“No hi ha domini més gran que aquell en què l'esclau no sap que ho és. La gran habilitat del nou amo és que manlleva la llibertat sigil·losament. Instal·lats i distrets, no notem ni l'alienació ni la garjola. És ben paradoxal que sigui el creixement exponencial de la informació allò que suscita la nova ignorància”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I
la intempèrie demana empara.
Hi ha escola perquè hi ha món. I el
món demana atenció.
Hi ha casa i hi ha escola perquè, en
l'empara i en l'atenció, cadascú pot fer camí i madurar, per donar fruit.
¿Quina mena de fruit? De més casa i de
més món”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
 |
©
Bocins Literaris
|
“Descansar en la plenitud, heus aquí el desig més ardent de qui s'afanya per assolir l'excelsitud. I no és el no-res una forma de plenitud?”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“Imatge i espill! Els seus ulls abraçaren la noble silueta que es dreçava allà baix vora el blau, i en un moment de deliri extàtic cregué copsar amb aquella mirada la mateixa bellesa, la perfecció feta pensament de Déu, la perfecció una i pura que viu en l'esperit i de la qual tenia davant seu una imatge i semblança, que feia de bon adorar”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“era el poeta de tots aquells que treballen arran de l'esgotament, dels afligits, dels qui, tot i estar extenuats, es mantenen ferms, de tots aqueixos moralistes de l'acció que, mancats de talla i escassos de mitjans, a força d'enganyar-se amb somnis i d'administrar-se assenyadament, assoleixen, si més no per un quant temps, de crear-se la impressió de la grandesa”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“és bo que el món només conegui l'obra bella i no els seus orígens ni les condicions en què ha aparegut; perquè el coneixement de les fonts d'on ha brollat la inspiració potser determinaria el desconcert i l'astorament del lector, i l'exquisitat de l'obra restaria sense efecte”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
 |
©
Bocins Literaris
|
“Fes, poeta, un esforç per
retenir-les,
per molt poques que siguin les que
s'estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les
teves frases.
Fes, poeta, un esforç per
conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l'esclat del migdia”
Les
poesies – K.P.Kavafis
“Fuig el dia monòton, i el segueix
un altre dia idèntic, monòton. Passarà
el mateix, que de nou es repeteix.
Els instants són iguals: un ve,
l'altre se'n va.
S'acaba el mes i porta un altre mes.
L'avenir, qualsevol se'l pot imaginar:
serà l'ahir avorrit, i no res més.
Ja l'endemà, a la fi, no sembla un
endemà”
Les
poesies – K.P.Kavafis
 |
©
Bocins Literaris
|
“No creo que el amor sea la virtud a través de la cual se resuelvan los problemas internacionales. Se requieren otras virtudes. Se requiere sentido de la justicia pero también sentido común, imaginación, habilidad extrema para imaginar al otro. Se requiere la capacidad racional de comprometernos y, a veces, de hacer sacrificios y concesiones”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“cada uno de nosotros es una península, con una mitad unida a tierra firme y la otra mirando al océano. Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que la dejen sola contemplando el océano. Pienso que nos deberían dejar ser penínsulas. Todo sistema político y social que nos convierte a todos y cada uno de nosotros en una isla darwiniana y al resto de la humanidad en enemigo o rival, es una monstruosidad”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“Mucho cuidado, el fanatismo es extremadamente pegajoso, más contagioso que cualquier virus. Se puede contraer fanatismo fácilmente, incluso al intentar vencerlo o combatirlo. Leyendo los periódicos o viendo la televisión, es posible comprobar todos los días lo fácilmente que la gente se convierte en fanática antifanática”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“No puedo dejar de pensar muy a menudo que, con una leve modificación de mis genes o de las circunstancias de mis padres, podría ser él o ella, podría ser un poblador de la orilla occidental, podría ser un extremista ultraortodoxo, podría ser un judío oriental de un país del Tercer Mundo, podría ser alguien diferente. Podría ser uno de mis enemigos”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar. En esa tendencia tan común de mejorar al vecino, de enmendar a la esposa, de hacer ingeniero al niño o de enderezar al hermano en vez de dejarlos ser. El fanático es una criatura de lo más generosa”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“los fanáticos son muy sarcásticos y algunos tienen un sarcasmo muy sagaz, pero nada de humor. Tener sentido del humor implica habilidad para reírse de uno mismo. Es relativismo, es la habilidad de verse a sí mismo como los otros te ven, de caer en la cuenta de que, por muy cargado de razón que uno se sienta y por muy terriblemente equivocados que estén los demás sobre uno, hay cierto aspecto del asunto que siempre tiene su pizca de gracia”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“El fanatismo es más viejo que el islam, que el cristianismo, que el judaísmo. Más viejo que cualquier Estado, gobierno o sistema político. Más viejo que cualquier ideología o credo del mundo. Desgraciadamente, el fanatismo es un componente siempre presente en la naturaleza humana, un gen del mal, por llamarlo de alguna manera”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
 |
©
Bocins Literaris
|
“L'emperador era un home vell. Era l'emperador més vell del món. Al seu voltant girava en cercle la mort, en cercle i dallant, dallant. Ja tot el camp estava buit, i només l'emperador, com una tija de plata oblidada, allà s'estava i esperava. Els seus ulls clars i durs miraven des de feia anys perduts cap a una perduda llunyania”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“n'havia marxat content i animat cap a una contrada aventurera i cap al seu fill estimat. Ara hi tornava, sol, deixant enrere un fill solitari i aquella frontera on l'ocàs del món ja es veia tan clarament com es veu la tempesta congriant-se als afores d'una ciutat, mentre els carrers encara es mostren feliços i despreocupats sota el cel blau”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“Tots dos desitjaven que la carretera no s'acabés mai. Haurien volgut caminar així estona i estona, l'un al costat de l'altre. Tots dos haurien volgut dir alguna paraula, però tots dos callaven. Una paraula, una paraula aviat és dita. Aquesta no es deia. Per última vegada, pensà el tinent, per última vegada caminem així, l'un al costat de l'altre!”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“reconeixen tot d'una que només la por els havia empès a reunir-se, perquè cadascun d'ells temia quedar-se sol tancat entre quatre parets amb la seva por; però també reconeixien que ben poc els ajudaria el fet de quedar-se en colla, i que cadascú, tot i estar entre els altres companys, seguia sol amb la seva pròpia por”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“Com si li haguessin bescanviat la pròpia vida per una de nova, estranya, fabricada en un taller, cada nit en anar a dormir i cada matí un cop llevat es repetia el seu nou grau i la seva nova condició, es plantava davant del mirall i comprovava que el seu rostre era l'antic”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“Era tan senzill i irreprotxable com el seu full de serveis, i només la ira, que de tant en tant li sortia, hauria permès endevinar a un bon coneixedor dels homes que també en l'ànima del capità Trotta traslluïen les nocturnes fondàries on dormien les tempestes i les veus desconegudes dels ancestres sense nom”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
“Havien nascut en temps de pau, i en pacífiques maniobres i exercicis havien esdevingut oficials. Encara no sabien llavors que cadascun d'ells, sense excepció, s'hauria d'enfrontar amb la mort pocs anys després. Llavors cap d'ells no tenia l'oïda prou sensible per percebre l'enorme engranatge del gran molí ocult que ja començava a moldre la gran guerra”
La
marxa Radetzky – Joseph Roth
 |
©
Bocins Literaris
|
“¡Oh llama de amor viva,
que tiernamente hieres
de mi alma en el más profundo centro!”
Poemes
essencials – Joan
de la Creu
 |
©
Bocins Literaris
|
“L'únic veritable viatge, l'únic bany de joventut, seria no pas anar cap a nous paisatges, sinó tenir altres ulls, veure l'univers amb els ulls d'un altre, de cent altres, veure els cent universos que cadascun d'ells veu, que cadascun d'ells és”
La
presonera II – Marcel Proust
“les paraules tristes que pronunciem, ni que sigui de manera mentidera, porten en si mateixes la seva tristesa i ens la injecten profundament; potser perquè sabem que simulant un adéu evoquem per anticipació una hora que arribarà fatalment més tard; a més, no estem segurs del tot que no haguem acabat de desencadenar el mecanisme que farà tocar aquella hora”
La
presonera II – Marcel Proust
“Afortunadament no havia cedit a la temptació de trencar encara amb l'Albertine; l'avorrida perspectiva d'haver-la de tornar a trobar al cap d'una estona com una dona estimada, quan tornés a casa, era ben poca cosa al costat de l'ansietat que hauria tingut si la separació s'hagués efectuat en aquell moment en què tenia un dubte sobre ella i abans que ella tingués temps d'esdevenir indiferent per a mi”
La
presonera II – Marcel Proust
 |
©
Bocins Literaris
|
“l'amore accade proprio fra sconosciuti, fra estranei impazienti di forzare il confine”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“Come si fa a dare valore a una cosa
che può finire in qualsiasi momento, una cosa così fragile? Si dà valore a ciò
che ha forza, e la vita non ne ha; a ciò che è indistruttibile, e la vita non
lo è. Tant'è vero che può arrivare qualcuno a chiederti di sacrificarla, la tua
vita, per qualcosa che ha più forza. La patria, per esempio”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“sacrificare la vita per lui: non era quello che facevamo tutti i tedeschi? Ma che potessi ingerire cibo avvelenato e morire così, senza nemmeno uno sparo di fucile, senza un'esplosione, Joseph non lo accettava. Una morte in sordina, fuori scena. Una morte da topi, non da eroi. Le donne non muoiono da eroi”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“All'inizio prendiamo bocconi misurati, come se non fossimo obbligate a ingoiare tutto, come se potessimo rifiutarlo, questo cibo, questo pranzo che non è destinato a noi, che spetta per caso, per caso siamo degne di partecipare alla sua mensa. Poi però scivola per l'esofago atterando in quel buco nello stomaco, e più lo riempie più il buco si allarga”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“Il primo giorno di scuola, quando mia madre mi aveva lasciato in classe andando via, il pensiero che potesse accadermi qualcosa di male a sua insaputa mi aveva riempita di tristezza. Non era tanto la minaccia del mondo su di me, quanto l'impotenza di mia madre, a commuovermi. Che la mia vita scorresse mentre lei ne era ignara mi pareva inaccettabile”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
 |
©
Bocins Literaris
|
“No és menester que digau
de qui sou, mes alegries,
que bé es coneix que sou mies
amb lo poc temps que durau”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“i los raigs amb què a penes me
tocàreu
de la llum celestial d'aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no s'abrasara
amb tal pressa, senyora, els
retiràreu,
una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, excusant-me un mal que bé
causara,
de mil béns i dulçures me privàreu”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“trau-me de les tenebres d'aquest
llimb
on eixes mans me tenen sepultat
i, plenes de bellesa i crueltat,
contínuament m'estan donant suplim!
Si com a esclau meresc tan gran rigor,
com a lleal la llibertat meresc,
pus sols per a rendir-te-la la vull.
Agenolla't t'ho està pregant l'Amor;
obeeix a l'Amor, pus l'obeesc,
que ara és lo temps, mentres la sang
nos bull!”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia