 |
©
Bocins Literaris
|
Nit
fidel i virtuosa – Louise Glück
Nit
fidel i virtuosa – Louise Glück
“em vaig preparar per dormir; amb el cap i els braços al graó superior; i el cos replegat a sota. Al cap d'una estona, va aparèixer una nena al capdamunt de l'escala, agafada de la mà d'una dona gran. Àvia, va cridar la nena, hi ha un home mort a l'escala! L'hem de deixar dormir, va dir l'àvia. Hem de passar en silenci pel seu costat. Està en aquell moment de la vida en què ni tornar al principi ni avançar fins al final sembla suportable; per tant, ha decidit aturar-se aquí, enmig de les coses, malgrat que això el converteixi en un obstacle per als altres, com ara nosaltres”
Nit
fidel i virtuosa – Louise Glück
Nit
fidel i virtuosa – Louise Glück
 |
©
Bocins Literaris
|
“De hecho, asombra ver la dulzura, la
resignación y tal vez el secreto alivio con que los humanos aceptan su propia
desaparición.
Hemos roto el vínculo filial que nos
unía a la humanidad, y estamos vivos”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“El humor no nos salva; no sirve prácticamente para nada. Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos puede mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“La tradicional lucidez de los depresivos, descrita a menudo como un desinterés radical por las preocupaciones humanas, se manifiesta ante todo como una falta de implicación en los asuntos que realmente son poco interesantes. De hecho, es posible imaginar a un depresivo enamorado, pero un depresivo patriota resulta inconcebible”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“Para el occidental contemporáneo, incluso cuando se encuentra bien, la idea de la muerte constituye una especie de ruido de fondo que invade el cerebro cuandose desdebujan los proyectos y los deseos. Con la edad, la presencia del ruido aumenta; puede compararse a un zumbido sordo, a veces acompañado de un chirrido. En otras épocas el ruido de fondo lo constituía la espera del reino del Señor; hoy la constituye la espera de la muerte. Así son las cosas”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“Al considerar los acontecimientos presentes de nuestra vida, oscilamos constantemente entre la fe en el azar y la evidencia del determinismo. Sin embargo, cuando se trata del pasado, no tenemos la menor duda: nos parece obvio que todo ha ocurrido del modo en que, efectivamente, tenía que ocurrir”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“Es chocante comprobar que a veces se ha presentado la liberación sexual como si fuera un sueño comunitario, cuando en realidad se trataba de un nuevo escalón en la progresión escalada de la historia al individualismo. Como indica la bonita palabra francesa ménage, la pareja y la familia eran el último islote de comunismo primitivo en el seno de la sociedad liberal. La liberación sexual provocó la destrucción de esas comunidades intermedias, las últimas que separaban al individuo del mercado”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
“empezó a caer una lluvia lenta y regular. Las gotas golpeaban la tela con un ruido sordo, a pocos centímetros de su cara; pero él estaba a salvo del contacto. De repende tuvo el presentimiento de que su vida entera iba a parecerse a ese momento. Se movería entre las emociones humanas, y a veces estaría muy cerca de ellas; otros conocerían la felicidad o la desesperación; pero nada de eso tendría que ver jamás con él, ni podría alcanzarle”
Las
partículas elementales – Michel Houellebecq
 |
©
Bocins Literaris
|
“La veritat no és el que es pronuncia amb plena consciència. Sempre és el que "simplement s'escapa"”
El
quartet d’Alexandria – Lawrence Durrell
“L'amor és horrorosament estable, i a cadascun de nosaltres se n'hi ha assignat una certa porció, una ració. És capaç d'aparèixer amb una infinitat de formes i adaptar-se a una infinitat de persones. Però és limitat en quantitat, es pot exhaurir, es pot anar fonent abans d'aconseguir el seu veritable objectiu. Perquè el seu destí es troba en algun lloc de les regions més profundes de l'esperit, on acabarà per reconèixer-se com a amor per un mateix”
El
quartet d’Alexandria – Lawrence Durrell
“una ciutat, com un ésser humà, reuneix les seves predisposicions, els seus anhels i les seves pors. Creix fins a la maduresa, produeix els seus profetes i cau en la letargia, la vellor o la solitud, que és el pitjor de tot. Despreocupats del fet que la seva ciutat es moria, els ciutadans encara seien allà, enmig del carrer, com cariàtides sostenint les tenebres, amb els dolors del futur a les parpelles; vetllant insomnes, caçadors de la immortalitat, a través del fatídic pas del temps”
El
quartet d’Alexandria – Lawrence Durrell
 |
©
Bocins Literaris
|
“Ara i adés, apareix la natura humana
en tota la seva grandesa resistint proves terribles, però, en general, són les
debilitats més que no pas la fortalesa allò que es manifesta a la cambra d'un
malalt; sents parlar més d'egoisme i d'impaciència que no pas de generositat i
de fortitud”
Persuasió
– Jane
Austen
“El més trist dels caràcters irresoluts i excessivament dòcils és que no podem estar mai segurs d'influenciar-los. Un no pot tenir mai la certesa que serà duradora la impressió que hi exercim. Qualsevol altra persona pot esventrar-la. Els qui volen ser feliços han de ser ferms”
Persuasió
– Jane
Austen
“Estava molt pagat de la seva persona i del seu rang. Havia estat singularment ben plantat durant la seva joventut i, als cinquanta-quatre anys, era encara un home arrogant. Poques dones devien tenir un concepte més elevat de llur aspecte personal que ell del seu i no trobaríeu cap ajudant de cambra d'algun lord flamant que estigués més satisfet del lloc que li corresponia a la societat. Considerava que el do de la bellesa tan sols era inferior a la sort de ser baronet; de manera que la seva persona, que reunia la glòria d'aquests dos dons, era l'objecte constant de la seva devoció i el seu respecte més fervents”
Persuasió
– Jane
Austen
“Estimava la franquesa, la sinceritat i l'espontaneïtat per sobre totes les coses. El fervor i l'entusiasme la captivaven. Sabia que podia confiar molt més en la sincera condició d'aquells que de vegades semblen arrauxats, que no pas en la d'aquells altres d'enteniment mesurat i caut que mai fan una passa en fals”
Persuasió
– Jane
Austen