“¿De debò que els somnis que tenia sobre els objectius i els deures de la meva vida eren una bajanada?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “us juro davant de Déu que mantindré la paraula donada- va dir el jove terratinent, sense saber que aquesta mena d'exhalacions no aconsegueixen inspirar la confiança de ningú, i encara menys d'un rus, que no estima les paraules, sinó les accions, i que no és gaire devot d'expressar els sentiments, per més bonics que siguin”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “val més que triïs camins fressats: van a parar més a prop de l'èxit, i l'èxit, encara que no et calgui com a tal, és imprescindible per tenir la possibilitat de fer aquest bé que tant t'estimes”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “és més fàcil aconseguir la felicitat pròpia que la dels altres”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “¿Qué no tinc el deure sagrat i directe de preocupar-me per la felicitat d'aquests set-cents homes de qui hauré de respondre davant de Déu? ¿Que no és un pecat abandonar-los a l'arbitrarietat d'uns síndics i uns administradors rudes fent-me comptes de delectança i ambició?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “a la vida, amic meu, ens perjudiquen més els nostres atributs bons que els dolents”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “Com ja li vaig escriure, m'he trobat els negocis fets un desgavell indescriptible. Volent posar-hi ordre i després d'aprofundir-hi, he descobert que el mal més important no rau sinó en la situació penosa i lamentable dels camperols, i que és un mal que es pot remeiar només amb feina i paciència”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

Mathilda - Mary Shelley

© Bocins Literaris

Títol: Mathilda

Títol original: Mathilda

Autora: Mary Shelley

Any: 1819 -1820

Traducció: Marta Pera Cucurell

Adesiara Editorial

 “Però si podeu portar felicitat a un altre, si podeu donar a una altra persona ni que sigui una sola hora de joia, ¿no hauríeu de viure per acomplir-ho? I això està en les mans de tothom”

Mathilda – Mary Shelley

 “L'amor que és l'ànima de l'amistat és un esperit delicat que es troba rarament si no és entre dues criatures amigues que estan lligades des de la infantesa, o quan les uneix el patiment o uns interessos comuns; arriba a alguns escollits sense que ho busquin ni en siguin conscients; es posa com rosada suau sobre llocs triats que, encara que abans fossin eixorcs, es tornen fèrtils sota aquesta influència benigna”

Mathilda – Mary Shelley

 “¿Qui es pot sentir més sol, fins i tot enmig d'una multitud, que aquell la història del qual i els interminables sentiments i records que en sorgeixen no són coneguts per cap altra ànima viva?”

Mathilda – Mary Shelley

 “no us desespereu. Aquest és l'abisme més perillós: contínuament sou al caire, tentinejant. Heu de caminar amb pas ferm i tenir l'esperança com a guia. Amb esperança, ja tindreu les ferides mig curades, però si us obstineu en el desesper, no trobareu consol”

Mathilda – Mary Shelley

 “que terrible que és la mort per als vius! Les cadenes del costum són tan fortes, fins i tot quan no les lliga l'afecte, que el cor ho passa molt malament quan es trenquen”

Mathilda – Mary Shelley

 “nascut en l'opulència i sempre pròsper, va grimpar, sense les dificultats ni les diverses decepcions que tots els éssers humans estan destinats a trobar, fins al pinacle més alt de la felicitat. Al seu voltant tot era llum de sol, i els núvols, que amb les seves belles formes dibuixaven un panorama diví, li tapaven l'àrida realitat que s'amagava a sota”

Mathilda – Mary Shelley

 “vessaré un bàlsam sobre la seva ànima i em tornaré a complaure en la delícia encisadora del seu somriure”

Mathilda – Mary Shelley

 “Quan parlava, les idees que trasmetia eren tan formidables que semblava que no podien haver sigut concebudes dins dels límits del cor humà. Els seus sentiments eren més els d'un esperit que sojorna en els terratrèmols i en el volcans que no els d'un ésser confinat en un cos mortal amb trets humans”

Mathilda – Mary Shelley

 “Oh hores de delectança intensa! Breus com vau ser, sou ara duradores per a mi com tota una vida quan us miro”

Mathilda – Mary Shelley

 “Només són les quatre, però és hivern i el sol ja s'ha post. No hi ha núvols al cel clar i gèlid que puguin reflectir els rajos esbiaixats, però l'aire està tenyit d'un lleu color rosat que miralleja a la neu de terra. Visc en una caseta en un gran ermot solitari: no m'arriba cap veu de la vida”

Mathilda – Mary Shelley

La portalettere - Francesca Giannone

© Bocins Literaris

Títol: La portalettere

Autora: Francesca Giannone

Any: 2023

Casa Editrice Nord

 “Tuttavia gli era bastato guardare di nuovo dentro il verde degli occhi di Anna per capire che non ci sarebbe stato mai nessun luogo abbastanza lontano verso cui fuggire”

La portalettere – Francesca Giannone

 “Succede speso così, no? Ciò che è realmente importante si trova tra le righe. Ma non tutti sono capaci de cercarlo. O forse preferiscono non farlo”

La portalettere – Francesca Giannone

 “Lo spazio fisico, quand'è troppo, aumenta anche la distanza tra i cuori”

La portalettere – Francesca Giannone

 “lui ad amarla non aveva mai imparato. Tra di loro c'era una sorta di patto tacito che, se fosse saltato, avrebbe ridotto le loro vite in macerie, sotterrando anche quello che di buono erano riusciti a costruire insieme”

La portalettere – Francesca Giannone

Carta a D. - André Gorz

© Bocins Literaris

Títol: Carta a D. – Història d’un amor

Títol original: Lettre à D., Histoire d’un amour

Autor: André Gorz

Any: 2006

Traducció: Mia Tarradas

Edicions de 1984

 “S'ha d'acceptar de ser finit: de ser aquí i no pas a qualsevol altra part, de fer això i no pas altra cosa, ara i no pas mai o sempre, de tenir aquesta vida només”

Carta a D. – André Gorz

 “dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l'escalfor del teu cos vora el meu”

Carta a D. – André Gorz

 “Eres de ple a la teva vida; en canvi jo sempre tenia pressa per passar a la tasca següent, com si en realitat la vida hagués de començar més tard”

Carta a D. – André Gorz

 “la teoria sempre amenaça de convertir-se en un entrebanc que impedeix de percebre la complexitat canviant de la realitat”

Carta a D. – André Gorz

 “l'amor és la fascinació recíproca de dos subjectes en el que tenen de menys dicible, de menys socialitzable, refractari als rols i a les imatges d'ells mateixos que la societat els imposa”

Carta a D. – André Gorz

 “Els valors que havien dominat la meva infància no hi tenien cabuda. Aquest món em captivava. Quan hi entrava, m'hi podia evadir, sense obligacions ni pertinença. Amb tu, era a un altre lloc, en un lloc estranger, estrany a mi mateix”

Carta a D. – André Gorz

 “el plaer no és pas una cosa que hom pren o dona. És una manera de donar-se i de demanar de l'altre el do de si mateix”

Carta a D. – André Gorz

 “sabies destriar l'essencial de l'accessori. Davant d'un problema complex, la decisió que s'havia de prendre et semblava sempre evident. Tenies una confiança ferma en la certesa del teu criteri. ¿D'on treies aquesta seguretat?”

Carta a D. – André Gorz

 “sense intuïcions ni afectes no hi ha ni intel·ligència ni sentit”

Carta a D. – André Gorz

 “necessitat obsessiva d'elevar-me per sobre del que visc, sento i penso, per teoritzar-ho, intel·lectualitzar-ho, ser un pur esperit transparent”

Carta a D. – André Gorz

Centre de brevetat - Feliu Formosa

© Bocins Literaris

Títol: Centre de brevetat

Autor: Feliu Formosa

Any: 2006 - 2021

Editorial Meteora

 

“Avanço nit enllà
i tot allò que soc
s'enfonsa dins l'abisme
del dubte i el temor,
i segueixo a l'aiguait
d'un mot consolador”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “no som capaços de donar-ho tot ni de rebre-ho tot com cal”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “L'escuma blanca
que busca l'ala,
l'ala que busca
l'escuma blanca.
No es distingeix
l'ocell de l'ona.
Per un instant
sembla que es fonen
fins que es dissipa
l'onada blanca
i la gavina
s'alça veloç
capvespre enllà”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “m'he sobreviscut
fins al punt de sentir-me ja un intrús
de mi mateix”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “Tu busques el poema
i és ell qui et ve a trobar.
Aquest és el secret
de la teva constància
sempre recompensada
amb la paraula justa”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “esperava que algun dia, sense pensar-ho i d'una manera automàtica, li sortissin les quatre ratlles que sempre havia buscat i que havien de contenir l'essència del que sempre havia volgut escriure. I veia passar el temps entre l'angoixa creixent i l'esperança minvant”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “Aflora la mentida
com a única defensa.

Recorrem a preteses
necessitats o inèrcies

sense poder evitar
de perseguir evidències”

Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “no mitificar
ni la pròpia tasca
ni el tema buscat.
Aquesta és la clau del
producte acabat
que vols obtenir
perquè hi pugui haver
qui te'l mitifiqui
com ho has desitjat”

 Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “La notícia fatal pot ser a l'aguait.
I allò que cal és impedir, senzillament,
que mai pugui agafar-me per sorpresa”

 Centre de brevetat – Feliu Formosa

 “És un temps que amb el temps

es va fent més hostil.

Els ulls segueixen

buscant algun consol”

 Centre de brevetat – Feliu Formosa

La gavina - Anton Txèkhov

© Bocins Literaris

Títol: La gavina – Teatre complet II

Autor: Anton Txèkhov

Any: 1896

Traducció: Nina Avrova i Joan Casas

Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

 “tant se val si interpretem dalt d'un escenari com si escrivim, allò que més importa no és la fama, ni la brillantor, ni tot el que jo somiava, sinó la capacitat d'aguantar”

La gavina– Anton Txèkhov

 “La por a la mort només la tenen, conscientment, aquells que creuen en la vida eterna, perquè tenen por dels seus pecats”

La gavina– Anton Txèkhov

 “Les persones que no tenen talent, però que tenen pretensions, s'han de conformar amb criticar els talents de veritat. Quina consolació!”

La gavina– Anton Txèkhov

 “quan algú ha experimentat el plaer de la creació, per a aquesta persona ja no n'hi pot haver cap altre”

La gavina– Anton Txèkhov

 “I ja sento l'atracció de la taula, i he de córrer un altre cop a escriure i a escriure. I així sempre, sempre, i no em deixo en pau, i m'adono que consumeixo la meva vida, que per a la mel que donaré a uns llunyans desconeguts, recullo ara el pol·len de les meves millors flors, que arrenco aquestes flors i en trepitjo les arrels. No és estar boig, això?”

La gavina– Anton Txèkhov

 “no em deixen venir. Diuen que l'ambient d'aquí és bohemi… tenen por que em vulgui fer actriu… I jo em sento atreta per aquest llac, com una gavina… El meu cor és ple de vostè”

La gavina– Anton Txèkhov

 “S'ha de mostrar la vida, no tal com és ni tampoc tal com hauria de ser, sinó tal com se'ns presenta en els somnis”

La gavina– Anton Txèkhov

La variable humana - Rodrigo Martín Noriega

© Bocins Literaris

Títol: Rodrigo Martín Noriega

Autor: Rodrigo Marín Noriega

Any: 2012

Gadir Editorial

 “el mundo no puede llevar la contraria a las matemáticas”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “Habían descubierto la estructura subyacente de la realidad, tan sencilla y cristalina y aterradora como siempre había sospechado”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “podía sentir la pulsación de cada nota en su piel, como si la música resonara en su cuerpo en un crescendo sensual y efímero. La música era triste como las cosas bellas que se marchitan, y suavemente alegre como un inesperado día soleado en invierno visto desde la ventana de una mansión vacía”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “a veces la brillantez es una herramienta obsoleta en un mundo en el que existen la tentación, la ambición, la debilidad y el orgullo”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “Afuera se había levantado ventisca y el mediodía se volvía hostil y desapacible como el ánimo de John. Se quedó de pie sin saber muy bien dónde ir. Observó como el viento agitaba las copas de los árboles y levantaba las hojas amarillas en pequeños remolinos. Nubes negras cubrían el cielo por encima de los tejados y todo parecía estar poseído por la energía tempestuosa de un paisaje romántico”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “No tenía sueño ni hambre ni ningún sentimiento que pudiera expresarse con palabras conocidas. Su mirada era la del explorador cuyos ojos miran por primera vez un paisaje que ningún hombre ha visto antes”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

 “El mundo real no era de la incumbencia de los genios. Lo útil no podía competir con lo asombroso”

La variable humana – Rodrigo Martín Noriega

Tiberi Cèsar - Núria Cadenes

© Bocins Literaris

Títol: Tiberi Cèsar

Autora: Núria Cadenes

Any: 2023

Proa

 “Els temps són difícils i s'enfosqueixen com ho fa l'ombra dins dels ulls dels homes que els comanden. No sospesen arguments. No consideren cap raó: ja la tenen”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “No amagar la veritat. Reivindicar-la. Parlar amb gosadia. Per sobre de la seguretat personal, la veritat com un bàlsam per al conjunt”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “avui, si algú li ho preguntés, es declaria content. No pas feliç, que aquest és un estat que ell considera que amb prou feines pot conèixer la turbulència humana”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “És la seva hora preferida del dia, aquesta llum esbiaixada que daura el món perquè després, de seguida, quan la nit per fi ho colgui tot, en quedi un record prou bell que en propiciï l'enyorança, les ganes de tornar-lo a veure, renovellat i disposat a tot amb la frescor del groc pàl·lid, gris i blanc que demà precedirà l'albada”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “ho sap fer molt bé, aquest treball lent de propiciar que la discòrdia rosegui l'enemic.
Que la glòria arriba per les batalles que els poetes saben cantar, però la guerra, sovint, es guanya així”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “Vipsània no va plorar.
No ho va fer.
Això és, potser, el que més li dol. Que no li trobés, a la dona que s'estimava i que encara s'estima i que s'estimarà sempre i per sobre de les seves possibilitats d'estimar, l'ofec que a ell se li encastava al pit, les formigues a les mans, el xerric, la pena o la por o el que fos que li assecava les entranyes”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “Perquè els afronts menyspreats s'esborren, però, si t'aïres, semblen merescuts”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “Vol una casa senzilla i una taula de fusta sense polir, pa i formatge i la calma rocosa de Rodes. I la conversa sense suspicàcies. Art i filosofia i aquell cel punyent de blau. Les aigües pintades amb maragdes i turqueses i safirs. Necessita reprendre l'alè després de tanta batalla. Reposar del ferro i alimentar-se l'ànima amb els mots ordenats en versos, estudiar les estrelles”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “l'esperança és vana quan tan sols se sustenta en el desig”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

 “coneix perfectament quins són els seus deures, i mira de trampejar-los tan bé com pot. Al capdavall, tampoc no li demanen grans coses: ser agradosa i conèixer els poetes, casar-se amb qui convingui, parir fills que garanteixin continuïtat i honors a la família.
A la República”

Tiberi Cèsar – Núria Cadenes

Els silencis de Derrís - Bartomeu Cruells

© Bocins Literaris

Títol: Els silencis de Derrís

Autor: Bartomeu Cruells

Any: 2000

Editorial Cruïlla

 “I quan tinguin un bon munt de morts, els assassins encara s'ompliran la boca de paraules com pau i justícia mentre acaben de matar i de robar els que hauran quedat.
Morirem els de sempre, els que volíem fer una vida en pau”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “La dependència del cacic, que disposa d'un ramat d'incondicionals a canvi de pocs diners i que, gràcies a aquests incondicionals, poden actuar amb tota impunitat. Les conegudes maneres dels líders feixistes”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “procurem poder dir abans d'anar a dormir allò de vixi, vixi, he viscut, i així ens podrem llevar l'endemà per guanyar de nou el dia”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “Era una guerra que només ha servit perquè el gran capital, que era el mateix a un bàndol i a l'altre, multipliqués els seus beneficis. Hi ha hagut milions de morts, però les fàbriques no han sofert gens, estan millor que mai: s'han renovat totes i produeixen a tot drap mentre que als obrers els demanen sacrificis per la pàtria”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “a l'hereu no el deixaven allunyar-se de casa per res. Havia de seguir el patrimoni familiar i quedava esclavitzat a la casa tant si volia com si no. Per als fadrins de per aquí dalt, ser l'hereu ha estat molt sovint més una desgràcia que una sort”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “Desconfio de les revolucions fetes a cops de fusell. Desconfio dels sindicats que emmagatzemen armes. Renego de les revolucions que només serveixen per cremar esglésies. Què en vam treure, de la revolta d'ara fa deu anys? Uns quants morts als carrers, els afusellaments de la gent que millor treballava per al poble i prou”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “Els fets passats els anem portant a l'esquena les noves generacions com si fossin propis”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “No sabia que aquestes coses anessin d'aquesta manera. Perquè el servei que volia el senyor el vaig entendre de seguida, que és del que s'ha de fer més de nit que de dia, i vostès ja m'entenen. Jo, això no m'ho esperava, però no paro de pensar que vostès sí que sabien on m'estaven enviant. També sé que només la misèria els ha empès a fer de mi una cosa per vendre. Només tinc curiositat per saber el preu”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

Teogonia - Hesíode

© Bocins Literaris

Títol: Teogonia

Títol original: θεογονία

Autor: Hesíode

Any: VII a.C

Traducció: Francesc J. Cuartero Iborra

Adesiara Editorial

 “Allí, de la terra llòbrega i del Tàrtar boirós, del mar estèril i del cel estrellat, hi ha en rengle les deus i els termes de totes les coses- feixucs, rovellosos, que fins i tot els déus avorreixen, un gran abisme: hom no n'aconseguiria el fons en un any sencer, ni que abans arribés a traspassar-ne els portals, ans d'ací d'allà l'arrabassaria huracà rere huracà feixuc-. Esfereïdor, fins i tot per als déus immortals, és aquest prodigi”

Teogonia – Hesíode

 “la Nit i el Dia s'acosten l'un a l'altre i s'entresaluden quan traspassen el gran llindar de bronze: l'una està a punt de tornar a dins que ja l'altre surt per la porta, i el casal no els reclou mai tots dos alhora, ans sempre n'hi ha un que és fora de casa, rodant per la terra, mentre que l'altre, dins el palau estant, espera que arribi l'hora de posar-se en camí”

Teogonia – Hesíode

 “ressonà al voltant el mar immens, la terra va fer un gran retruny, gemegava l'ample cel, sacsejat, i s'estremí l'alt Olimp des dels seus fonaments amb l'embranzida dels immortals”

Teogonia – Hesíode

 “conteu com, en el principi, nasqueren els déus i la terra, els rius i el mar immens d'inflor violenta, les estrelles lluminoses i l'ample cel en l'altura; i els qui van nàixer d'aquells, els déus atorgadors de béns, com es van dividir la riquesa i com es van repartir els honors; i com, en el començ, habitaren l'Olimp de moltes fondalades. Conteu-me això des del principi, Muses”

Teogonia – Hesíode

 “Feliç aquell que les Muses estimen: de la seva boca raja una veu dolça. Car si un hom, amb l'ànima aclaparada per un neguit recent, es corseca afligit, llavors l'aede servent de les Muses celebrarà les proeses dels homes primigenis i els déus benaurats que habiten l'Olimp, i ell tantost oblida les tristors i no recorda la seva angoixa: de seguida l'han capgirat els presents de les deesses”

Teogonia – Hesíode

 “al cim més alt de l'Helicó formaren cors de bellesa encisera, gronxant-se vivament sobre els peus. Partint d'allí, embolcallades de boira espessa avançaven en la nit tot fent sentir una veu bellíssima”

Teogonia – Hesíode

 “Sabem dir moltes mentides que semblen dites veres; però sabem també, quan volem, proclamar veritats”

Teogonia – Hesíode

 “quan arribà el termini i les Hores feren el tomb, consumits els mesos, i es compliren molts dies, ella infantà nou donzelles de pensaments concordes, inquietes pel cant i amb l'ànima lliure d'angoixa dins el pit, prop del cim més alt de l'Olimp”

Teogonia – Hesíode

La ciutat cansada - Maria Cabrera Callís

© Bocins Literaris

Títol: La ciutat cansada

Autora: Maria Cabrera Callís

Any: 2017

Proa

 “Si les paraules no fossin mentida jo

no diria sinó paraules”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís