 |
©
Bocins Literaris
|
“Una persona no pot pas tenir sempre un escurçó al pit que es nodreixi d'ella, ni aixecar-se cada nit a plantar espines al jardí de l'ànima”
De
profundis – Oscar
Wilde
“L'amor es nodreix de la imaginació, per la qual ens tornem més savis del que sabem, millors del que creiem, més nobles del que som, per la qual veiem la vida com un tot, per la qual i només per la qual entenem els altres tant en les seves relacions reals com ideals. Només el que és bo, i s'ha concebut amb bondat, pot nodrir l'amor. Però l'odi es pot nodrir de qualsevol cosa”
De
profundis – Oscar
Wilde
“Per nosaltres només hi ha una estació, l'estació de la tristesa. Sembla que fins i tot ens hagin tret el sol i la lluna. A fora, el dia pot ser blau i lluminós, però la llum que es filtra pel vidre apagat de la finestreta amb barrots de ferro, sota la qual t'estàs assegut, és grisa i avara. A la cel·la hi ha un crepuscle permanent, i al cor sempre és de nit. I a l'àmbit del pensament, igual que a l'àmbit del temps, el moviment ha deixat d'existir”
De
profundis – Oscar
Wilde
“els que vivim a la presó, que portem una vida on no passa res, on només hi ha aflicció, hem de mesurar el temps amb les pulsacions del dolor i el registre dels moments amargs. No tenim res més per pensar. Per curiós que et sembli, el sofriment és el mitjà pel qual existim, perquè és l'únic mitjà per ser conscients que existim, i el record del sofriment passat ens és necessari, com una justificació, com a prova que seguim tenint una identitat”
De
profundis – Oscar
Wilde
“No tinc cap dubte que en aquesta carta que he d'escriure sobre la teva vida i la meva, sobre el passat i el futur, sobre coses agradables que es van tornar amargues i sobre coses amargues que potser es convertiran en alegria, n'hi haurà moltes que et feriran l'orgull profundament. Si és així, llegeix-la cop i recop fins que te'l mati, l'orgull”
De
profundis – Oscar
Wilde
 |
©
Bocins Literaris
|
“Riqueses, potències, dignitats e semblants coses dóna fortuna, e tol-les com li plau; mas elecció d'amar o d'avorrir, obrar bé o mal, voler o no voler, en franc arbitre està, e en la mà de cascú és que n'ús a son pler”
Lo somni – Bernat Metge
“segons la diversitat dels oficis que la dita ànima exerceix, és en moltes maneres anomenada. Car vivificant lo cors és apellada ànima; e volent, coratge; sabent, pensa; remembrant, memòria; justament judicant, raó; e inspirant, espirit. Emperò, la sua essència una sola és e simple”
Lo Somni – Bernat Metge
 |
©
Bocins Literaris
|
“Tot sembla canviar constantment, a tot arreu apareixen imatges noves, un fenomen rere l'altre, però en essència tot segueix sent el mateix; tot passa molt ràpid, amb presses per arribar a algun lloc, i tot desapareix sense deixar rastre, sense arribar enlloc; canvia la direcció del vent i tot se'n va al cantó oposat, on continua el mateix joc incansable, inquiet i innecessari”
Fum – Ivan
Turguénev
“Experimentava una sensació similar a la que té una persona quan mira avall des d'una torre molt alta: tot en el seu interior estava com petrificat i el cap li donava voltes suaument i assossegada. Sentia un sord desconcert i una esmunyedissa successió de pensaments, un vague temor, la mudesa de l'expectativa, una curiositat estranya, gairebé malèvola, la gola ofegada per l'amargor de les llàgrimes que no vessava, en els llavis un somriure forçat i buit, i una súplica insensata... no adreçada a ningú...”
Fum – Ivan
Turguénev
“¿O creieu que he sucumbit absolutament a les tenebres, que m'he submergit del tot en aquest pantà? Oh, no, no penseu això de mi, si us plau! Deixeu-me apaivagar la meva ànima, us ho suplico, encara que sigui en nom dels vells temps, si no voleu oblidar-los. Procureu que el nostre retrobament no hagi estat en va, seria massa amarg; de tota manera, no durarà gaire... No sé parlar com cal, però vós em compreneu, perquè exigeixo poc, molt poc..., només que hi poseu una mica de la vostra part, perquè no em rebutgeu, perquè em permeteu apaivagar la meva ànima...”
Fum – Ivan
Turguénev
“No es pot evitar. L'home és feble, la dona és forta, l'atzar és omnipotent; és difícil resignar-se a una vida insubstancial, oblidar-se completament d'un mateix resulta impossible… I heus aquí la bellesa i la simpatia, el calor i la llum. ¿Com resistir-s'hi? I hi aneu corrent com va un infant a la seva mainadera. Bé, i després vindran el fred, la foscor, el buit..., com ha de ser. I, al final, t'acabes apartant de tot i res no té sentit per a tu. Al principi, no entens com pots estimar, i llavors no entens com pots seguir vivint”
Fum – Ivan
Turguénev
“Si es donés l'ordre de fer desaparèixer una nació de la terra i, juntament amb aquesta ordre, la de fer desaparèixer del Crystal Palace tot allò que aquesta nació hagués inventat, i si la nostra mare, la Rússia ortodoxa, s'enfondrés a l'infern, ni un sol clau, ni una sola agulla imperdible es mouria: tot romandria tranquil·lament al seu lloc, perquè ni tan el samovar, els lapti, l'enganxall de llimoner i el flagell, els nostres productes més famosos, els vam inventar nosaltres”
Fum – Ivan
Turguénev
“¿I què vol que hi fem? El govern ens va alliberar de la servitud, però els hàbits de l'esclavitud estan profundament arrelats en nosaltres, i no podem desfer-nos-en tan ràpidament… Necessitem un amo, en tot i per a tot; en la majoria dels casos es tracta d'un ésser viu, però de vegades és una tendència que predomina la que pren el poder”
Fum – Ivan
Turguénev
“Si com a mínim brollés una sola gota d'aigua viva entre tota aquella brossa i escombraries! Quantes ximpleries ràncies i innecessàries, quantes futilitats malvades ocupaven tots aquells caps i totes aquelles ànimes! I no només aquell vespre, en aquell ambient, sinó també a casa, a totes hores i tots els dies, en tota l'amplitud i la profunditat de la seva existència! Al cap i a la fi, quanta ignorància! Quina incomprensió de tot allò que fonamenta i engalana la vida humana!”
Fum – Ivan
Turguénev
“a les sales de joc, entorn de les taules entapissades de verd, s'apinyaven les mateixes figures de sempre, amb la mateixa expressió cretina i avariciosa, mig de sorpresa, mig d'enuig, però sobretot amb aquella expressió depredadora que la febre del joc encunya a totes les faccions, fins i tot a les més aristocràtiques”
Fum – Ivan
Turguénev