“potser la felicitat, al capdavall, es troba en aquesta il·lusió, la de pensar que no cobegem la felicitat”
El
doctor Glas – Hjalmar
Söderberg
“La gent actua diàriament amb molta lleugeresa i de bon grat en contra de les seves pròpies conviccions més sinceres i més sòlides, i la seva consciència se sent com un peix a l'aigua; però intenta actuar contra la teva estructura interna, prou que sentiràs com s'exclama la teva consciència! Serà una olla de grills!”
El
doctor Glas – Hjalmar
Söderberg
“Quan era petit era molt ambiciós. Des de molt aviat em vaig acostumar a saber dominar-me, a distingir el que era un desig íntim i constant del que era el desig d'un moment, el capritx passatger, a escoltar una veu i a menysprear l'altra. Més tard m'he adonat que en general aquest és un tret encara més excepcional que el talent o la genialitat”
El
doctor Glas – Hjalmar
Söderberg
“Com poden ser realment morts, els morts, quan encara em caminen pel cor?”
Rellotge
sense agulles – Carson McCullers
“va tenir prou serenor per rumiar sobre aquelles emocions alienes que s'havien tornat tan violentes en aquell cor seu que havia estat plàcid. Estava dividit entre l'amor i l'odi; però no quedava clar què era el que estimava i què era el que odiava. Per primera vegada va tenir la certesa que la mort rondava a prop seu”
Rellotge
sense agulles – Carson McCullers
“Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d'enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon
temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço”
Poesia –
Jordi
de Sant Jordi
“Pensava en els incomptables milers de grecs que morien d'inanició i se m'encongia el cor, no perquè morissin, tard o d'hora tothom es mor, sinó perquè morien com animals, perquè la gana abans els desposseïa de tota dignitat humana”
El
tercer casament – Kostas Taktsís
“Contemplava el cel i els estels i de cop i volta vaig recordar com havia vingut a Tessalònica en un vaixell hospital, vint anys abans, amb tot d'esperances i de somnis, i com me'n tornava ara. I se'm trencava el cor. Contemplava els estels, el llum verd i el vermell del pont, el clapoteig de l'aigua en la foscor, i vaig sentir una soledat com si no hi hagués, no solament en el vaixell, sinó ni en tot aquell firmament, ni una sola persona en qui poder recolzar-li el cap sobre els genolls i plorar”
El
tercer casament – Kostas Taktsís
“I et regalaré
el rastre mut
d'un silenci
a les mans.
Aquell camp de rostolls,
un ocell de nit,
i la lluna que creix perquè
somniar no costa gaire”
Platja
llarga – Roser
Guasch