7/2/23

 “En el <<enrejado humano>>, es el interés de cada individuo por su propia conservación lo que le permite soportar la crueldad de la vida. Hay algo en el hombre que le impide participar del sufrimiento universal, y ello es una protección para la vida”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

6/2/23

 “Cuando la razón se quiebra no queda otra opción que recurrir al mito. La inteligencia humana no puede prescindir de ciertas preguntas, y se las contesta con el mito, y al hacerlo descansa y se serena, advirtiendo que con la narración entiende aquello que no resultaba posible pensar”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

5/2/23

 “La filosofía se ha convertido en objeto de sí misma. Ensimismada, ya no se ocupa de cómo vivir, sino de cómo superar las contradicciones que ella misma va generando”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

4/2/23

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils - Felícia Fuster

© Bocins Literaris
Títol: Una canço per a ningú
i trenta diàlegs inútils
Autora: Felícia Fuster
Any: 1983
Cafè Central i Llibres del Segle

 “No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.
No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

3/2/23

 “Avui,
almenys, no entaforem la vida
en un calaix de calaixera rància
perquè la taqui i l'escorcolli
el temps”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

2/2/23

 “Si véns,
potser m'arribaràs d'aquí a mil anys;
tot descomptant els trens, tremolo encara.
El fred dels calendaris em fa por.
Porto ja la nuesa dels qui moren,
i cor endins
va rovellant-se l'esperar”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

1/2/23

 “Igual que una bufanda que s'allarga
el món es va teixint contínuament,
ni comença ni acaba;
per un costat la llana ja es podreix
per l'altre s'afegeix una passada
i res no es pot cosir,
tot viu per una embasta
i els fils que es fan columnes amb el temps
cauen també i tot es desenganxa”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

31/1/23

 “Jo vinc només per oferir-te
amb el silenci tens
el jardí
càlid dels meus braços”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

30/1/23

 “Sense edat ni raó
només amb un delit
prou llarg per a arribar-me
a totes les ferides que em serveixen
de brúixola, intento caminar.
Els camins són rodons i no m'avancen
i l'Estrella Polar ja no sap més
-com una llàntia inútil-
en quin punt cardinal voldrà cremar-me”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

29/1/23

 “I tot ho donaré i tot per res,
només per veure't viure.
Quina fal·lera estranya
fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor
enderrocat,
sabent que encara que guanyés
tot ho haig de perdre”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

28/1/23

Incerta glòria - Joan Sales

© Bocins Literaris
Títol: Incerta glòria
Autor: Joan Sales
Any: 1956-1971
Club Editor

 “Al capdavall, cal tan poc per ser feliç; una mica d'amor és tot el secret, no n'hi ha d'altre. Una mica d'amor a allò que tens ¡i ja és com si tinguessis tot el que voldries!”

Incerta glòria – Joan Sales

27/1/23

 “L'essencial de l'emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les nostres faltes més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessitin un còmplice”

Incerta glòria – Joan Sales

26/1/23

 “les cordes de violí són fetes de tripes de gat, però Bach existeix”

Incerta glòria – Joan Sales

25/1/23

 “Tot seria tan bonic si fos senzill… Hauríem de començar per ser senzills nosaltres; hauríem de començar per ser massissos com les estàtues, sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho”

Incerta glòria – Joan Sales

24/1/23

 “¡Quina mirada, Déu meu! ¿Per què diuen que l'ànima és invisible?”

Incerta glòria – Joan Sales

23/1/23

 “que sigui tan profund en nosaltres aquest desig de ser germans- i que el fem servir per matar-nos més a mansalva…”

Incerta glòria – Joan Sales

22/1/23

 “la roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida; que val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable? ¿I és gaire segur que valgui més l'altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?”

Incerta glòria – Joan Sales

21/1/23

 “tot el que fem en secret és vist per uns ulls innocents que no perdonen”

Incerta glòria – Joan Sales

20/1/23

 “¿On va a parar el que hem dit, el que hem fet, el que hem pensat, al cap dels anys?”

Incerta glòria – Joan Sales

19/1/23

 “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú”

Incerta glòria – Joan Sales

18/1/23

Novecento - Alessandro Baricco

© Bocins Literaris
Títol: Novecento
Autor: Alessandro Baricco
Any: 1994
Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “Ho disarmato l'infelicità. Ho sfilato via la mia vita dai miei desideri”

Novecento – Alessandro Baricco

17/1/23

 “Andavo di fantasia, e di ricordi, è quello che ti rimane da fare, alle volte, per salvarti, non c'è più nient'altro. Un trucco da poveri, ma funziona sempre”

Novecento – Alessandro Baricco

16/1/23

 “Sapeva ascoltare. E sapeva leggere. Non i libri, quelli son buoni tutti, sapeva leggere la gente. I segni che la gente si porta addosso: posti, rumori, odori, la loro terra, la loro storia… Tutta scritta, addosso. Lui leggeva, e con cura infinita, catalogava, sistemava, ordinava... Ogni giorno aggiungeva un piccolo pezzo a quella immensa mappa che stava disegnandosi nella testa, immensa, la mappa del mondo”

Novecento – Alessandro Baricco

15/1/23

 “Negli occhi della gente si vede quello che vedranno, non quello che hanno visto”

Novecento – Alessandro Baricco

14/1/23

 “Il mondo, magari, non l'aveva visto mai. Ma erano ventisette anni che il mondo passava su quella nave: ed erano ventisette anni che lui, su quella nave, lo spiava. E gli rubava l'anima”

Novecento – Alessandro Baricco

13/1/23

La senyora Dalloway - Virginia Woolf

© Bocins Literaris
Títol: La senyora Dalloway
Títol original: Mrs Dalloway
Autora: Virginia Woolf
Any: 1925
Traducció: Dolors Udina
RBA La Magrana

 “el nostre jo, que habita com un peix en aigües pregones i navega entre les tenebres obrint-se pas entre els troncs d'herbes gegantines, passa per espais on parpelleja el sol i s'enfonsa més enllà en la penombra, el fred, la profunditat, l'inescrutable; de cop i volta surt a la superfície i juga sobre les ones cargolades pel vent; és a dir, té una necessitat imperiosa de gratar, d'esgarrapar, d'animar-se gràcies a les tafaneries”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

12/1/23

 “El passat era enriquidor, i l'experiència també, i haver estimat un parell de persones i adquirit d'aquesta manera el poder, que els joves no tenen, de passar pàgina, de fer el que es vol sense preocupar-se gens ni mica de què dirà la gent i d'anar i venir sense gaires expectatives”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

11/1/23

 “no era capaç de pensar ni de moure's. La vida havia abocat allà aquestes restes d'un naufragi; aparadors plens de vidres de colors que feien que el vianant s'hi quedés mirant amb la letargia del passat”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

10/1/23

 “La corsecava, però, sentir a dins seu aquell monstre brutal! Sentir cruixir les branques i notar els unglots clavats a les profunditats d'aquell bosc cobert de fulles que era l'ànima”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

9/1/23

“admetia que no sabia res d'ells, que només treia conclusions, com es fa tot sovint, perquè què es pot arribar a saber de persones amb qui es conviu cada dia?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

8/1/23

 “L'amor i la religió, les coses més cruels del món, pensava, i les veia maldestres, perilloses, dominants, hipòcrites, indiscretes, geloses, infinitament cruels i sense escrúpols, vestides amb gavardina, al distribuïdor; l'amor i la religió. Havia intentat mai ella convertir algú? No desitjava simplement que cadascú fos qui volia ser?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

7/1/23

 “decorem la masmorra amb flors i coixinets inflables; siguem tan dignes com puguem. Aquests rufians, els déus, no se sortiran amb la seva”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

6/1/23

 “Les seves paraules van esvanir-se. Com s'esvaneix un coet. Les espurnes, després d'haver traçat el seu camí, es rendeixen a la nit, cau la foscor i s'escampa sobre els perfils de les cases i les torres; els inhòspits vessants dels turons s'esborren i desapareixen. Però encara que hagin desaparegut, la nit n'és plena; desproveïdes de color, mancades de finestres, existeixen amb més força, revelen el que la llum directa del dia no aconsegueix transmetre- l'ànsia i la incertesa de les coses acumulades en la foscor”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

5/1/23

 “Només l'esquelet rígid de l'hàbit sosté l'estructura humana”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

4/1/23

 “Roses, va pensar amb sarcasme. Tot bestieses, reina. Perquè, a fi de comptes, entre menjar, beure i aparellar-se, els dies dolents i els bons, la vida no havia tingut res a veure amb les roses”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

3/1/23

El doctor Glas - Hjalmar Söderberg

© Bocins Literaris
Títol: El doctor Glas
Títol original: Doktor Glas
Autor: Hjalmar Söderberg
Any: 1905
Traducció: Carolina Moreno Tena
Adesiara Editorial

 “quan érem petits, a tots ens agradaven els estels perquè ens imaginàvem que eren unes llumetes d'allò més boniques que Déu encenia al vespre per fer-nos contents, i ens pensàvem que era a nosaltres que ens feien l'ullet. I ara, un cop més, quan els hem pogut conèixer una mica millor, no són més que el record constant, dolorós i insolent de la nostra pròpia insignificança”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

2/1/23

 “al cap i a la fi, és ben poc el que arribem a saber de l'altre. Abracem una ombra i estimem un somni”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

1/1/23

 “<<No preguntis!>>, la quantitat de veritat que et convé et serà regalada; la rebràs barrejada amb enganys i mentides, però és per a la teva salut; si fos pura, et cremaria les entranyes. No intentis garbellar les mentides de la teva ànima: en sortiran moltes més que no t'esperaves, et perdràs tu i tot allò que t'estimes”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg