“-D'on
prové la història que em va explicar l'altre dia?- preguntà finalment-. D'un
llibre?
-
Sí…- vaig respondre tristament-, els erudits la hi han enterrat a dintre d'ençà
que és morta; d'això no fa pas gaire. Fa cent anys encara vivia, sens dubte
molt despreocupada, en molts llavis. Però les paraules que la gent utilitza
ara, aquestes paraules feixugues, que no es poden cantar, li eren hostils i li
van prendre una boca darrere l'altra, de manera que al final vivia, molt
retreta i misèrrima, en uns quants llavis secs, com en la propietat sense
rèdits d'una vídua. I allà es va morir, sense deixar descendència, i fou
sepultada, tal com s'ha dit, amb tots els honors en un llibre, on ja en jeien
altres del seu llinatge”
Històries
del bon Déu – Rainer
M. Rilke