“Stavo imparando che cosa sucede a uno che va via: che gli altri continuano a vivere senza di lui”
Le otto
montagne – Paolo
Cognetti
“dedicarem totes les nostres energies, tot el nostre talent, a empènyer una gran roca muntanya amunt. La roca és la veritat que els grans homes coneixen per instint, i la muntanya és l'estupidesa de la humanitat”
El
quadern daurat – Doris Lessing
“M'envaïa una embriaguesa tan perillosament deliciosa, que em sentia capaç d'enlairar-me de cop de les escales i pujar fins a les estrelles, impulsada per la sola força de la meva pròpia borratxera. I l'embriaguesa, cosa que ja sabia aleshores, era el vertigen de les infinites possibilitats, del perill, del secret, horrible i esgarrifós batec de la guerra mateixa, de la mort que tots desitjàvem, per als altres i per a nosaltres mateixos”
El
quadern daurat – Doris Lessing
“el més lamentable d'aquella època és que res no era desastrós. Tot era equivocat, lleig, desafortunat i tenyit de cinisme, però res no era tràgic, no hi havia moments que poguessin canviar res ni ningú. De tant en tant, es produïa un llampec emocional que il·luminava un panorama d'amargor individual, i tot seguit..., seguíem ballant”
El
quadern daurat – Doris Lessing
“Si cada nit, en el moment d'anar a dormir, tinguéssim la força i la gosadia de recordar el que hem dit durant el dia, quedaríem espantats de constatar la quantitat d'estupideses inútils, gratuïtes, generalment malèvoles, i àdhuc sovint malignes, que durant les últimes hores hem produït”
El
carrer estret – Josep Pla
“els moments en què la violència passa per l'organisme com una ratxa de vent calent i encega els ulls no solen pas ésser de llarga duració. Solen produir-se alternats amb intervals de cansament confús, de buidor interna, de malenconia profunda -i de vegades d'un cert desig de comprendre el que ha provocat la violència. És en el curs d'aquests intervals que s'inicia el menyspreu”
El
carrer estret – Josep Pla
“Tots sabem exactament el sentit de la nostra pròpia vida. En trobar-nos a soles amb nosaltres mateixos (el diàleg és ja una comèdia), sabem perfectament el que volem. Ho sabem amb una estricta precisió. El que passa només és que el sentit de la nostra pròpia vida, quan no és una pura niciesa, és quelcom tan minúscul, tan insignificant, tan fabulosament irrisori, que no es pot explicar ni als amics més íntims”
El
carrer estret – Josep Pla
“En aquests carrers hi ha una atonia i un silenci que semblen venir de les profunditats del temps. S'hi veuen picotejar les gallines i s'hi sent el bramul d'una vaca; hi passa un ramat que deixa a l'aire una escalfor persistent. A l'estiu hi ha mosques; a l'hivern, fanguet i fems. Passeu per aquests carrers i us sentiu vigilat. Darrera la vostra esquena s'obre un porticó, s'entreobre lleugerament una finestra, i uns ulls humans, plens de curiositat morbosa, segueixen els moviments del foraster”
El
carrer estret – Josep Pla
“Que lo que Dios ha separado, no pueda unirlo el hombre”
Quántum
– Manjit
Kamur
“Moltes vegades a la ment em vénen
les fosques qualitats que Amor em
dóna,
i tant de mi em complanyo que sovint
dic: <<Infeliç, ¿això els passa,
als altres,
que Amor m'assalta tan sobtadament
que gairebé la vida m'abandona?>>”
Vida
nova – Dante
Alighieri
“Mor en la meva ment allò que em
passa,
joia formosa, quan jo vinc a veure-us,
i quan sóc a prop de vós sento Amor
dir: <<Fuig corrents, si la mort
et fa por>>.
El meu rostre mostra el color del cor
que, defallint, es recolza allà on
pot;
i per l'ebrietat del gran tremolor
les pedres sembla que cridin:
<<Mor, mor>>”
Vida
nova – Dante
Alighieri