“Quan una idea fructifica en la teua ment et fa insensible a les conseqüències, i vius infatuat que aquell és un camí que cal recórrer, perquè les grans gestes reclamen sempre grans sacrificis”
L’esperit
del temps – Martí
Domínguez
“Hi ha una pulsió evolutiva que ha de ser adaptativa, i que fa que el subordinat acate les ordres, siguen quines siguen aquestes. L'educació rebuda a l'escola, el servei militar, així com una sèrie de recompenses i càstigs en el si de la teua societat reafirmen i interioritzen aquesta tendència a l'obediència, més orba i inhumana”
L’esperit
del temps – Martí
Domínguez
“alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants, s'esvaeixen per sempre”
Baumgartner
– Paul
Auster
“Aún nos quedaba algo de tiempo, pero ya no podíamos hacer nada con él”
Montauk
– Max
Frisch
“Cada vez con más frecuencia me sobresalta algún recuerdo. Por regla general, se trata de recuerdos que a decir verdad no son terribles. Mucha bagatela, nada de valor, que relato en la cocina o en el asiento del copiloto. Lo que me sobresalta es el descubrimiento: me he ocultado mi vida”
Montauk
– Max
Frisch
“La racionalització no és un instrument per al descobriment de la realitat, sinó un intent a posteriori d'harmonitzar els desigs personals amb la realitat existent”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“Preval la patètica superstició que, a través del coneixement del més gran nombre possible de fets, hom pot assolir el coneixement de la realitat. Centenars de fets esparsos i inconnexos són embotits dins els caps dels estudiants. Perden llur temps i llur energia a aprendre fets i més fets, de manera que els en queda molt poc per a pensar”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“La democràcia és un sistema que crea les condicions econòmiques, polítiques i culturals necessàries per al ple desenvolupament de l'individu. El feixisme és un sistema que, sota el nom que sigui, obliga l'individu a subordinar-se als propòsits aliens i afebleix el desenvolupament de l'autèntica individualitat”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“el desig de llibertat pot ésser reprimit, pot desaparèixer de la consciència de l'individu, però, fins i tot en aquest cas, no deixa d'existir com a possibilitat i indica la seva existència a través de l'odi conscient o inconscient que acompanya sempre la repressió”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“l'autoconfiança, el <<sentiment del jo>>, és senzillament un indicador del que els altres pensen d'un hom. No és ell que està convençut de la seva vàlua, sense tenir en compte la seva popularitat o el seu èxit en el mercat. Si és sol·licitat, és algú; si no és popular, no és ningú. Aquesta dependència de l'autoestimació de l'èxit de la <<personalitat>> és la raó que per a l'home actual la popularitat tingui aquesta tremenda importància”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“el mode de vida, determinat en l'individu per la peculiaritat d'un sistema econòmic, esdevé el factor primordial en la determinació de tota la seva estructura psicològica, per tal com la necessitat imperiosa d'autoconservació l'obliga a acceptar les condicions sota les quals haurà de viure”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“els adults volen tenir cada vegada més èxit, guanyar més diners, tenir més prestigi, comprar-se un nou cotxe, viatjar, etc… Però si, enmig d'aquesta activitat frenètica, s'aturen a pensar, potser els ve a la ment aquesta pregunta: <<Tinc aquesta nova feina, m'he comprat aquest cotxe nou, puc fer aquest viatge...i, tot plegat, què? De què em serveix tot això? Soc realment jo que vull totes aquestes coses?”
La por
a la llibertat – Erich Fromm
“M'acostum com els japonesos
A tancar els ulls
suspendre el temps
I precisar la imatge del gaudi”
Carpe
momentum – Biel
Mesquida
“Potser serà aixuxines com ara mateix
Estaré a la taula de la font del jardí
Amb un llibre estimat sentiré els vols
De tórtores i paons cap a la dormida
Contemplaré al cel la baixada de la
llum
I escoltaré algun diàleg de les coses
Potser serà aixuxines tancaré els ulls
I no recordaré res pus mai més”
Carpe
momentum – Biel
Mesquida
“I et cerc quan més t'acostes
I t'oblid quan més et record
I et fuig quan més et tenc
I et fer quan més t'acaron
I et deix quan més et trob
I et faig mal quan més bé et vull
I no sé el teu nom que crid a lloure
I partesc quan tu vens
I m'entotsol quan tu hi ets
I assegur a tothom que no t'he vist
mai
Quan et duc dedins per sempre més”
Carpe
momentum – Biel
Mesquida
“Només pot ser mestre qui viu, és a
dir, qui desitja. El mestre no pot ser dogmàtic, ni grandiloqüent. Pot i ha
d'ensenyar de manera incisiva, però
sempre des del desig i la passió. Mai des de la fredor.
Moltes vegades allò que manca no són
idees, sinó veritat”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“la vida, la família, un lloc i un sostre, un paisatge, uns germans i uns amics… Cada dia se'ns dóna el dia. Cada dia se'ns dóna el món. ¿Com respondre- no pas per igualar- a tanta donació sinó amb donació? Vet aquí l'emergència de l'imperatiu de l'amor: estima. Estima molt”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“La propaganda cerca adhesió per incrementar l'evasió o per incrementar el consum. En canvi, la veritat de la manifestació demana que tu hi responguis. És un mateix qui ha de respondre a la bellesa i a la veritat del món. Bellesa i veritat no alleugen la càrrega, més aviat al contrari, demanen més atenció i més responsabilitat”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“El contrari de la pressa no és la lentitud, sinó el fet de tenir temps. Tenir temps és la condició de possibilitat de la cura, de l'estudi, del somieig imaginatiu i de la creació. Mentre que l'acceleració i l'atapeïment ens afebleixen, tenir temps pertany a la salut dels bons ritmes”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“No hi ha domini més gran que aquell en què l'esclau no sap que ho és. La gran habilitat del nou amo és que manlleva la llibertat sigil·losament. Instal·lats i distrets, no notem ni l'alienació ni la garjola. És ben paradoxal que sigui el creixement exponencial de la informació allò que suscita la nova ignorància”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I
la intempèrie demana empara.
Hi ha escola perquè hi ha món. I el
món demana atenció.
Hi ha casa i hi ha escola perquè, en
l'empara i en l'atenció, cadascú pot fer camí i madurar, per donar fruit.
¿Quina mena de fruit? De més casa i de
més món”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“Descansar en la plenitud, heus aquí el desig més ardent de qui s'afanya per assolir l'excelsitud. I no és el no-res una forma de plenitud?”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“Imatge i espill! Els seus ulls abraçaren la noble silueta que es dreçava allà baix vora el blau, i en un moment de deliri extàtic cregué copsar amb aquella mirada la mateixa bellesa, la perfecció feta pensament de Déu, la perfecció una i pura que viu en l'esperit i de la qual tenia davant seu una imatge i semblança, que feia de bon adorar”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“era el poeta de tots aquells que treballen arran de l'esgotament, dels afligits, dels qui, tot i estar extenuats, es mantenen ferms, de tots aqueixos moralistes de l'acció que, mancats de talla i escassos de mitjans, a força d'enganyar-se amb somnis i d'administrar-se assenyadament, assoleixen, si més no per un quant temps, de crear-se la impressió de la grandesa”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“és bo que el món només conegui l'obra bella i no els seus orígens ni les condicions en què ha aparegut; perquè el coneixement de les fonts d'on ha brollat la inspiració potser determinaria el desconcert i l'astorament del lector, i l'exquisitat de l'obra restaria sense efecte”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“Fes, poeta, un esforç per
retenir-les,
per molt poques que siguin les que
s'estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les
teves frases.
Fes, poeta, un esforç per
conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l'esclat del migdia”
Les
poesies – K.P.Kavafis
“Fuig el dia monòton, i el segueix
un altre dia idèntic, monòton. Passarà
el mateix, que de nou es repeteix.
Els instants són iguals: un ve,
l'altre se'n va.
S'acaba el mes i porta un altre mes.
L'avenir, qualsevol se'l pot imaginar:
serà l'ahir avorrit, i no res més.
Ja l'endemà, a la fi, no sembla un
endemà”
Les
poesies – K.P.Kavafis
“No creo que el amor sea la virtud a través de la cual se resuelvan los problemas internacionales. Se requieren otras virtudes. Se requiere sentido de la justicia pero también sentido común, imaginación, habilidad extrema para imaginar al otro. Se requiere la capacidad racional de comprometernos y, a veces, de hacer sacrificios y concesiones”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“cada uno de nosotros es una península, con una mitad unida a tierra firme y la otra mirando al océano. Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que la dejen sola contemplando el océano. Pienso que nos deberían dejar ser penínsulas. Todo sistema político y social que nos convierte a todos y cada uno de nosotros en una isla darwiniana y al resto de la humanidad en enemigo o rival, es una monstruosidad”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“Mucho cuidado, el fanatismo es extremadamente pegajoso, más contagioso que cualquier virus. Se puede contraer fanatismo fácilmente, incluso al intentar vencerlo o combatirlo. Leyendo los periódicos o viendo la televisión, es posible comprobar todos los días lo fácilmente que la gente se convierte en fanática antifanática”
Contra
el fanatismo – Amos Oz
“No puedo dejar de pensar muy a menudo que, con una leve modificación de mis genes o de las circunstancias de mis padres, podría ser él o ella, podría ser un poblador de la orilla occidental, podría ser un extremista ultraortodoxo, podría ser un judío oriental de un país del Tercer Mundo, podría ser alguien diferente. Podría ser uno de mis enemigos”
Contra
el fanatismo – Amos Oz