“Un poruc té por, fins i tot, de la felicitat. Es fereix amb cotó fluix. A vegades, queda ferit per la mateixa felicitat”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Sempre tremolava de por davant els éssers humans. No tenia ni un pessic de confiança en el meu comportament. Guardava els meus maldecaps personals en una capsa petita dins el cor. Amagava la malenconia i el nerviosisme tant com podia per fer veure que jo posseïa un optimisme innocent. Així, anava perfeccionant-me com una persona peculiar”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Estic conveçut que només jo soc totalment diferent dels altres- aquesta inquietud i aquesta por m'ataquen-. A penes puc mantenir una conversa amb els altres. No sé de què parlar ni com parlar.
La solució que vaig trobar, per sortir d'aquest atzucac, va ser convertir-me en pallasso”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “es pot concloure que encara no entenc gens ni mica què és la vida humana de cada dia”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “És un somriure bastant ben conformat, però és una mica diferent del somriure d'una persona. Com podria explicar-ho? Li falta el batec de la sang o l'amargor de la vida? No ho sé, però li falta aquest tipus de substància biològica. No és com un ocell, sinó que és tan lleuger com una ploma d'ocell. Com un full de paper. I somriu. En altres paraules, tot, absolutament tot, és artificial”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

Il Gattopardo - Tomasi di Lampedusa

© Bocins Literaris

Títol: Il Gattopardo

Autor: Tomasi di Lampedusa

Any: 1957

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “Erano decenni che sentiva come il fluido vitale, la facoltà di esistere, la vita insomma, e forse anche la volontà di continuare a vivere andassero uscendo da lui lentamente ma continuamente come i granellini che si affollano e sfilano ad uno ad uno, senza fretta e senza soste, dinanzi allo stretto orifizio de in orologio a sabbia”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “voleva attingere un po' di conforto guardando le stelle. Ve n'era ancora qualcuna proprio su, allo zenith. Come sempre il vederle lo rianimò; erano lontane, onnipotenti e nello stesso tempo tanto docili ai suoi calcoli; proprio il contrario degli uomini, troppo vicini sempre, deboli e pur tanto riottosi”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “Quando furono divenuti vecchi e inutilmente saggi i loro pensieri ritornavano a quei giorno con rimpianto insistente: erano stati i giorni del desiderio sempre presente perché sempre vinto, dei letti, molti, che si erano offerti e che erano stati respinti, dello stimolo sensuale che appunto perché inibito si era, un attimo, sublimato in rinunzia, cioè in vero amore”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “risvegliatosi ai primissimi albori, immerso nel sudore e nel fetore non aveva potuto fare a meno di paragonare questo viaggio schifoso alla propria vita, che si era svolta dapprima per pianure ridenti, si era inerpicata poi per scoscese montagne, aveva sgusciato attraverso gole minacciose per sfociare poi in interminabili ondulazioni di un solo colore, deserte come la disperazione”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “meglio annoiarsi che annoiare gli altri”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “Non siamo ciechi, caro Padre, siamo soltante uomini. Viviamo in una realtà mobile alla quale cerchiamo di adattarci come le alghe si piegano sotto la spinta del mare. Alla Santa Chiesa è stata esplicitamente promessa l'immortalità; a noi, in quanto classe sociale, no”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “si rese conto di quanto un uomo beneducato sia piacevole, perché in fondo non è altro che qualcheduno che elimina le manifestazioni sempre sgradevoli di tanta parte della condizione umana che esercita una specie di profittevole altruismo (formula nella quale l'efficacia dell'aggettivo gli fece tollerare l'inutilità del sostantivo)”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “Il paesaggio ostentava tutte le proprie bellezze. Sotto il lievito del forte sole ogni cosa sembrava priva di peso: il mare, sullo sfondo, era una macchia di puro colore, le montagne che la notte erano apparse temibili, piene di agguati, sembravano ammassi di vapore al punto di dissolversi”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “Se vogliamo que che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi”

Il Gattopardo – Tomasi Di Lampedusa

 “La richezza, nei molti secoli di esistenza si era mutata in ornamento, in lusso, in piaceri; soltanto in questo; l'abolizione dei diritti feudali aveva decapitato gli obblighi insieme ai privilegi, la ricchezza come un vino vecchio aveva lasciato cadere in fondo alla botte le fecce della cupidigia, delle cure, anche quelle della prudenza”

Il Gattopardo – Tomasi di Lampedusa

El libro del Tao - Lao Tse

© Bocins Literaris

Títol: El libro del Tao

Autor: Lao Tse

Any: segle VI aC

Traducció: Seán Golden

Penguin Random House Grupo Editorial

 “Saber, y pensar que no sabemos, es una virtud,
no saber, y pensar que sabemos, es un defecto.
Sólo nos liberaremos de este defecto si somos conscientes de él”

El libro del Tao – Lao Tse

 “Actúa antes de que se produzcan los acontecimientos,

ordena antes de que aparezca el desorden”

El libro del Tao – Lao Tse

 “El sabio es un troquel, pero no corta;
tiene aristas, pero no hiere;
es recto, pero no se impone;
brilla, pero no deslumbra”

El libro del Tao – Lao Tse

 “No hay error más grande que buscar mucho,
no hay mayor desastre que no saber contentarse,
no hay catástrofe mayor que ser codicioso.
El que sabe contentarse siempre tendrá lo suficiente”

El libro del Tao – Lao Tse

 “cuantos más bienes se acumulan más grande puede ser la pérdida”

El libro del Tao – Lao Tse

 “Los asuntos difíciles del mundo deben resolverse mientras aún son fáciles,
los asuntos grandes del mundo se deben llevar a cabo mientras todavía son pequeños.
El sabio nunca hace cosas grandes, de esta manera puede hacer grandes cosas.
El que promete a la ligera no mantendrá su palabra,
el que piensa que todo es fácil encontrará muchas dificultades”

El libro del Tao – Lao Tse

 “En los lugares por donde ha pasado un ejército crece la mala hierba”

El libro del Tao – Lao Tse

 “El que conoce a las personas es sabio.
El que se conoce a si mismo ha alcanzado la clarividencia.
El que vence a otro es fuerte.
El que se vence a sí mismo es aún más fuerte.
El que se conforma con lo que tiene es rico.
El que persevera alcanzará su objetivo.
El que no pierde su cargo durará.
El que ha llegado a vivir todos sus días puede llamarse longevo”

El libro del Tao – Lao Tse

 “Engendrar las cosas y alimentarlas;
alimentarlas sin apoderarse de ellas;
favorecerlas sin pedir nada a cambio”

El libro del Tao – Lao Tse

“el sabio
no interfiere en el curso de las cosas
enseña sin palabras”

El libro del Tao – Lao Tse

Una música constante - Vikram Seth

© Bocins Literaris

Títol: Una música constante

Títol original: An Equal Music

Autor: Vikram Seth

Any: 1999

Traducció: Damián Alou

Editorial Anagrama

 “La música, ese música, ya es bastante. ¿Por qué buscar la felicidad? ¿por qué esperar no sufrir? Ya es bastante, ya es bastante bendición vivir un día tras otro y oír esa música- no en exceso, el alma no podría soportarlo- de vez en cuando”

Una música constante – Vikram Seth

 “- Ha salido perfecto- digo nada más acabar-. Toquémoslo otra vez.

- No, Michael- dice Julia, cerrando la tapa del piano-. Si ha sido perfecto, y creo que lo ha sido, de ninguna manera hemos de repetirlo”

Una música constante – Vikram Seth

 “Mientras avanzamos rápidamente por el puente elevado que hay sobre las aguas verde grisáceas de la laguna, la hermosa ciudad surge ante nuestros ojos: torres, cúpulas, fachadas. Aunque sea con años de retraso, aquí estamos por fin. Los dos estamos de pie en el pasillo, con el equipaje preparado, mirando las aguas. Pronuncio el nombre de Julia para mí, en voz baja, y ella, quizá percibiéndolo- ¿o es casualidad?-, pronuncia el mío”

Una música constante – Vikram Seth

 “¿Por qué, ahora que la música se le hace esquiva, ha decidido volver a relacionar su vida con la mía? ¿Soy para ella un punto de referencia, un retorno a los días en que la música era para ella algo real, y no sólo una belleza imaginada?”

Una música constante – Vikram Seth

 “Nuestras visiones sincrónicas se funden, y somos uno: cada uno con los otros tres, con el mundo, y con ese ser desaparecido mucho tiempo atrás cuya fuerza recibimos a través de su visión transformada en notas y de la única y fugaz sílaba de su nombre”

Una música constante – Vikram Seth

 “Entre el violín y yo existe una relación de amor mutuo. Hemos aprendido a conocernos. ¿Cómo puede un desconocido tener entre las manos y tocar algo que ha estado entre las mías durante tanto tiempo? Llevamos juntos doce años. Su sonido es mi sonido. No puedo soportar separarme de él”

Una música constante – Vikram Seth

 “¿Qué leí en sus ojos? ¿Sorpresa, alarma, lástima? ¿Quizá leí amor? ¿Pude leer amor en los ojos de esa mujer?”

Una música constante – Vikram Seth

Mal di pietri - Milena Agus

© Bocins Literaris

Títol: Mal di pietre

Autor: Milena Agus

Any: 2006

Nottetempo

 “con Dio avrebbe discusso, prima di andare all'Inferno. Gli avrebbe fatto notare che se Lui crea una persona in un certo modo poi non può pretendere che agisca come se non fosse lei”

Mal di pietre – Milena Agus

 “ormai non avrebbe piú avuto tempo per la scrittura. Bisognava cominciare a vivere”

Mal di pietre – Milena Agus

 “aveva paura di morire. Non per la morte in sé, che doveva essere come andare a dormire o fare un viaggio, ma sapeva che Dio con lei era offeso, perché le aveva dato tante cose belle in questo mondo e lei non era riuscita a essere felice e questo, Dio, non poteva averglielo perdonato”

Mal di pietre – Milena Agus

 “era tutto cosí infinito che non ci si poteva fermare alla propria piccola vita”

Mal di pietre – Milena Agus

 “sempre si chiedeva come è strano l'amore, che se non vuole arrivare non arriva con il letto e neppure con la gentilezza e le buone azioni ed era strano che proprio quella, che era la cosa piú importante, non ci fosse verso di farla venire in nessun modo”

Mal di pietre – Milena Agus

 “forse, nell'amore, alla fine bisogna affidarsi alla magia, perché non è che riesci a vedere una regola, qualcosa da seguire per far andare le cose bene”

Mal di pietre – Milena Agus

 “scoppiò a piangere e si vergognava da morire perché da bambino gli avevano insegnato a non mostrare mai il dolore. Allora anche nonna si mise a piangere dicendo che invece a lei avevano insegnato a non mostrare la gioia”

Mal di pietre – Milena Agus

 “lei non era matta, era una creatura fatta in un momento in cui Dio semplicemente non aveva voglia delle solite donne in serie e gli era venuta la vena poetica”

Mal di pietre – Milena Agus

L'esperit del temps - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: L’esperit del temps

Autor: Martí Domínguez

Any: 2019

Proa

 “la misericòrdia és un concepte humà, que no existeix en la natura”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga. L'esforç no és mai suficient si no mantenim els sentits i la ment crítica ben viva i alerta. Cal tenir les idees clares i alhora la humilitat de no voler-les imposar, cal accedir a la saviesa des de l'escepticisme i la modèstia, des de la prudència i el risc d'equivocar-se. Perquè hi ha en la nostra naturalesa biològica un tremp, un impuls innat que ens allunya de la raó i dels nostres deures morals més elementals”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Però la nostra feina sempre és igual d'ingrata… Es guanyen o es perden les batalles, sempre és igual ací, a la posta sanitària. Ferits i patiment!”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “el destí és ignot i mai no estàs prou preparat per als seus tombs inesperats”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Mentre nosaltres ens allunyàvem d'ells, la mort se'ls acostava de nou amb tota la seua cega i fatal indiferència: nosaltres havíem estat la seua darrera possibilitat, aquell miracle impensable que et deslliura del teu fat a l'últim moment, quan ja tens un peu a dins de l'avern”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “la velocitat de la guerra no té res a veure amb el temps biològic. Podem despoblar un país en uns quants mesos, o fins i tot en uns quants dies, però per a poblar-lo de nou calen generacions. Què faríem de tanta terra lliure?”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Puc dir que no vaig veure ni una espurna d'odi als ulls d'aquella gent, potser tan sols una intensa melancolia, i aleshores, ja quasi al final de la desfilada, quan arribàvem a la plaça de Maiakovski, vaig sentir una gran sensació de buit i una imperiosa necessitat de plorar. Aquelles persones eren com els nostres pares, eren com els nostres fills, eren com nosaltres”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Quan una idea fructifica en la teua ment et fa insensible a les conseqüències, i vius infatuat que aquell és un camí que cal recórrer, perquè les grans gestes reclamen sempre grans sacrificis”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Hi ha una pulsió evolutiva que ha de ser adaptativa, i que fa que el subordinat acate les ordres, siguen quines siguen aquestes. L'educació rebuda a l'escola, el servei militar, així com una sèrie de recompenses i càstigs en el si de la teua societat reafirmen i interioritzen aquesta tendència a l'obediència, més orba i inhumana”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “L'espècie humana és territorial per naturalesa, però junt a aquest instint hi ha el llegat cultural, que representa una pulsió encara més poderosa que la pàtria física: la llengua és el territori de l'ànima i allà on es parla hi tens el teu regne”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

Baumgartner - Paul Auster

© Bocins Literaris

Títol: Baumgartner

Títol original: Baumgartner

Autor: Paul Auster

Any: 2024

Traducció: Ernest Riera

Edicions 62

 “alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants, s'esvaeixen per sempre”

Baumgartner – Paul Auster

 “ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap… i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot”

Baumgartner – Paul Auster

 “la poesia no era un planeta sinó un asteroide diminut que vagarejava pels espais celestials de la literatura”

Baumgartner – Paul Auster

 “¿Un esdeveniment ha de ser cert per tal de ser acceptat com a cert, o la fe en la veritat d'un esdeveniment ja el converteix en vertader, encara que la cosa que suposadament va passar, de fet, no va passar?”

Baumgartner – Paul Auster

 “I ara, som aquí, és clar; on sempre som… cadascun de nosaltres tancat en el nostre aquí, des del moment que naixem fins al dia que ens morim”

Baumgartner – Paul Auster

Montauk - Max Frisch

© Bocins Literaris

Títol: Montauk

Títol original: Montauk. Eine Erzählung

Autor: Max Frisch

Any: 1975

Traducció: Fernando Aramburu

Editorial Laetoli

 “Aún nos quedaba algo de tiempo, pero ya no podíamos hacer nada con él”

Montauk – Max Frisch

 “Cada vez con más frecuencia me sobresalta algún recuerdo. Por regla general, se trata de recuerdos que a decir verdad no son terribles. Mucha bagatela, nada de valor, que relato en la cocina o en el asiento del copiloto. Lo que me sobresalta es el descubrimiento: me he ocultado mi vida”

Montauk – Max Frisch

 “Es indiferente si cuanto invento en torno a la mujer querida me mortifica o me llena de felicidad. Basta con que me persuada. No son las mujeres las que me engañan. Lo hago yo mismo”

Montauk – Max Frisch

 “Las conversaciones sobre literatura consisten mayormente en demostrar conocimientos y en dilapidar opiniones”

Montauk – Max Frisch

 “Sólo son una pareja sin muecas de encubierta antipatia, sin las miradas breves que el compañero no debe advertir cuando lo alcanzan de costado, esas miradas cuando ya no existe secreto alguno entre los dos, sus lazos profundos sin placer”

Montauk – Max Frisch

 “Nuestra culpa tiene una utilidad; justifica muchas cosas en la vida de otros”

Montauk – Max Frisch

 “edito mis libros no porque yo considere que tenga que aleccionar o llevar por el buen camino a la opinión pública, sino porque se necesita un auditorio imaginario para poder, en cualquier caso, conocerse. En el fondo, escribo para mí mismo”

Montauk – Max Frisch

 “El éxito prolongado facilita no ser vanidoso de vez en cuando”

Montauk – Max Frisch

 “el escritor recela de los sentimientos que no se prestan a ser publicados. Él espera entonces su ironía. Supedita sus percepciones a la cuestión de si son dignas de ser escritas, y vive de mal grado lo que no puede en absoluto poner en palabras”

Montauk – Max Frisch

 “Sólo en sueños se logra volar por medios propios”

Montauk – Max Frisch

La por a la llibertat - Erich Fromm

© Bocins Literaris

Títol: La por a la llibertat

Títol original: Escape from Freedom

Autor: Erich Fromm

Any: 1941

Traducció: Joan-Lluís Marfany

Edicions 62

 “La racionalització no és un instrument per al descobriment de la realitat, sinó un intent a posteriori d'harmonitzar els desigs personals amb la realitat existent”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “Preval la patètica superstició que, a través del coneixement del més gran nombre possible de fets, hom pot assolir el coneixement de la realitat. Centenars de fets esparsos i inconnexos són embotits dins els caps dels estudiants. Perden llur temps i llur energia a aprendre fets i més fets, de manera que els en queda molt poc per a pensar”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “La <<consciència>> és un amo tirànic que l'home mateix posa en el seu interior. L'obliga a actuar d'acord amb uns desigs i uns objectius que ell creu que són seus, quan de fet són interioritzacions d'exigències socials externes”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “La democràcia és un sistema que crea les condicions econòmiques, polítiques i culturals necessàries per al ple desenvolupament de l'individu. El feixisme és un sistema que, sota el nom que sigui, obliga l'individu a subordinar-se als propòsits aliens i afebleix el desenvolupament de l'autèntica individualitat”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “el desig de llibertat pot ésser reprimit, pot desaparèixer de la consciència de l'individu, però, fins i tot en aquest cas, no deixa d'existir com a possibilitat i indica la seva existència a través de l'odi conscient o inconscient que acompanya sempre la repressió”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “l'autoconfiança, el <<sentiment del jo>>, és senzillament un indicador del que els altres pensen d'un hom. No és ell que està convençut de la seva vàlua, sense tenir en compte la seva popularitat o el seu èxit en el mercat. Si és sol·licitat, és algú; si no és popular, no és ningú. Aquesta dependència de l'autoestimació de l'èxit de la <<personalitat>> és la raó que per a l'home actual la popularitat tingui aquesta tremenda importància”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “l'anhel de poder no neix de la força sinó de la feblesa. És l'expressió de la incapacitat de la personalitat individual per a mantenir-se i viure sola. És un intent desesperat d'assolir una força secundària quan l'autèntica força manca”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “el mode de vida, determinat en l'individu per la peculiaritat d'un sistema econòmic, esdevé el factor primordial en la determinació de tota la seva estructura psicològica, per tal com la necessitat imperiosa d'autoconservació l'obliga a acceptar les condicions sota les quals haurà de viure”

La por a la llibertat – Erich Fromm

 “L'agressivitat és la conseqüència de la vida no viscuda”

La por a la llibertat – Erich Fromm