“potser la felicitat, al capdavall, es troba en aquesta il·lusió, la de pensar que no cobegem la felicitat”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “Vida, no t'entenc. Però no et dic que sigui culpa teva. És més versemblant que jo sigui un fill esgarriat que tu una mare indigna”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “La gent actua diàriament amb molta lleugeresa i de bon grat en contra de les seves pròpies conviccions més sinceres i més sòlides, i la seva consciència se sent com un peix a l'aigua; però intenta actuar contra la teva estructura interna, prou que sentiràs com s'exclama la teva consciència! Serà una olla de grills!”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “Voler és saber triar. Ah! Per què ha de ser tan difícil triar!
Saber triar és saber renunciar. Ah! I per què ha de ser tan difícil renunciar!”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “Quan era petit era molt ambiciós. Des de molt aviat em vaig acostumar a saber dominar-me, a distingir el que era un desig íntim i constant del que era el desig d'un moment, el capritx passatger, a escoltar una veu i a menysprear l'altra. Més tard m'he adonat que en general aquest és un tret encara més excepcional que el talent o la genialitat”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “la moral és com uns cavallets de fira que no paren de giravoltar”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

 “Volem ser estimats; i, a manca d'això, admirats; i, a manca d'això, temuts; i, a manca d'això, detestats i menyspreats. Volem provocar a la gent un sentiment o un altre. L'ànima s'estremeix davant el buit i necessita el contacte al preu que sigui”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

Rellotge sense agulles - Carson McCullers

© Bocins Literaris

Títol: Rellotge sense agulles

Títol original: Clock without hands

Autora: Carson McCullers

Any: 1953

Traducció: Alba Dedeu

L’Altra Editorial

 “Com poden ser realment morts, els morts, quan encara em caminen pel cor?”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “pensava en tota la vida que havia viscut sense viure. Es va preguntar com podria morir-se si encara no havia viscut”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “El perill més gran de tots, el de perdre's a un mateix, pot materialitzar-se en silenci com si no tingués cap importància; qualsevol altra pèrdua, la d'un braç, d'una cama, de cinc dòlars, d'una esposa, etc., sens dubte no passarà desapercebuda”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “una fractura en la comprensió, en l'empatia, és sens dubte una forma de mort”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “va tenir prou serenor per rumiar sobre aquelles emocions alienes que s'havien tornat tan violentes en aquell cor seu que havia estat plàcid. Estava dividit entre l'amor i l'odi; però no quedava clar què era el que estimava i què era el que odiava. Per primera vegada va tenir la certesa que la mort rondava a prop seu”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “El truc, a la vida, consisteix a convertir una experiència desgraciada en una d'agradable”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

 “la fúria es descarrega amb més llibertat contra les persones que es tenen més a la vora, tan a la vora que un confia que la ràbia i la rudesa seran perdonades”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

Poesia - Jordi de Sant Jordi

© Bocins Literaris

Títol: Poesia

Autor: Jordi de Sant Jordi

Any: 1420-1424

Adaptació: Carles Duarte

Editorial Barcino

 “Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d'enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

 “Amor, amor, és foll el qui de vós es fia”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

 “Jus lo front port vostra bella semblança”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

 “amor, no veig que hàgiu fet tant
vencent a algú vençut que se us rendeix”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

 “Ah, cos tan bell i despietat!
Com és que no us adoneu
que llanguint moro per amar-vos
i no creieu la meva fe?
No sé res més
que us pugui dir del que ja he dit
del meu desig, que ja sabeu;
però cap valor
vós no hi doneu”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

El tercer casament - Kostas Taktsís

© Bocins Literaris

Títol: El tercer casament

Títol original: Το τρίτο στεφάνι

Autor: Kostas Taktsís

Any: 1962

Traducció: Jaume Almirall Sardà

Trotalibros Editorial

 “Pensava en els incomptables milers de grecs que morien d'inanició i se m'encongia el cor, no perquè morissin, tard o d'hora tothom es mor, sinó perquè morien com animals, perquè la gana abans els desposseïa de tota dignitat humana”

El tercer casament – Kostas Taktsís

 “Contemplava el cel i els estels i de cop i volta vaig recordar com havia vingut a Tessalònica en un vaixell hospital, vint anys abans, amb tot d'esperances i de somnis, i com me'n tornava ara. I se'm trencava el cor. Contemplava els estels, el llum verd i el vermell del pont, el clapoteig de l'aigua en la foscor, i vaig sentir una soledat com si no hi hagués, no solament en el vaixell, sinó ni en tot aquell firmament, ni una sola persona en qui poder recolzar-li el cap sobre els genolls i plorar”

El tercer casament – Kostas Taktsís

 “el teu Dimitris no sembla que sigui un d'aquells ocells que s'estan dins la gàbia sense dir ni piu. És un esparver. Deixa'l que ell també segueixi el seu destí, com tots nosaltres. Que en són d'egoistes les mares, de vegades!”

El tercer casament – Kostas Taktsís

 “No hi ha res pitjor que el silenci, quan algú es baralla amb la gent que estima”

El tercer casament – Kostas Taktsís

 “de totes les criatures de Déu, potser no n'hi ha cap en aquest món que ens entengui menys que aquelles que ens han sortit de dins les entranyes”

El tercer casament – Kostas Taktsís

 “No som un mal poble, els grecs. Tenim, no cal dir-ho, defectes per donar i vendre: som rebels, egoistes i xafarders, no movem ni un dit per als altres. Però la culpa també la té que som pobres. On hi ha pobresa hi ha brega”

El tercer casament – Kostas Taktsís

Platja llarga - Roser Guasch

© Bocins Literaris

Títol: Platja llarga

Autora: Roser Guasch

Any: 2015

Arola Editors

 “I et regalaré
el rastre mut
d'un silenci
a les mans.
Aquell camp de rostolls,
un ocell de nit,
i la lluna que creix perquè
somniar no costa gaire”

Platja llarga – Roser Guasch

 “Era un camp magnífic de garrofers,
ara són carrers d'una població deserta.
D'abans de mar. Del silenci d'una traïció.
Un camp de guerrers encaixant una derrota”

Platja llarga – Roser Guasch

 “digues que neixen també roses
als llocs més impensables, ho has de dir.
Res de bellesa, res d'esplendor.
Dins les ruïnes també creixen rosers.
Dins de la terra més aspra i oblidada,
arrelen també amb força de misteri”

Platja llarga – Roser Guasch

 “només mirarem
la llum del vespre.
Els crits d'orenetes, en ple vol,
portaran el que cap paraula diu”

Platja llarga – Roser Guasch

 “El ritme sinuós de les ones
alenteix el caminar de sempre.
Peus descalços.
Només esquitxos.
Sorra molla,
sorra seca,
sorra calenta,
sorra humida,
en el gran ritme del mar”

Platja llarga – Roser Guasch

 “El cel s'ha fet més blau amb la minsa pluja.
El mar dibuixa l'atzar de les hores quietes.
Són els colors de les paraules perdudes”

Platja llarga – Roser Guasch