“vas aprendiendo lo principal de la vida niño mío: que o te haces fuerte o te pisan el cuello. Por eso te lo repito cuando te tengo en brazos: que te aproveches del mundo, y que no te dejes manejar y, claro, tú te lanzas por ahí a practicar… ¡Apréndetelo bien: hazte duro, pero disfruta los cariños!”
La
sonrisa etrusca – José Luís Sampedro
 |
©
Bocins Literaris
|
“Que s'òbriga l'infern, i que vesse esperits immundes; que tornen els elements a la confusió del principi; que es mostren clarament les penes dels condemnats, per tal que el món, dominat pel terror, no celebre cap alegria. Que estiguen quiets els rius, i que els monts córreguen de pressa; que la mar, bullint, llance els peixos a la riba; que repose el sol davall l'habitable terra, i que no estenga ja mai més a la nostra vista els seus daurats cabells; que no es compten més els dotze mesos de l'any; i que el temps esdevenidor siga només nit...”
Perills
d’amor – Joan
Roís de Corella
“No sé què és pitjor: que diga tals paraules fingidament o que, dient-les amb veritat, es penedesca d'haver-les dites. Aquesta és la comuna condició dels variables i fingidors homes: per això, esperar res de cert de les seues promeses és esperança tan vana com cercar repòs en la mar furiosa”
Perills
d’amor – Joan
Roís de Corella
 |
©
Bocins Literaris
|
“Una di quelle frasi o parole, ci farebbe riconoscere l'uno con l'altro, noi fratelli, nel buio d'una grotta, fra milioni di persone. Quelle frasi sono il nostro latino, il vocabolario dei nostri giorni andato, sono come i geroglifici degli egiziani o degli assiro-babilonesi, la testimonianza d'un nucleo vitale che ha cessato di esistere, ma che sopravvive nei suoi testi, salvati dalla furia delle acque, dalla corrosione del tempo”
Lessico
famigliare – Natalia
Ginzburg
“i nostri errori erano generati da impulso, imprudenza, stupidità e candore; e invece gli errori di Pavese nascevano dalla prudenza, dall'astuzia, dal calcolo, a dall'intelligenza. Nulla è pericoloso come questa sorta di errori. Possono essere, come lo furono per lui, mortali; perché dalle strade che si sbagliano per astuzia, è difficile ritornare”
Lessico
famigliare – Natalia
Ginzburg
 |
©
Bocins Literaris
|
“Som manipulats com a titelles moguts per fils algorítmics. El big data com a instrument psicopolític fa pronosticable i manipulable la conducta humana. La psicopolítica digital ens precipita a una crisi de llibertat”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“Avui la disponibilitat no significa més que una absència temporal de disponibilitat. L'únic que es pot fer amb un món que només consta de coses disponibles és consumir-lo. Però el món és més que la suma de les disponibilitats. El món disponible perd l'aura, i fins i tot l'aroma”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“la digitalització redueix cada cop més la resistència i fa que desaparegui cada cop més la instància contrària que tenim davant, el que se'ns oposa, les friccions. El continu <<m'agrada>> provoca un empantanegament, un desmantellament de la realitat. La digitalització és una anestèsia”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“en comptes de revolució el que hi ha és depressió. Mentre ens esforcem inútilment a curar la pròpia ànima perdem de vista les situacions col·lectives que causen desajustos socials. Quan ens sentim afligits per l'angoixa i la inseguretat no en responsabilitzem la societat, sinó a nosaltres mateixos. Però el ferment de la revolució és el dolor sentit en comú”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“La societat dominada per la histèria de la supervivència és una societat de morts vivents. Som massa vitals per morir, i estem massa morts com per viure. Quan ens preocupem exclusivament per la supervivència ens assemblem al virus, aquest ésser no-mort que no fa més que multiplicar-se, és a dir, que sobreviu sense viure realment”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“L'automotivació i l'autooptimització fan que el dispositiu neoliberal de felicitat sigui molt eficient, ja que el poder s'ho fa venir bé sense haver de fer gaire. El sotmès ni tan sols és conscient de la seva submissió. Creu que és molt lliure. Sense necessitat que l'obliguin des de fora, s'explota voluntàriament a si mateix creient que s'està realitzant. La llibertat no es reprimeix, sinó que s'explota. L'imperatiu de ser feliç genera una pressió que és més devastadora que l'imperatiu de ser obedient”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“Res no ens pot fer mal. No només l'art, sinó la pròpia vida ha de poder penjar-se a Instagram, és a dir, no pot tenir arestes, conflictes o contradiccions que puguin ser doloroses. Oblidem que el dolor purifica, que crea una catarsi. La cultura de la complaença no té la possibilitat de catarsi, i així és com ens asfixiem entre les escòries de la positivitat que es van acumulant sota la superfície de la cultura de la complaença”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
“El dolor s'interpreta com a símptoma de debilitat. S'ha d'ocultar o eliminar, optimitzant-lo. És incompatible amb el rendiment. La passivitat del dolor no té cabuda en la societat activa dominada per les capacitats. Actualment, el dolor és privat de tota possibilitat d'expressió. Està condemnat a emmudir”
La
societat pal·liativa – Byung-Chul Han
 |
©
Bocins Literaris
|
“L'ésser estimat és sucessivament el mal i el remei que suspèn i agreuja el mal”
Sodoma
i Gomorra I – Marcel
Proust