“els
novel·listes ens fan creure que els àpats de societat sempre són memorables per
alguna cosa molt enginyosa que algú va dir, o per una acció sorprenentment
assenyada. I, gairebé mai, no parlen del menjar. Forma part de les convencions
dels novel·listes no esmentar mai la sopa, el salmó o les mandonguilles, com si
la sopa, el salmó o les mandonguilles no fossin gens importants, com si mai
ningú no es fumés un havà o begués un vas de vi”
Una cambra propia. Virginia Woolf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada