“¡He ahí la felicidad! Estar chalado por algo”
Correspondencia
– Gustave
Flaubert / George Sand
“No entrem dins el foc
per immolar-nos, sinó
perquè les flames brillin
una mica més”
Riu,
bèstia – Jaume
C. Pons Alorda
“riemergere da sé stessi è tanto più difficile quanto più si è profondi”
Accabadora
– Michela
Murgia
“Com crepita el foc del meu dedins:
els somnis encesos
no sé apagar-los mai del tot
i és per més llenya
que famejo.
Que llunyana la pau
del qui desitja”
A tocar
– Manuel
Forcano
“Eros, Eros que destil·les dels ulls el desig, infonent dolç encís en l'ànima d'aquells amb qui combats! No te'm mostris mai unit a la desgràcia ni vinguis fora mesura”
Medea /
Hipòlit – Eurípides
“caldria que els mortals contraguessin afectes moderats entre ells i no fins al fons del moll de l'ànima, i que les estimacions fossin fàcils de desfer del cor, per rebutjar-les o per estrènyer-les. És una càrrega feixuga, el fet que una ànima sola pateixi profundament per dues”
Medea /
Hipòlit – Eurípides
“sempre que us sentiu irritat per una diferència d'opinió, poseu-vos en guàrdia; probablement trobareu, si ho examineu, que la vostra creença va més enllà del que l'evidència justifica”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“He vist la crueltat, la persecució i la superstició creixent a passes de gegant, fins que hem arribat al punt que l'elogi de la racionalitat és considerat com el senyal que un home és un vell obscurantista, lamentable supervivent d'una època passada. Tot això és depriment, però la tristesa és una emoció inútil. A fi d'escapar-ne, m'he sentit impulsat a estudiar el passat amb més atenció del que abans li havia dedicat, i he trobat, com Erasme, que la follia és perenne i que tanmateix la raça humana ha sobreviscut”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“El mestre ha esdevingut per tant, en la immensa majoria dels casos, un funcionari públic obligat a executar les ordres d'homes que no tenen la seva cultura, que no tenen cap experiència de tractar amb els joves, i que tenen com a única actitud envers l'educació la del propagandista”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“"Filosofia" significa "amor a la saviesa", i la filosofia en aquest sentit és el que els homes han d'adquirir si hom vol evitar que els nous poders inventats pels tècnics, i dipositats per aquests en mans d'homes i dones ordinaris, precipitin la humanitat en un cataclisme terrorífic”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“L'home de mentalitat modernista, per més que cregui profundament en la saviesa del seu temps, ha d'ésser considerat molt modest pel que fa als seus poders personals. La seva ambició més alta consisteix a pensar el primer allò que està a punt d'ésser pensat, a dir el primer el que està a punt d'ésser dit, i a sentir el que està a punt d'ésser sentit; no aspira a pensar millor que els seus veïns, a dir coses més penetrants, o a tenir emocions que no siguin les del grup de moda, sinó tan sols a estar lleugerament al davant dels altres en el temps. Amb total voluntarietat suprimeix el que hi ha d'individual en ell mateix tot cercant l'admiració del ramat”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“L'educació acadèmica hauria de procurar, com un correctiu de l'especialització que l'increment de les coneixences ha fet inevitable, de donar tot el temps possible a l'estudi d'allò que té un valor cultural en disciplines tals com la història, la literatura i la filosofia”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“El filòsof decideix en primer lloc quines són les característiques del món existent que li proporcionen plaer, i les que li proporcionen dolor. Aleshores, mitjançant una acurada selecció dels fets, es persuadeix a si mateix que l'univers està subjecte a una llei general que condueix a un increment de tot el que ell troba plaent i a un decreixement de tot el que ell troba desagradable”
Assaigs
impopulars – Bertrand
Russell
“per me questo posto sperduto è il centro del mondo perché lo guardo con gli occhi di una bambina che ha salito scale traballanti e vissuto in case gelide, in gelidi inverni, una bambina che ha riparato como poteva le cose rotte”
La
libreria sulla collina – Alba Donati
“L'infanzia ha una potenza invincibile su tutto il resto della nostra vita. Può essere stata felice o infelice, non importa, lì torniamo a chiedere ragione di noi stessi. Credo che dipenda dal fatto che l'infanzia non ha niente, non ha ambizioni, status, ruoli o decorazioni, ha e vuole solo amore”
La
libreria sulla collina – Alba Donati
“Le cose non vengono in mente, la cose covano, lievitano, ingombrano la nostra fantasia mentre dormiamo. Le cose hanno gambe proprie, fanno un cammino parallelo in una zona di noi che noi non sappiamo nemmeno lontanamente dove sia e a un certo punto bussano: eccoci, siamo le tue idee pronte per essere ascoltate”
La
libreria sulla collina – Alba Donati
“Els meus llavis, sense els teus; natura morta”
Si
tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina
“tu que saps que l'amor és aigua en els
gorgs
que tant corre com s'estanca
besa'm que un petó és el que em manca,
besa'm, doncs, abans de desfer-te en
el riu
besa'm, doncs, abans de fondre't en el
paisatge
que jo també soc fruita d'estiu
que jo també soc bestioleta salvatge”
Si
tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina
“Creu que hi ha un déu de l'amor que
és monstre i fera brava
no li bomba el cor roja sang, sinó
espessa lava.
La passió li espurneja la boca, com
viva bava.
Creu-me que tu i jo ens perseguirem
cremant pels racons
amb l'ànima banyegada, amb l'ànsia de
qui s'assetja
i duran els nostres petons, de l'amor,
ungulada petja”
Si
tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina
“comprende que su situación pende de un hilo, que tarde o temprano alguien se presentará y preguntará, pero esta sensación de precariedad, más que asustarla, le concede un estatus, un lugar preferente al lado de su amigo, y la une a él, pues ambos comparten ya un secreto”
Cara de
pan – Sara
Mesa
“En los grupos siempre hay alguien que lleva la voz cantante, que manipula a unos y a otros por el simple gusto de dominar. Se supone que los profesores organizan los grupos para promover la igualdad- usan esa expresión: promover la igualdad-, pero consiguen justo lo contrario: debilitar a los débiles y fortalecer a los fuertes”
Cara de
pan – Sara
Mesa
“¿Cómo podía ser que tanto deleitasen aquellas traiciones, aquellas muertes, aquellos rencores en verso y en el teatro? ¡Qué malo era el hombre! ¿Por qué recrearse en aquellas tristezas cuando eran ajenas, si tanto dolían cuando eran propias?”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“la codicia del poder era más fuerte y menos idealista; se contentaba con menos, pero lo quería con más fuerza, lo necesitaba más cerca; era el hambre que no espera, la sed en el desierto que abrasa y se satisface en el charco impuro sin aguardar a descubrir la fuente que está lejos, en lugar desconocido”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“aquella tarde aborrecía más que otros días a los vetustentes; aquellas costumbres tradicionales, respetadas sin conciencia de lo que se hacía, sin fe ni entusiasmo, repetidas con mecánica igualdad como el rítmico volver de las frases o los gestos de un loco; aquella tristeza ambiente que no tenía grandeza, que no se refería a la suerte incierta de los muertos, sino al aburrimiento seguro de los vivos, se le ponían a la Regenta sobre el corazón, y hasta creía sentir la atmósfera cargada de hastío, de un hastío sin remedio, eterno”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“El mundo sin una amistad como la suya era un páramo inhabitable; para las almas enamoradas de lo Infinito, vivir en Vetusta la vida ordinaria de los demás era como encerrarse en un cuarto estrecho con un brasero. Era el suicidio por asfixia. Pero abriendo aquella ventana que tenía vistas al cielo, ya no había que temer”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“Las personas decentes no llegaban al cementerio; las señoritas emperifolladas no tenían valor para entrar allí y se quedaban en el Espolón paseando, luciendo los trapos y dejándose ver, como los demás días del año. Tampoco se acordaban de los difuntos; pero lo disimulaban; los trajes eran oscuros, las conversaciones menos estrepitosas que de costumbre, el gesto algo más compuesto”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“La heroica ciudad dormía la siesta. El viento sur, caliente y perezoso, empujaba las nubes blanquecinas que se rasgaban al correr hacia el norte. En las calles no había más ruido que el rumor estridente de los remolinos de polvo, trapos, pajas y papeles que iban de arroyo en arroyo, de acera en acera, de esquina en esquina, revolando y persiguiéndose, como mariposas que se buscan y huyen y que el aire envuelve en sus pliegues invisibles”
La
regenta – Leopoldo
Alas Clarín
“¡Ah, si un pogués prometre a algú una més bona sort, si un pogués assegurar la felicitat ni que fos a un sol ésser humà!”
El pont
d’Alexander – Willa
Cather