“He estat a Grècia, va dir l'Iris.
Vaig tornar fa tres setmanes. Al gener me n'hi torno.
De vacances?, va dir la Sophia. Segona
residència?
Sí, exacte, va dir l'Iris. Digues això
als teus amics. Digue'ls que vinguin. Ens ho passem la mar de bé. Cada dia
arriben milers de turistes de Síria, l'Afganistan i l'Iraq que van de vacances
a Turquia i a Grècia”
Hivern
– Ali
Smith
“Google, diu la seva mare. La nova terra promesa. No fa tant només els dements, els pedants insofribles, els imperialistes i els col·legials més innocents creien que les enciclopèdies et donaven respostes que equivalien al món real o que te'l feien entendre. I les venien a la porta de casa uns venedors en qui ningú no confiava. I ni tan sols les enciclopèdies autoritzades, ni tan sols aquestes no les acceptàvem ni les preníem com a coneixement real del món. Ara, en canvi, el món confia en els motors de cerca sense dubtar. Els venedors de porta a porta més astuts que s'han inventat mai. No cal ni que posin el peu a la porta. Ja són al cor de cada casa”
Hivern
– Ali
Smith
“Feia un temps que la Sophia no sentia
res. Refugiats al mar. Nens en ambulàncies. Homes plens de sang corrent cap als
hospitals o fugint d'hospitals en flames amb nens sagnants als braços. Morts
coberts de pols a les vores dels carrers. Atrocitats. Gent colpejada i
torturada en cel·les.
Res”
Hivern
– Ali
Smith
“Vol l'essencialitat de l'hivern, no aquesta còpia grisa del mig de l'estació. Vol un hivern real amb els boscos coberts de neu, els arbres destacats en la seva blancor, resplendents en la seva nuesa i potenciats per la brillantor, amb el terra sota els peus cobert de neu que sembla de fulles glaçades o núvols esfilagarsats”
Hivern
– Ali
Smith
 |
©
Bocins Literaris
|
“pero ¿què és Europa? Una ficció a la qual ens hem de desavesar, com a qualsevol mena d'aliança”
Dietaris
– Stefan
Zweig
“¿Havia estat la pau mai tan anodina com ho és aquests dies la guerra? Avenços, retirades, dos mil presoners d'aquí i d'allà, mil morts… A un ja gairebé ni tan sols se li afligeix l'ànim. Hem esdevingut insensibles a tot menys a la pau, que ens deslliurarà. Un sospir als llavis de tothom: <<¿Quant més s'allargarà això?>>. Abans la gent es preguntava per l'objectiu, ara només els preocupa el final”
Dietaris
– Stefan
Zweig
“Quan arribo a l'hospital m'esgarrifo de veure aquesta pobre gent, vella i malalta, a qui tornaran a enviar al front mentre els patriotes es queden aquí vivint la bona vida. I tot això per la <<pàtria>>, com si una dona i quatre fills no fossin més pàtria que totes les fronteres i llengües del món!”
Dietaris
– Stefan
Zweig
“Res de res. La monotonia de les notícies que arriben del front contrasta amb els titulars estridents dels diaris del migdia, que pretenen aconseguir victòries a força de cridar. Això sí, els cafès estan plens de gom a gom; tot i les prohibicions, pertot arreu hi ha nata muntada, croissants i pa de pessic, un llustre de jovialitat enmig d'aquesta misèria inefable que encara ens és desconeguda”
Dietaris
– Stefan
Zweig
“La història universal, vista de prop, és esgarrifosa. Han escombrat els carrers d'homes, ja només s'hi veuen dones i ancians. És terrible com s'estén el silenci: al jardí de casa ja no hi ha criatures fent xivarri, enlloc se sent música i l'entusiame s'ha esvaït. No m'agrada sortir al carrer, no suporto tanta buidor”
Dietaris
– Stefan
Zweig
“duen els uniformes esparracats i empastifats de fang; ells mateixos estan d'allò més pàl·lids i demacrats, secs, com les persones que tornen dels tròpics. Han perdut tota l'empenta, ara tenen deu dies de permís i després han de tornar al front. L'únic que els queda és una obediència apàtica: l'encant i la glòria d'aquests obrers i d'aquests pagesos, allò que els feia feliços, ha desaparegut; tanmateix, la disciplina roman intacta. Pobres! Per qui, per qui!”
Dietaris
– Stefan
Zweig
 |
©
Bocins Literaris
|
“- ¿Y tu alma? ¿Dónde crees que haya ido?
-
Debe andar vagando por la tierra como tantas otras; buscando vivos que recen
por ella. Tal vez me odie por el mal trato que le di; pero eso ya no me
preocupa. He descansado del vicio de sus remordimientos”
Pedro
Páramo – Juan
Rulfo
“Sé lo difícil que es nuestra tarea en estos pobres pueblos donde nos tienen relegados; pero eso mismo me da derecho a decirte que no hay que entregar nuestro servicio a unos cuantos, que te darán un poco a cambio de tu alma, y con tu alma en manos de ellos, ¿qué podrás hacer para ser mejor que aquellos que son mejores que tú? No, padre, mis manos no son lo suficientemente limpias para darte la absolución. Tendrás que buscarla en otro lugar”
Pedro
Páramo – Juan
Rulfo
“Tu madre era tan bonita, tan, digamos, tan tierna, que daba gusto quererla. Daban ganas de quererla. ¿De modo que me lleva ventaja, no? Pero ten la seguridad de que la alcanzaré. Sólo yo entiendo lo lejos que está el cielo de nosotros; pero conozco cómo acortar las veredas. Todo consiste en morir, Dios mediante, cuando uno quiera y no cuando Él lo disponga”
Pedro
Páramo – Juan
Rulfo
“El padre Rentería recogió las monedas una por una y se acercó al altar.
-
Son tuyas- dijo-. Él puede comprar la salvación. Tú sabes si éste es el precio.
En cuanto a mí, Señor, me pongo ante tus plantas para pedirte lo justo o lo
injusto, que todo nos es dado pedir... Por mí, condénalo, Señor”
Pedro
Páramo – Juan
Rulfo
 |
©
Bocins Literaris
|
“El posat de trist no és mai de bon to; és un posat d'avorrit el que us convé adoptar. Si esteu trist és perquè us falta alguna cosa, perquè heu tingut algun fracàs. Reconeixeu la vostra inferioritat. En canvi, si us mostreu avorrit, la inferioritat és del que ha intentat entretenir-vos sense aconseguir-ho”
El roig
i el negre – Stendhal
“Mentre no es fes broma ni de Déu, ni dels clergues, ni del rei, ni de les persones de posició, ni dels artistes protegits per la cort, ni de tot el que està establert; mentre no es parlés bé ni de Béranger, ni dels diaris de l'oposició, ni de Voltaire, ni de Rousseau, ni de res que es pogués expressar amb franquesa; i, sobretot, mentre no es parles mai de política, es podia discutir lliurement de qualsevol cosa”
El roig
i el negre – Stendhal