

La mort a Venècia – Thomas Mann

15/7/25

 “L'art dona felicitat a balquena a l'artista, però el desgasta més de pressa”

La mort a Venècia – Thomas Mann

14/7/25

 “era el poeta de tots aquells que treballen arran de l'esgotament, dels afligits, dels qui, tot i estar extenuats, es mantenen ferms, de tots aqueixos moralistes de l'acció que, mancats de talla i escassos de mitjans, a força d'enganyar-se amb somnis i d'administrar-se assenyadament, assoleixen, si més no per un quant temps, de crear-se la impressió de la grandesa”

La mort a Venècia – Thomas Mann

13/7/25

 “desitjava amb frisança arribar a vell, perquè sempre havia mantingut que l'únic art veritablement gran i creador, capaç d'abastar-ho tot, l'únic art digne de respecte, era aquell que havia tingut la sort d'exercir-se a través de totes les etapes de la vida humana”

La mort a Venècia – Thomas Mann

12/7/25

 “és bo que el món només conegui l'obra bella i no els seus orígens ni les condicions en què ha aparegut; perquè el coneixement de les fonts d'on ha brollat la inspiració potser determinaria el desconcert i l'astorament del lector, i l'exquisitat de l'obra restaria sense efecte”

La mort a Venècia – Thomas Mann

11/7/25

Les poesies - K. P. Kavafis

© Bocins Literaris
Títol: Les poesies
Autor: K. P. Kavafis
Any: 1911-1933
Traducció: Joan Ferraté
Quaderns Crema

 “Fes, poeta, un esforç per retenir-les,
per molt poques que siguin les que s'estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les teves frases.
Fes, poeta, un esforç per conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l'esclat del migdia”

Les poesies – K.P.Kavafis

10/7/25

 “I si tal com la vols la vida no et pots fer,
això procura, almenys,
tant com podràs: no l'envileixis”

Les poesies – K.P.Kavafis

9/7/25

 “S'ha fet de nit, i no han vingut els bàrbars.
I hi ha gent que ha arribat de la frontera
i diuen que de bàrbars ja no en queden.
I ara, sense bàrbars, on anirem a raure.
Prou que eren una mena de sortida, aquests homes”

Les poesies – K.P.Kavafis

8/7/25

 “De les grandeses tingues por, ànima meva.
I les ambicions que covis, si no saps
com vèncer-les, sigues prudent a perseguir-les”

Les poesies – K.P.Kavafis

7/7/25

 “Jura a cada moment de començar
una vida més bona. Però quan ve la nit amb els propis consells,
amb els seus compromisos i amb les seves promeses;
però quan ve la nit amb la pròpia força,
la del cos que desitja i busca, torna a anar,
perdut, darrera del mateix delit fatal”

Les poesies – K.P.Kavafis

6/7/25

 “De l'amor poderós la brama si t'arriba,
commou-te i estremeix-te”

Les poesies – K.P.Kavafis

5/7/25

 “De l'avenir, els savis preveuen
els esdeviments a punt d'ocórrer. A voltes,
en hores greus, meditatives,
l'orella se'ls pertorba. Del futur que s'apropa
els ateny la remor misteriosa.
I ells se l'escolten, reverents. Mentre que, a fora,
al carrer, la gent no sent res”

Les poesies – K.P.Kavafis

4/7/25

 “Que dissortades, pobres, quins fardells
de nosa els són les tristes vides que traginen”

Les poesies – K.P.Kavafis

3/7/25

 “Fuig el dia monòton, i el segueix
un altre dia idèntic, monòton. Passarà
el mateix, que de nou es repeteix.
Els instants són iguals: un ve, l'altre se'n va.
S'acaba el mes i porta un altre mes.
L'avenir, qualsevol se'l pot imaginar:
serà l'ahir avorrit, i no res més.
Ja l'endemà, a la fi, no sembla un endemà”

Les poesies – K.P.Kavafis

2/7/25

 “és alta, molt
alta, l'escala de la Poesia;
i més amunt d'aquest primer esglaó
on ara sóc, no pujaré pas mai”

Les poesies – K.P.Kavafis

1/7/25

Contra el fanatismo - Amos Oz

© Bocins Literaris
Títol: Contra el fanatismo
Títol original: The Tubingen Lectures – Three lectures
Autor: Amos Oz
Any: 2002
Traducció: Daniel Sarasola
Ediciones Siruela

 “No creo que el amor sea la virtud a través de la cual se resuelvan los problemas internacionales. Se requieren otras virtudes. Se requiere sentido de la justicia pero también sentido común, imaginación, habilidad extrema para imaginar al otro. Se requiere la capacidad racional de comprometernos y, a veces, de hacer sacrificios y concesiones”

Contra el fanatismo – Amos Oz

30/6/25

 “Incluso cuando se tiene un ciento por ciento de razón y el otro está totalmente equivocado, sigue siendo útil imaginar al otro”

Contra el fanatismo – Amos Oz

29/6/25

 “cada uno de nosotros es una península, con una mitad unida a tierra firme y la otra mirando al océano. Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que la dejen sola contemplando el océano. Pienso que nos deberían dejar ser penínsulas. Todo sistema político y social que nos convierte a todos y cada uno de nosotros en una isla darwiniana y al resto de la humanidad en enemigo o rival, es una monstruosidad”

Contra el fanatismo – Amos Oz

28/6/25

 “Mucho cuidado, el fanatismo es extremadamente pegajoso, más contagioso que cualquier virus. Se puede contraer fanatismo fácilmente, incluso al intentar vencerlo o combatirlo. Leyendo los periódicos o viendo la televisión, es posible comprobar todos los días lo fácilmente que la gente se convierte en fanática antifanática”

Contra el fanatismo – Amos Oz

27/6/25

 “No puedo dejar de pensar muy a menudo que, con una leve modificación de mis genes o de las circunstancias de mis padres, podría ser él o ella, podría ser un poblador de la orilla occidental, podría ser un extremista ultraortodoxo, podría ser un judío oriental de un país del Tercer Mundo, podría ser alguien diferente. Podría ser uno de mis enemigos”

Contra el fanatismo – Amos Oz