“¡He ahí la felicidad! Estar chalado por algo”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “hay que ser paciente, sólo para empezar, y después, uno se habitúa”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “¿No le parece, por momentos, que está empezando a vivir, sin saber ni siquiera en qué consiste, y, otras veces, no siente sobre usted el peso de muchos miles de siglos, de los cuales tiene el vago recuerdo y la impresión dolorosa?”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “La tristeza no es malsana: nos impide endurecernos”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “No debe usted forzarse a escribirme cuando no le venga en gana. Ninguna amistad verdadera sin libertad absoluta”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “cuando se siente huir la intensidad del yo, amamos a la personas y a las cosas por lo que son ellas mismas, por lo que representan a los ojos de nuestra alma, y ya no por lo que aportarán a nuestro destino”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

 “¿No es una suerte poderse contar toda la vida?”

Correspondencia – Gustave Flaubert / George Sand

Riu, bèstia - Jaume C. Pons Alorda

© Bocins Literaris

Títol: Riu, bèstia

Autor: Jaume C. Pons Alorda

Any: 2021

Lleonard Muntaner Editor

 “No entrem dins el foc
per immolar-nos, sinó
perquè les flames brillin
una mica més”

Riu, bèstia – Jaume C. Pons Alorda

 “la vida sembla més una bruta casualitat
que no pas una constatació irrefutable”

Riu, bèstia – Jaume C. Pons Alorda

 “Recordo tot allò que encara no he viscut.
No és tan greu.
Hi ha persones que viuen enyorant el futur”

Riu, bèstia – Jaume C. Pons Alorda

“No com una obediència,
sinó com una forma
de vida. Resistir”

Riu, bèstia – Jaume C. Pons Alorda

Accabadora - Michela Murgia

© Bocins Literaris

Títol: Accabadora

Autora: Michela Murgia

Any: 2009

Giulio Einaudi Editore

 “riemergere da sé stessi è tanto più difficile quanto più si è profondi”

Accabadora – Michela Murgia

 “si guardavano spesso nella penombra della stanza, e avevano scoperto che era un modo di comunicare che faceva rispamiare molti equivoci”

Accabadora – Michela Murgia

 “Le colpe, come le persone, iniziano a esistere se qualcuno se ne acorge”

Accabadora – Michela Murgia

 “Vuoi giudicare del come senza capire el perché? Tu hai sempre fretta di emettere sentenze”

Accabadora – Michela Murgia

 “Quando si ha abbastanza tempo, persino la rabbia si organizza”

Accabadora – Michela Murgia

 “se l'astuzia, la forza e l'intelligenza si potevano vincere ad armi pari, la stupidità non aveva peggiore nemico di sé stessa, e la sua fondamentale imprevedibilità la rendeva pericolosa negli amici più ancora che nei nemici”

Accabadora – Michela Murgia

 “il buio a modo suo è già una forma de perdono”

Accabadora – Michela Murgia

 “La notte porta la notte è basta. Chi ha giudizio sa che i consigli bisogna farseli dare da svegli, perché ogni alba nuova è un agguato da cui difendersi come si può”

Accabadora – Michela Murgia

 “certe cose, farle o vederle fare è la stessa colpa”

Accabadora – Michela Murgia

 “Fillus de anima. È così che li chiamano i bambini generati due volte, dalla povertà di una donna e dalla sterilità di un'altra”

Accabadora – Michela Murgia

A tocar - Manuel Forcano

© Bocins Literaris

Títol: A tocar

Autor: Manuel Forcano

Any: 2020

Proa

 “Com crepita el foc del meu dedins:
els somnis encesos
no sé apagar-los mai del tot
i és per més llenya
que famejo.
Que llunyana la pau
del qui desitja”

A tocar – Manuel Forcano

 “El que no puc abastar

ho dic en versos.

Només així ho tinc tot aquí,

a tocar”

A tocar – Manuel Forcano

 “Igual que l'estocada dels combatents d'esgrima
que no dol,
ni sagna,
ni atueix,
així et recordo”

A tocar – Manuel Forcano

 “Les teves fal·leres, no les abandonis.
Ja ho faran elles”

A tocar – Manuel Forcano

 “Hi ha records
com les mans del massagista
sobre teu:
fan mal
i fan bé alhora”

A tocar – Manuel Forcano

 “em vaig atansar a tu
com un arbre a un altre
quan el vincla la ventada.
Tot fora que la punta d'una branca meva
fregués almenys el teu fullam”

A tocar – Manuel Forcano

 “Molts cops l'escriptura es resisteix
a dir la veritat. Tampoc el silenci
no és exacte”

A tocar – Manuel Forcano

 “Vaig trobar-te
perquè no hi ha cap cosa isolada
a l'univers.
Se'm va acabar de cop
rodar esgarriat com les gotes de pluja
quan les empeny el vent”

A tocar – Manuel Forcano

 “només estimem
qui voldríem ser”

A tocar – Manuel Forcano

 “Com la frenètica activitat d'un formiguer,
el desig va per dins.
Com un arbre errabund
que cerca on enfonyar l'arrel,
el desig va per fora”

A tocar – Manuel Forcano

Medea / Hipòlit - Eurípides

© Bocins Literaris

Títol: Medea / Hipòlit

Autor: Eurípides

Any: 431 – 428 aC

Traducció: Jaume Almirall / Maria Rosa Llabrés

Editorial Alpha

 “Eros, Eros que destil·les dels ulls el desig, infonent dolç encís en l'ànima d'aquells amb qui combats! No te'm mostris mai unit a la desgràcia ni vinguis fora mesura”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “els qui entre els savis són mediocres sonen més bé per a parlar a la gent”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “¿per què una ràbia feixuga s'abat sobre teu i una mort de follia en segueix una altra? Són un feix que aclapara els humans damunt la terra els crims de la pròpia sang”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “No vull, si és amb angoixes, la prosperitat, ni una felicitat que m'esgarrapi a dins”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “caldria que els mortals contraguessin afectes moderats entre ells i no fins al fons del moll de l'ànima, i que les estimacions fossin fàcils de desfer del cor, per rebutjar-les o per estrènyer-les. És una càrrega feixuga, el fet que una ànima sola pateixi profundament per dues”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “Ai, ai! L'amor, per als mortals, quin gran fragell!”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “Humans que debades cometeu grans errors, ¿per què ensenyeu milers d'arts i tot ho maquineu i descobriu i, en canvi, una sola cosa no la sabeu ni l'heu perseguida mai: ensenyar a pensar als qui no tenen intel·ligència?”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “Oh, Zeus, ¿per què per descobrir la mala llei de l'or has dat als homes uns indicis clars, i les persones, per conèixer aquell que és vil, no tenen un senyal gravat damunt el cos?”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “¿Què pot fer una ànima implacable, intransigent, quan ha sentit la fiblada de l'afront?”

Medea / Hipòlit – Eurípides

 “No hi ha justícia dins els ulls d'aquella gent que, abans no han conegut el tarannà d'algú, a penes vist, l'odien, sense greuge d'ell”

Medea / Hipòlit – Eurípides

Assaigs impopulars - Bertrand Russell

© Bocins Literaris

Títol: Assaigs impopulars

Títol original: Unpopular Essays

Autor: Bertrand Russell

Any: 1950

Traducció: August Gil i Matamala

Edicions 62

 “sempre que us sentiu irritat per una diferència d'opinió, poseu-vos en guàrdia; probablement trobareu, si ho examineu, que la vostra creença va més enllà del que l'evidència justifica”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “He vist la crueltat, la persecució i la superstició creixent a passes de gegant, fins que hem arribat al punt que l'elogi de la racionalitat és considerat com el senyal que un home és un vell obscurantista, lamentable supervivent d'una època passada. Tot això és depriment, però la tristesa és una emoció inútil. A fi d'escapar-ne, m'he sentit impulsat a estudiar el passat amb més atenció del que abans li havia dedicat, i he trobat, com Erasme, que la follia és perenne i que tanmateix la raça humana ha sobreviscut”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “El mestre ha esdevingut per tant, en la immensa majoria dels casos, un funcionari públic obligat a executar les ordres d'homes que no tenen la seva cultura, que no tenen cap experiència de tractar amb els joves, i que tenen com a única actitud envers l'educació la del propagandista”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “la raça humana arriba a dividir-se en grup rivals de fanàtics, cada grup persuadit fermament que els propis disbarats són veritat sagrada, mentre que els de l'altre costat són una heretgia condemnable”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “"Filosofia" significa "amor a la saviesa", i la filosofia en aquest sentit és el que els homes han d'adquirir si hom vol evitar que els nous poders inventats pels tècnics, i dipositats per aquests en mans d'homes i dones ordinaris, precipitin la humanitat en un cataclisme terrorífic”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “La turbulència de la nostra època és hostil a la flor delicada de la cultura”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “L'home de mentalitat modernista, per més que cregui profundament en la saviesa del seu temps, ha d'ésser considerat molt modest pel que fa als seus poders personals. La seva ambició més alta consisteix a pensar el primer allò que està a punt d'ésser pensat, a dir el primer el que està a punt d'ésser dit, i a sentir el que està a punt d'ésser sentit; no aspira a pensar millor que els seus veïns, a dir coses més penetrants, o a tenir emocions que no siguin les del grup de moda, sinó tan sols a estar lleugerament al davant dels altres en el temps. Amb total voluntarietat suprimeix el que hi ha d'individual en ell mateix tot cercant l'admiració del ramat”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “El dogmatisme i l'escepticisme són, en un cert sentit, filosofies absolutes; l'un està segur de saber, l'altre de no saber. El que la filosofia hauria de dissipar és la seguretat, tant en la coneixença com en la ignorància”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “L'educació acadèmica hauria de procurar, com un correctiu de l'especialització que l'increment de les coneixences ha fet inevitable, de donar tot el temps possible a l'estudi d'allò que té un valor cultural en disciplines tals com la història, la literatura i la filosofia”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

 “El filòsof decideix en primer lloc quines són les característiques del món existent que li proporcionen plaer, i les que li proporcionen dolor. Aleshores, mitjançant una acurada selecció dels fets, es persuadeix a si mateix que l'univers està subjecte a una llei general que condueix a un increment de tot el que ell troba plaent i a un decreixement de tot el que ell troba desagradable”

Assaigs impopulars – Bertrand Russell

La libreria sulla collina - Alba Donati

© Bocins Literaris

Títol: La libreria sulla collina

Autora: Alba Donati

Any: 2022

Giulio Einaudi Editore

 “per me questo posto sperduto è il centro del mondo perché lo guardo con gli occhi di una bambina che ha salito scale traballanti e vissuto in case gelide, in gelidi inverni, una bambina che ha riparato como poteva le cose rotte”

La libreria sulla collina – Alba Donati

 “Per conoscere il mondo e per farne esperienza non è necessario girovagare in lungo e in largo, puoi stare fermo nello stesso punto e la natura cambierà gli scenari ogni secondo, ti mostrerà l'infinito archivio delle sue bellezze”

La libreria sulla collina – Alba Donati

 “La vita non c'è bisogno di capirla tutta, ma c'è bisogno di incontrare la tenerezza”

La libreria sulla collina – Alba Donati

 “L'infanzia ha una potenza invincibile su tutto il resto della nostra vita. Può essere stata felice o infelice, non importa, lì torniamo a chiedere ragione di noi stessi. Credo che dipenda dal fatto che l'infanzia non ha niente, non ha ambizioni, status, ruoli o decorazioni, ha e vuole solo amore”

La libreria sulla collina – Alba Donati

 “Mi piacciono i libri che ti fanno leggere altri libri. Una catena che non dovremmo mai interrompere. L'unica forma di eternità che possiamo sperimentare è qui sulla terra”

La libreria sulla collina – Alba Donati

 “Le cose non vengono in mente, la cose covano, lievitano, ingombrano la nostra fantasia mentre dormiamo. Le cose hanno gambe proprie, fanno un cammino parallelo in una zona di noi che noi non sappiamo nemmeno lontanamente dove sia e a un certo punto bussano: eccoci, siamo le tue idee pronte per essere ascoltate”

La libreria sulla collina – Alba Donati

Si tothom vol seure, qui farà les cadires? - Jaume Molina

© Bocins Literaris

Títol: Si tothom vol seure, qui farà les cadires?

Autor: Jaume Molina

Any: 2022

Neret Edicions

 “Els meus llavis, sense els teus; natura morta”

Si tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina

 “tu que saps que l'amor és aigua en els gorgs
que tant corre com s'estanca
besa'm que un petó és el que em manca,
besa'm, doncs, abans de desfer-te en el riu
besa'm, doncs, abans de fondre't en el paisatge
que jo també soc fruita d'estiu
que jo també soc bestioleta salvatge”

Si tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina

 “Vull la fisonomia esculpida, que jo de gran em demano rostre de vell, així la vida, així la pell”

Si tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina

 “Creu que hi ha un déu de l'amor que és monstre i fera brava
no li bomba el cor roja sang, sinó espessa lava.
La passió li espurneja la boca, com viva bava.
Creu-me que tu i jo ens perseguirem cremant pels racons
amb l'ànima banyegada, amb l'ànsia de qui s'assetja
i duran els nostres petons, de l'amor, ungulada petja”

Si tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina

Cara de pan - Sara Mesa

© Bocins Literaris

Títol: Cara de pan

Autora: Sara Mesa

Any: 2018

Editorial Anagrama

 “comprende que su situación pende de un hilo, que tarde o temprano alguien se presentará y preguntará, pero esta sensación de precariedad, más que asustarla, le concede un estatus, un lugar preferente al lado de su amigo, y la une a él, pues ambos comparten ya un secreto”

Cara de pan – Sara Mesa

 “Los vigilantes de la moral hacen sus diagnósticos mentales diseccionando familias, ¡nunca salen de eso!”

Cara de pan – Sara Mesa

 “En los grupos siempre hay alguien que lleva la voz cantante, que manipula a unos y a otros por el simple gusto de dominar. Se supone que los profesores organizan los grupos para promover la igualdad- usan esa expresión: promover la igualdad-, pero consiguen justo lo contrario: debilitar a los débiles y fortalecer a los fuertes”

Cara de pan – Sara Mesa

 “A veces se abisma en la contemplación de un cachito de tierra, un microscópico ecosistema con su minúscula fauna y su minúscula flora, sus cimas y sus valles, y se imagina viviendo ahí, escondida ahí, protegida y feliz”

Cara de pan – Sara Mesa

 “Venía como si ya no fuese su hermano mayor, mucho mayor que ella, que supiera a la perfección qué le conviene y qué no. No vino a darme cariño, dice Casi: vino a darme consejo”

Cara de pan – Sara Mesa

La regenta - Leopoldo Alas Clarín

© Bocins Literaris

Títol: La regenta

Autor: Leopoldo Alas Clarín

Any: 1884

Diario El País

 “¿Cómo podía ser que tanto deleitasen aquellas traiciones, aquellas muertes, aquellos rencores en verso y en el teatro? ¡Qué malo era el hombre! ¿Por qué recrearse en aquellas tristezas cuando eran ajenas, si tanto dolían cuando eran propias?”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “la codicia del poder era más fuerte y menos idealista; se contentaba con menos, pero lo quería con más fuerza, lo necesitaba más cerca; era el hambre que no espera, la sed en el desierto que abrasa y se satisface en el charco impuro sin aguardar a descubrir la fuente que está lejos, en lugar desconocido”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “el amor no era todo lascivia, era también aquella pena del desengaño, aquella soledad repentina, aquel dolor dulce y amargo, todo junto, capaz de redimir la culpa más grave”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “aquella tarde aborrecía más que otros días a los vetustentes; aquellas costumbres tradicionales, respetadas sin conciencia de lo que se hacía, sin fe ni entusiasmo, repetidas con mecánica igualdad como el rítmico volver de las frases o los gestos de un loco; aquella tristeza ambiente que no tenía grandeza, que no se refería a la suerte incierta de los muertos, sino al aburrimiento seguro de los vivos, se le ponían a la Regenta sobre el corazón, y hasta creía sentir la atmósfera cargada de hastío, de un hastío sin remedio, eterno”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “¡Mas renunciar a la tentación misma! Esto era demasiado. La tentación era suya, su único placer. ¡Bastante hacía con no dejarse vencer, pero quería dejarse tentar!”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “Al que llega a cierto grado de fortaleza, la presencia del mal le edifica a su modo por el contraste”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “El mundo sin una amistad como la suya era un páramo inhabitable; para las almas enamoradas de lo Infinito, vivir en Vetusta la vida ordinaria de los demás era como encerrarse en un cuarto estrecho con un brasero. Era el suicidio por asfixia. Pero abriendo aquella ventana que tenía vistas al cielo, ya no había que temer”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “La libertad de cada cual se extiende hasta el límite en que empieza la libertad de los demás”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “Las personas decentes no llegaban al cementerio; las señoritas emperifolladas no tenían valor para entrar allí y se quedaban en el Espolón paseando, luciendo los trapos y dejándose ver, como los demás días del año. Tampoco se acordaban de los difuntos; pero lo disimulaban; los trajes eran oscuros, las conversaciones menos estrepitosas que de costumbre, el gesto algo más compuesto”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

 “La heroica ciudad dormía la siesta. El viento sur, caliente y perezoso, empujaba las nubes blanquecinas que se rasgaban al correr hacia el norte. En las calles no había más ruido que el rumor estridente de los remolinos de polvo, trapos, pajas y papeles que iban de arroyo en arroyo, de acera en acera, de esquina en esquina, revolando y persiguiéndose, como mariposas que se buscan y huyen y que el aire envuelve en sus pliegues invisibles”

La regenta – Leopoldo Alas Clarín

El pont d'Alexander - Willa Cather

© Bocins Literaris

Títol: El pont d’Alexander

Títol original: Alexander’s bridge

Autora: Willa Cather

Any: 1912

Traducció: Núria Sales

Cal Carré

 “¡Ah, si un pogués prometre a algú una més bona sort, si un pogués assegurar la felicitat ni que fos a un sol ésser humà!”

El pont d’Alexander – Willa Cather