30/6/17


“la presència de l'Odette, la visió de l'Odette, la conversa amb l'Odette, de les quals els Verdurin, en convidar en Swann, li feien el do inestimable, es trobava més bé en el <<petit nucli>> que en qualsevol altre lloc, i mirava d'atribuir-li mèrits reals, ja que d'aquesta manera s'imaginava que, per gust, el freqüentaria tota la seva vida. Ara bé, com que no gosava dir-se, per por de no creure-ho, que estimaria l'Odette per sempre, almenys, suposant que sempre freqüentaria els Verdurin (proposició que, a priori, inspirava menys objeccions de principi per part de la seva intel·ligència), es veia com, en l'avenir, continuava trobant-se cada vespre l'Odette; allò potser no equivalia del tot a estimar-la sempre, però de moment, mentre l'estimava, creure que no deixaria de veure-la un dia era tot el que demanava”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust

29/6/17


“els llocs que desitgem ocupen en cada moment molt més espai en la nostra vida veritable que els llocs on ens trobem efectivament”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust

28/6/17


“Quan parlava semblava que tingués la boca plena de sopes, la qual cosa era adorable perquè es notava que aquell embarbussament traïa no tant un defecte de la llengua com una qualitat de l'ànima, com una resta de la innocència de la primera edat que no havia perdut mai. Totes les consonants que no podia pronunciar representaven tantes altres dureses de què era incapaç”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust

27/6/17


“a l'edat ja una mica desenganyada a la qual s'acostava en Swann i en la qual hom se sap acontentar d'estar enamorat pel plaer d'estar-ho sense exigir gaire reciprocitat, aquest apropament dels cors, si bé ja no és, com en la primera joventut, l'objectiu vers el qual tendeix necessàriament l'amor, en canvi hi roman unit per una associació d'idees tan forta que en pot esdevenir la causa, si es presenta abans que ell. En altres temps, hom somiava posseir el cor de la dona de la qual hom s'havia enamorat; més tard, sentir que hom posseeix el cor d'una dona pot ser prou per enamorar-se'n”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust

26/6/17


“I ja fos per desconfiança, o pel sentiment inconscientment diabòlic que ens empeny a oferir quelcom només a la gent que no en té ganes, els meus avis oposaven la negativa rotunda als precs més fàcils de satisfer que ell els adreçava, com ara que li presentessin una noia que sopava cada diumenge a casa d'ells, i cada cop que en Swann els en tornava a parlar, havien de fingir que ja no la veien, mentre que durant tota la setmana es demanaven a qui podrien convidar per acompanyar-la, i sovint acabaven no trobant ningú, per no haver de fer un gest amb aquell que n'hauria estat tan feliç”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust

25/6/17

Poemes 1969-2007: Antologia - Marta Pessarrodona


© Bocins Literaris
Títol: Poemes 1969-2007: Antologia
Autor: Marta Pessarrodona
Any: 2007
Editorial Meteora


Al grup de poesia aquest mes vam proposar de llegir alguna dona poeta. Entre les opcions que van sorgir hi havia un nom que m’era totalment desconegut, Marta Pessarrodona, i per aquest motiu vaig decantar la tria cap aquesta poetessa, assagista i crítica literària del Vallès Occidental i que fou companya del també poeta Gabriel Ferrater. Tot i que iniciar la lectura de Poemes 1969-2007: Antologia una matinada d’insomni no és la millor manera d’entrar-hi, així que ho he repetit de dia i conforme l’he anat rellegint, m’he anat trobant cada cop més còmoda amb la seva veu.

A través de la seva poesia, s’intueix una dona lliure pel seu temps (nascuda a inicis de la postguerra) i país. Els seus poemes són directes, amb un missatge que arriba sense redundàncies ni excessiu maquillatge. Sap on vol anar a parar i s’hi llança, sense filigranes i sense por. Utilitza la ironia, fins i tot vorejant el sarcasme, i la seva veu poètica és dura, realista i en alguns poemes s’enfosqueix una mica, sobretot quan descriu trencaments amorosos.Els seus temes sorgeixen bàsicament de les vivències quotidianes, homenatjant als seus referents intel·lectuals i ambientats a les ciutats que han estat importants a la seva vida. Ciutats com Barcelona, Berlin o Londres es deixen veure en la seva antologia.

Compromesa amb el moviment feminista, molts dels seus treballs els quals tenen com a protagonistes dones reconegudes com a tals, entre elles Virginia Woolf, Susan Sontag i Simone de Beauvoir, ho confirmen. Cercant per la xarxa, descobreixo dos assajos d’ella que em voldré llegir aviat: L’exili violeta i Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury.


“Era una casa, encara que fos un pis,
perquè sempre hi havia qui m'abraçava”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

24/6/17

“Quan arribi, amor,
l'hora dels mots eixorcs,
per caritat, omple
de silenci els retrets
i vesteix d'absència
els llocs i els indrets
on ja no aniré a trobar-te”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

23/6/17


“No fugis mai
del que vindrà, de totes les dones
que seran jo i voldran estimar-te”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

22/6/17


“Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l'ànsia que t'ofreno”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

21/6/17


“totes hem estat, més o menys,
mig monges i mig putes,
mig de claustre, mig de carrer”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessadorrona

20/6/17


“Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esqueles elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

19/6/17


“Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.
 
Sentiments?
Seguim sense noms”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

18/6/17


“Vestim la nostra millor roba de normalitat
i, fora, ningú no ens mira fent-se preguntes”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

17/6/17


“Llarg aprenentatge
el del cinisme.
 
Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.
 
Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

16/6/17


“el pecat sense penitència de ser jove i d'estimar vehement
persones i coses, m'han fet creure en una condemna eterna”
Poemes 1969-2007: Antologia. Marta Pessarrodona

15/6/17

Breve historia de la primera guerra mundial - Norman Stone


© Bocins Literaris
Títol: Breve historia de la primera guerra mundial
Títol original: World War One
Autor: Norman Stone
Traducció: Ferran Esteve
Any: 2007
Editorial Ariel


Probablement si no m’hagués llegit Clarissa de l’Stefan Zweig ara no hagués tornat a la Breve historia de la primera guerra mundial del Norman Stone, llibre que vaig començar fa quatre anys i que havia deixat a mitges. Les ganes de saber més d’aquesta guerra atroç m’han empès a reprendre i acabar la lectura. Aquest curt assaig no és difícil de seguir, però potser és tan resumit que a mi, que ignoro bona part de la història, m’ha costat en determinats moments no perdre’m, amb la sensació que l’autor donava per sabuts uns coneixements al lector, que em manquen. Trobo que la fotografia que ha escollit l’editorial Ariel per il·lustrar la Gran Guerra és brutal (realment brutal) i molt simbòlica, un soldat alemany a cavall del segle XIX amb una màscara de gas invent del segle XX.

En la introducció, Stone ens aproxima de forma resumida a les causes de l’esclat de la guerra. Ens descriu el posicionament dels respectius països. Una Alemanya econòmicament forta després de la unificació amb ànsia de ser un imperi centreeuropeu colonitzador, una França i Gran Bretanya amb imperis arreu del món, uns Balcans que interessen per igual a Rússia i a l’imperi austrohongarès; així també com les rivalitats entre Alemanya, Gran Bretanya i Rússia perquè cap d’elles destaqués com a potència i no superés les altres, el control del pas dels estrets del Mar Mediterrani i el Mar Negre, la Triple Entesa entre Rússia, França i Gran Bretanya en front la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (que va canviar de bàndol un cop començada la guerra) i amb la col·laboració del que quedava de l’imperi otomà.

Després del detonant-excusa de l’assassinat de l’arxiduc austrohongarès per un serbi i segura que serà una guerra de setmanes, Alemanya convenç a Àustria-Hongria que declari la guerra a Sèrbia (malgrat la por que té Àustria-Hongria de la  Rússia aliada de Sèrbia), com a conseqüència, Rússia mobilitza l’exèrcit i Alemanya per defensar-se declara la guerra a Rússia i ataca a França envaint Bèlgica, cosa que fa entrar Gran Bretanya en guerra contra Alemanya. En només qüestió de setmanes es desencadena el conflicte, ideat i temut durant anys, que porta a Europa al desastre.

Des de l’inici, a l’agost de 1914, es fixen dos fronts clars i duradors: l’occidental, situat a la frontera de Bèlgica amb França, on francesos i anglesos es defensen de l’atac alemany; i el front oriental, situat a la Prússia oriental on lluiten els russos contra els alemanys. Ben aviat el front occidental pateix una situació d’immobilisme que es va allargant durant tota la guerra, on França intenta situar l’artilleria en les fortificacions però no les defensa bé i on els alemanys elaboren trinxeres cada cop més sofisticades. Les forces s’equilibren fent que el conflicte s’allargui. En el front oriental mana el desconcert, amb moviment constant, però sense un rumb clar. Els austrohongaresos no tenen clar si intentar conquerir Sèrbia o ajudar a Alemanya a lluitar contra els russos.

A començaments del 1915 Gran Bretanya, que té superioritat naval, vol enllestir una situació que sembla encallada i intenta bloquejar el comerç marítim alemany sense un resultat del tot efectiu, aquest fet fa que l’odi dels alemanys cap als anglesos s’incrementi. Amb l’objectiu de derrocar l’imperi otomà aliat dels alemanys, els anglesos arriben als ports dominats pels turcs que defensen bé el seu territori mentre executen una massacre al poble armeni. És l’any que es comencen a utilitzar gasos malgrat la prohibició de La Haia i també l’any en què Itàlia es passa al bàndol dels aliats. L’aliança germànica ataca amb força la Polònia russa i els russos es retiren cremant tot al seu pas.

La no coordinació dels exèrcits anglès i francès i les discrepàncies entre generals alemanys i austrohongaresos perllonguen la guerra mentre multituds d’homes perden les seves vides. Rússia per la seva part està covant un motí que aviat es girarà contra el tsar. Al front occidental els anglesos proven la tàctica de la barrera esgarrifosa (cortina de foc que precedia en 50 m l’avanç de la infanteria) però no poden contra les trinxeres reforçades amb ciment dels alemanys. Rere la catàstrofe, els britànics ho intenten amb una nova arma, els tancs combinats amb la infanteria. A finals d’any, els Estats Units entraran com a mediadors en un conflicte que cap dels líders polítics sap com acabar.

Diversos estats volen fer el cop definitiu d’una guerra que dura massa. Alemanya anuncia la guerra submarina total, volen torpedinar vaixells mercants britànics i tallar-los el subministrament incomplint el dret internacional. A l’abril del 1917, Estats Units declara la guerra a Alemanya. El suport als aliats serà inicialment econòmic. Aquests aprofiten que els avions s’estan perfeccionant i que la comunicació amb l’artilleria millora, per guanyar quilòmetres de línia de combat, però el nombre de morts al front occidental continua sent escandalós. Mentrestant, els caos domina Rússia i esdevé la revolució, constituint-se la nova estructura soviet. Els bolxevics enderroquen el govern i una delegació es dirigeix a Alemanya a negociar un armistici on part de la Rússia tsarista es converteix en protectorat alemany. Alemanya té l’economia tan lligada a la guerra que o aconsegueix la victòria total o s’enfonsa, i inicia el 1918 enviant les tropes cap al front occidental. Finalment, els anglesos es posen sota les ordres dels francesos. Aquest fet, combinat amb l’arribada dels soldats americans i noves tècniques d’atac per esgotar les reserves alemanyes fan que primer Àustria-Hongria i més tard Alemanya es rendeixin. Malgrat això, Alemanya no se sent derrotada sinó traïda pels jueus, les esquerres i els acadèmics. Després de la mort d’Europa, Estats Units s’erigeix portador del nou ordre mundial de progrés i els estats aliats negocien entre ells intentant aprofitar-se econòmicament dels vençuts. Així, les repercussions de la primera guerra mundial abocaran vint anys més tard a Europa a un altre terror.

“en los años setenta del siglo XX, el país más pobre del continente era Portugal, que tenía a su cargo un vasto imperio africano, y los más ricos, Suecia, que había abandonado su única colonia, en el Caribe, mucho tiempo atrás, y Suiza, que jamás había tenido un imperio”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

14/6/17


“<<Los alemanes>> habían sido culpados formalmente de la guerra y debían pagar <<reparaciones>> por los daños provocados. Sin embargo, los franceses querían servirse de esta solución para impedir que la economía alemana se recuperara, y otros antiguos aliados confiaban en liquidar así las deudas que habían contraído durante la guerra”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

13/6/17


“cuando los combates casi tocaban a su fin, un oficial del Estado mayor se desplazó al campo de batalla. Conforme se aproximaba, no pudo contener las lágrimas y preguntó al chófer: <<Ahí enviamos a los hombres?>>”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

12/6/17


“Uno de los grandes motores de toda revolución real (porque ha habido algunas surrealistas) es la inflación. Las finanzas públicas rusas se derrumbaron. En 1914 se había adoptado una política tremendamente austera, e incluso el zar pegaba con su propia saliva los sellos que utilizaba para ahorrar gastos. El coste de la guerra, sin embargo, aumentó desproporcionadamente, y el Gobierno se encontró entre la espada y la pared. Una de sus primeras medidas, la prohibición del consumo de bebidas espirituosas, iba en contra de los fines que perseguía, pues un tercio de los ingresos estatales procedían del monopolio del vodka. El Estado no disponía de una maquinaria fiscal, y no existía en Rusia una numerosa clase media a la que poder gravar para obtener fondos con fines bélicos, como habían hecho el resto de países. Ante aquella situación, el Gobierno decidió aumentar la emisión de papel moneda, tanto que, al final, las imprentas se estropearon y, cuando un cliente iba al banco a cobrar un cheque, recibía un fajo de papeles y las instrucciones para entintarlos con las cantidades pertinentes”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

11/6/17


“Los aliados lo tenían claro: Bélgica debía recuperar su soberanía y había que garantizar a los pueblos el derecho a la autodeterminación. Una buena parte de sus argumentos era un puro camelo, pues en privado se dedicaban a hablar de vastas extensiones imperiales sin hacer mención en ningún momento a la <<autodeterminación>>”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

10/6/17


“Viena aguardaba acontecimientos o, más bien, confiaba en que nada sucediera. El ministro de Exteriores austrohúngaro en Brest- Litovsk, el conde Czernin, lo expreso de otro modo: <<Estábamos condenados a morir, pero teníamos en nuestra mano la posibilidad de escoger el cómo y nos decidimos por la manera más cruel>>”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

9/6/17


“el presupuesto militar ruso no daba para alimentar y vestir a más de un cuarto de los hombres disponibles. Esa situación hizo que muchos quedaran exentos por varios motivos: religión, condición física, quien sacaba la paja más larga en un sorteo… El principal colectivo en este sentido eran los que se salvaban de ser llamados a filas por su <<situación familiar>>. Si un hombre era <<el sostén de la familia>>, no ingresaba en el ejército. A principios de agosto, dos millones de campesinos contrajeron matrimonio para desesperación del Ministerio de Guerra, que solamente se lo explicaba si habían optado por cumplir con la patria procreando”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

8/6/17


“la guerra entre Alemania e Inglaterra era algo impensable para muchos: Alemania era el país modélico, con el partido socialdemócrata más importante, el mejor gobierno local y el mejor sistema educativo europeo. ¿Por qué declararle la guerra y ponerse del lado de la Rusia zarista? Sin embargo, como sucedería con más fuerza si cabe en 1939, lo de menos en aquel contexto era la razón. Alemania había construido una flota totalmente innecesaria, la había orientado hacia los puertos británicos y había desatado su agresividad contra Rusia y contra Francia. Los miembros del ejecutivo británico tenían una idea más o menos clara de qué estaba en juego, y que no era sino la gran pregunta que la política exterior británica se hacía desde 1850: ¿Alemania o Rusia?”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

7/6/17


“La idea de una Europa alemana también tenía sentido sobre el terreno, y, una vez más, la similitud con el presente es asombrosa. ¿Por qué no un espacio económico europeo, protegido de la competencia de británicos y norteamericanos y que incluyera el mineral de oro sueco y francés, el carbón y la industria siderúrgica alemana y cuyas ramificaciones alcanzaran el norte de África y Bagdad, donde el petróleo ya era un bien de primera importancia?”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

6/6/17


“en 1911 se inició la carrera armamentística. Por aquel entonces, el arsenal de un país se había convertido en la excusa a la que se aferraba otro para dotarse de más armas, y las crisis que estallaron en el Mediterráneo y en los Balcanes provocaron que todos los países se sintieran vulnerables”
Breve historia de la primera guerra mundial. Norman Stone

5/6/17

Clarissa - Stefan Zweig


© Bocins Literaris
Títol: Clarissa
Títol original: Clarissa
Autor: Stefan Zweig
Traducció: Joan Fontcuberta Gel
Any: 1942
Quaderns Crema


Després de l’inacabat El procés de Kafka, escullo la inacabada Clarissa de l’Stefan Zweig, escriptor que m’encanta i que m’he de dosificar perquè les seves novel·les produeixen un efecte torbador en mi. Les editorials Quaderns Crema, en català, i Acantilado, en castellà, estan fent una recopilació exhaustiva de tota la seva obra de sobrada solvència. Tota recomanable: novel·les, assajos i biografies.

A Clarissa, Zweig ens descriu la vida d’una noia austríaca òrfena de mare que es cria en un internat de monges. La relació amb el seu pare, que és militar, és distant (però amb necessitat no satisfeta de proximitat) perquè ell ha estat incapaç de mostrar els sentiments als seus fills. A canvi, li fa escriure a Clarissa un registre diari de les seves vivències minses com a substitut de la comunicació. Per a Clarissa aquests dies de cada dia són oblidables, no li han generat cap record vívid que valgui la pena. Clarissa no ha tingut una infància ni una joventut feliç, tampoc infeliç. Només ha circulat per la vida.

Quan el seu pare injustament tractat per l’exèrcit es veu obligat a dimitir, com que ha fet de la seva carrera militar la seva vida, prefereix fugir que no sentir-se degradat davant el cercle de coneguts i dels seus fills. Clarissa ha d’encaminar el nou rumb de la seva vida, cosa que no li és difícil ja que ha heretat la fermesa paterna. S’intrueix anant a conferències, on coneix al Dr. Silberstein, un psiquiatre que postula tesis alternatives al psicoanalista de referència Freud i que la contracta com a secretària i ajudant i que acaba convertint-se en la memòria del doctor. Amb en Silberstein fan un bon equip. Ella és sistemàtica, treballadora i discreta. Li agrada la feina. També és una noia solitària, assenyada, madura. Excessivament racional, no deixa que els sentiments li penetrin. Sense ser freda, manté sempre una distància amb la gent i amb les coses. Té 20 anys i no s’ha enamorat mai. Fins que en Silberstein no li fa veure, no l’amoïna, tot i que ella intuïa aquesta prudència en el seu caràcter; ara que ho sap, li molesta, com una nosa apareguda.

El doctor la inscriu a un congrés a Suïssa on ell no pot anar. Allí, Clarissa coneix Léonard, un professor de províncies francès d’uns 45 anys. Léonard és amable, cordial, càlid. Clarissa enveja i li agrada la manera com ell tracta la gent, el seu bon humor, la seva desimboltura. Léonard es relaciona fàcilment amb tothom, al contrari d’ella que li costa. Clarissa es troba molt bé amb Léonard. A través d’ell s’apropa a les idees socialistes, ell creu en les petites coses i en les persones humils que poden canviar el món. A l’acabar el congrés, allarguen unes vacances i es fan amants. El seu és un amor amigable, estan bé junts i senten gratitud (més que no passió) per haver-se trobat. Gaudeixen del seu amor tranquil sense plans, vivint al dia, sentint-se anònims. Tenen una relació lliure (tot i que ell està casat) i sense lligams. Amb Léonard, Clarissa se sent viva per primera vegada.

Però és l’estiu de 1914 i el seu amor breu es veu interromput pel començament de la guerra, que els separa. Rere un comiat silenciós, cadascú torna a casa seva: aviat els seus països seran enemics. Ella es presenta per ajudar en un hospital de campanya, ajudant a cada soldat ferit es figura que està salvant en Léonard. Mentrestant, el fill d’ell li creix al ventre. Clarissa es troba sola i té por. No vol deshonorar el seu pare i acut al doctor que la reconforta i li dona seguretat. Ella és forta, decidida i cerebral, capaç de planificar el seu futur ràpidament. En tot moment toca de peus a terra i la decisió que ha de prendre condiciona el desenllaç de la novel·la.

Clarissa ens mostra la duresa de l’època i el patiment causat per la Gran Guerra, una guerra monstruosa per a la humanitat que ningú pensava que durés el que va durar ni les conseqüències terribles que va tenir, les decisions que la gent, com la protagonista, va haver de prendre per sobreviure, el sacrifici pels pares, pels fills o per la pròpia pàtria. Clarissa ens narra la decepció, el desànim, la cerca d’un motiu per continuar vivint, l’espera sense fe i la mort en vida. Sentiments que el propi Zweig devia patir mentre escrivia el llibre, doncs Clarissa és el llibre que l’autor estava escrivint (entre d’altres) quan es va suïcidar el 1942, tement que el nazisme envaís el món. La solitud de Clarissa probablement era la solitud de Zweig. El llibre ens aboca a un final lacònic on l’autor condensa els últims anys explicats de Clarissa.

Perquè sé que es tracta d’un llibre inacabat he tingut la percepció (probablement errònia) que en alguns passatges de Clarissa, Zweig no va poder acabar de polir el personatge de Léonard, que havent-lo descrit primer com a una persona propera i de tracte fàcil amb els altres, apareix també com a algú que li costa obrir-se a la gent. També es fa estrany el relat de la seva relació amb Clarissa, que l’autor explica de passada i en canvi representa que ha tingut un pes fonamental en la vida de la noia. Em fa dubtar si el final del llibre és per voluntat o per mort de l’autor. Tot i així, aquestes impressions meves esdevenen nimietats perquè l’escriptura de Zweig és embriagadora i un cop més ho torna a fer: se’m guanya amb poquíssimes pàgines llegides. Ho té fàcil per posar-se’m a la butxaca. L’estil de la seva prosa és un gaudi constant, l’exposició i anàlisi que fa dels sentiments a través del seus personatges i la seva sensibilitat extrema tenen un poder extraordinari. Un cop més, constato que d’en Zweig és impossible escapar-se’n.


“per a mi no hi ha ronyons francesos, russos o austríacs, i no es pot distingir els enemics a partir de les partícules sanguínies; jo només puc ser allà on hi ha un malalt i puc ajudar. No és pas la humanitat victoriosa la que necessita el metge, sinó la malalta”
Clarissa. Stefan Zweig

4/6/17


“Cada persona, també la intel·lectual, i sobretot aquesta, té una zona d'ombra al cervell que la raó no pot il·luminar”
Clarissa. Stefan Zweig

3/6/17

“Vostè treu el màxim de profit de les seves aptituds, però mai no anirà més enllà. Té realment una actitud passiva. No exigeix mai res. Hi ha quelcom que la fa meravellosa. Podria dir: <<La seva presència a penes es nota>>. D'altra banda, però, tampoc no es nota qui és vostè. Potser ni vostè mateixa ho nota prou”
Clarissa. Stefan Zweig

2/6/17


“A penes retingué els noms de les localitats on atracava el petit vaixell. No consultà el mapa. No volia saber com es deien. Només volia sentir la presència d'aquelles muntanyes, que no són sinó muntanyes. No en volia saber l'altitud. Només contemplar-ne les formes. No volia saber qui era la gent, la gent que vivia allà i que, amb la seva existència tranquil·la, participava de la bellesa i del sentit del món”
Clarissa. Stefan Zweig

1/6/17


“Paciència. Al final tothom troba la seva pròpia follia”
Clarissa. Stefan Zweig