 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: L’incert encontre
Autor: Feliu Formosa
Any: 2020
Cafè Central – Llibres del
Segle
“Perquè no pugui
deixar res a mig fer
caldrà que un dia
posi fi a alguna tasca
i em limiti a l'espera”
L'incert encontre - Feliu Formosa
31/7/21
L'incert encontre - Feliu Formosa
30/7/21
29/7/21
28/7/21
27/7/21
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: El día que Nietzsche lloró
Títol original: When
Nietzsche Wept
Autor: Irvin D. Yalom
Any: 1992
Traducció: Rolando Costa
Picazo
Ediciones Destino
“Hace mucho que aprendí que es más fácil enfrentarse a la mala reputación que a la mala consciencia. Además, no soy ambicioso: no escribo para la multitud. Y sé ser paciente. Puede que mis alumnos no hayan nacido aún. Sólo el pasado mañana me pertenece. ¡Algunos filósofos nacen después de morir!”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
26/7/21
25/7/21
“¿No se da cuenta, Josef, de que el problema no es que esté preocupado? ¿Qué importancia tiene la tensión o la opresión en el pecho? ¿Quién le prometió comodidad? De modo que duerme mal. ¿Y qué? ¿Quién le prometió que dormiría bien? No, el problema no es la preocupación. El problema es que usted está preocupado por el motivo que no corresponde”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
24/7/21
23/7/21
“¿Tanto miedo tiene de que lo hieran? ¿Es ésta la razón de que no se atreva a ser él mismo? ¿De que sólo anhele pequeñas gratificaciones? Y a esto lo llama virtud. ¡Su verdadero nombre es cobardía!
Es civilizado, amable, tiene buenos
modales. Ha domesticado su naturaleza salvaje, trocado el lobo en perro
faldero. Y a esto lo llama moderación. ¡Su verdadero nombre es mediocridad!”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
22/7/21
“Yo no finjo hacer filosofía por usted, mientras que usted, doctor, finge que su motivación es serme útil, aliviar mi dolor. Eso no tiene nada que ver con la motivación humana. Es parte de una mentalidad de esclavo hábilmente ideada por la propaganda de los sacerdotes. ¡Penetre más en sus motivos! Encontrará que nunca se ha hecho nada enteramente por los demás. Todas las acciones van orientadas hacia uno mismo, todo servicio sirve a uno mismo, todo amor es amor por uno mismo”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
21/7/21
20/7/21
“La investigación y la ciencia se originan en el descreimiento. Sin embargo, el descreimiento causa una gran tensión. Sólo los fuertes pueden tolerarlo. ¿Sabe cuál es la verdadera pregunta para un pensador?- No hizo la pausa de rigor para aguardar respuesta-. La verdadera pregunta es: <<¿Cuánta verdad puedo tolerar?>>”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
19/7/21
“Tal vez la confianza en Dios sea su
elección.
- Ésa no es una elección para el
hombre. No es una elección humana, sino la búsqueda de una ilusión fuera de uno
mismo. Esta clase de elección, la elección de algo exterior, sobrenatural,
siempre debilita. Siempre hace al hombre menos de lo que es. Yo amo lo que nos
hace más de lo que somos”
El día que Nietzsche lloró - Irvin D. Yalom
18/7/21
17/7/21
Ocell roig - Mary Oliver
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Ocell roig
Títol original: Red bird
Autora: Mary Oliver
Any: 2008
Traducció: Corina Oproae
Godall Edicions
“vine a l'estany,
o al riu de la teva imaginació,
o al port dels teus desigs,
i posa els llavis entorn el món.
I viu
la teva vida”
Ocell roig - Mary Oliver
16/7/21
15/7/21
14/7/21
13/7/21
“Serem coneguts com una cultura que
temia la mort
i adorava el poder, que intentava
vèncer la seguretat
de pocs i no es preocupava gaire per
les penúries
de molts. Serem coneguts com una
cultura que ensenyava
i recompensava l'acumulació de possessions,
que parlava
poc o no gaire sobre la qualitat de
vida
de la gent (l'altra gent)”
Ocell roig - Mary Oliver
11/7/21
10/7/21
L'estrany - Albert Camus
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: L’estrany
Títol original: L’étranger
Autor: Albert Camus
Any: 1942
Traducció: Joan Fuster
Proa
“Havia arribat a la conclusió que l'essencial era donar una oportunitat al reu. Una de sola sobre mil: això bastaria per a arranjar moltes coses. Imaginava, així, que podria trobar-se una combinació química que el pacient (jo pensava: el pacient) hauria de prendre i que el mataria en nou casos de cada deu. I ell ho sabria: aquesta fóra la condició. Perquè, pensant-ho bé, considerant les coses amb calma, advertia que el defecte de la guillotina era que no deixava cap oportunitat, absolutament cap”
L'estrany - Albert Camus
9/7/21
“M'han assaltat els records d'una vida que ja havia deixat de pertànyer-me, però en la qual havia trobat les més pobres i les més tenaces de les meves alegries: les olors de l'estiu, el barri que estimava, un cert cel del vespre, el riure i els vestits de Marie. Alehores m'ha pujat a la gola tota la inutilitat del que feia en aquell lloc i no he sentit sinó un desig: que acabessin tot d'una amb allò i que em retornessin a la cel·la per poder dormir”
L'estrany - Albert Camus
8/7/21
“Segons ell, la justícia dels homes no era res, i la justícia de Déu ho era tot. He fet notar que era la dels homes la que m'havia condemnat. M'ha contestat que, a pesar de tot, aquella justícia no esborrava el meu pecat. Li he dit que no sabia què era un pecat. A mi únicament m'havien declarat culpable”
L'estrany - Albert Camus
7/7/21
“Ha continuat en aquest to, dient <<jo>> cada vegada que es referia a mi. Jo estava molt sorprès. M'he inclinat cap a un dels gendarmes i li he preguntat per què el meu defensor parlava d'aquella manera. El guàrdia m'ha dit que callés, i al cap d'un moment ha afegit: <<Tots els advocats fan això.>> He pensat que era una forma d'apartar-me encara una mica més de l'afer, de reduir-me a zero i, en un cert sentit, de suplantar-me”
L'estrany - Albert Camus
6/7/21
“<<Com quedem? L'acuseu d'haver enterrat la seva mare o d'haver matat un home?>> El públic ha rigut. El fiscal ha tornat a alçar-se, s'ha endreçat la toga i ha declarat que calia tenir la ingenuïtat de l'honorable defensor per a no veure que entre els dos ordres de fets hi havia una relació profunda, patètica, essencial. <<Sí- ha cridat amb energia-, jo acuso aquest home d'haver enterrat la seva mare amb un cor de criminal.>>”
L'estrany - Albert Camus
5/7/21
“m'ha exhortat per última vegada, dreçat amb tota la seva arrogància, preguntant-me si jo creia en Déu. He contestat que no. S'ha assegut, tot indignat. M'ha dit que era impossible, que tothom creia en Déu, fins i tot els qui se n'apartaven. Aquesta era la seva convicció, i, si mai arribava a posar-la en dubte, la seva vida mancaria de sentit. <<És que vós voleu- ha exclamat- que la meva vida no tingui sentit?>>”
L'estrany - Albert Camus
4/7/21
“i ha estat allí, amb el soroll alhora sec i ensordidor, que tot ha començat. M'he espolsat la suor i el sol. He comprès que havia destruït l'equilibri del dia, el silenci excepcional d'una platja on jo havia estat feliç. Llavors he disparat quatre vegades més contra un cos inert on les bales s'encastaven sense que es notés. Van ser com quatre cops breus, amb els quals trucava a la porta de la desgràcia”
L'estrany - Albert Camus
3/7/21
“Dues vegades al dia, a les onze i a les sis, el vell treu el gos a passejar. Des de fa vuit anys no han canviat mai d'itinerari. Els podeu veure pel carrer de Lyon, el gos estirant la cadena fins que el vell Salamano ensopega. Aleshores l'amo apallisa el gos i l'insulta. El gos s'arrauleix de terror i es deixa dur. Ara és el vell qui estira. Quan el gos se n'oblida, arrossega de nou el seu amo, i de nou és colpejat i insultat. Després d'això resten tots dos aturats a la voravia, i es miren, el gos amb espant, l'home amb odi. I així cada dia”
L'estrany - Albert Camus
2/7/21
“El sol n'havia rebentat el quitrà. Els nostres peus s'hi enfonsaven i deixaven un rastre en la polpa brillant. Al capdamunt del cotxe, el copalta de cuiro del conductor semblava haver estat fet amb aquella mateixa pasta negra. Em sentia una mica perdut entre el cel blau i blanc i la monotonia d'aquells colors, negre viscós el del quitrà obert, negre opac el dels vestits, negre lluent el de la carrossa. Tot això, i el sol, l'olor de cuiro i de fem del cotxe, del vernís i la de l'encens, la fatiga d'una nit d'insomni, m'enterbolien la mirada i les idees”
L'estrany - Albert Camus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)