“Quan un fotògraf deixa de ser transparent i passa a formar part de l'acció, la seva feina perd tot el sentit”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

 “La violència és un llenguatge primari, però molt fàcil de comprendre perquè es basa en els principis de la llei natural. El més fort guanya el dèbil i aquest se sotmet al mandat del vencedor. Així de senzill. La violència és inherent al feixisme. Entenent la violència com el motor per moure la societat, per marcar jerarquies i per eliminar enemics i adversaris interns o per purificar la societat seguint teories eugenèsiques. La violència com a antítesi de la intel·lectualitat, del diàleg i del pensament complex. La violència per la violència. Tant és així que, sense violència, el feixisme no podria ser feixisme”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

 “Mal senyal quan el feixisme, en la forma que sigui, ni molesta ni incomoda”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

 “El dolor serà perpetu i mutarà, generació rere generació, en una societat escleròtica i desigual condemnada a repetir el seu passat. La memòria i la justícia són, en bona part, alguns dels millors antídots que pot fer servir l'antifeixisme”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

 “El germen de l'extrema dreta no té nació, la intolerància no té bandera i la por a l'alteritat de la qual s'alimentava - un enemic que podia ser l'immigrant, l'homosexual, el comunista, el musulmà, l'independentista, etc.- és un fenomen que no coneix fronteres. Les mateixes pors, les mateixes mentides, els mateixos lemes i les mateixes excuses sonen igual a cada país”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

 “Qualsevol poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”

Tots els colors del negre – Jordi Borràs

El poema de Guilgameix, rei d'Uruk

© Bocins Literaris

Títol: El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

Any: 2100 a.C.

Versió: Jeroni Rubió Rodon

Edicions Poncianes

“Quan els déus van crear la humanitat li van imposar la mort i es van quedar per a ells la immortalitat. Viu alegrement, Guilgameix! Canta i balla de nit i de dia, vesteix-te amb roba neta, immaculada, i banya't i renta't el cos i els cabells. I mira el nen que t'agafa la mà i fes que la teva dona visqui feliç amb tu! Aquest és el destí de la humanitat”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “Imposa al culpable una pena, castiga al criminal com es mereix i tensa la corda tant com vulguis, però recorda que si no vols que es trenqui, de tant en tant et caldrà afluixar-la”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “Que potser les nostres cases duren per sempre? Que potser l'odi dura per sempre? Com les papallones de vida efímera, els insignificants mortals veuen un dia la llum del sol i de sobte el corrent se'ls emporta corrent avall i desapareixen”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “Agafa'm la mà, continuem el camí junts, i tingues al cap només el combat i la victòria. Oblida la mort i busca la vida”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “Som mortals, la nostra vida és curta i insignificant com una ràfega de vent i tard o d'hora hem de morir. Per què hem de tenir por, doncs?”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “mira com brillen les torres inexpugnables, camina sobre les lloses mil·lenàries de l'empedrat, acaricia-les, i ves també fins al temple d'Ixtar, tan majestuós que cap altre rei no el podrà igualar mai! I després puja a la talaia i contempla des de dalt la ciutat sencera: els jardins, els horts, els tallers i els mercats, els palaus, les cases, i els temples i les places. Mira quin espectacle tan formidable: no et sembla obra dels déus?”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

 “On vas Guilgameix? No veus que la vida que busques no la trobaràs mai?”

El poema de Guilgameix, rei d’Uruk

Il colibrì - Sandro Veronesi

© Bocins Literaris

Títol: Il colibrì

Autor: Sandro Veronesi

Any: 2019

La nave di Teseo

 “Ci vuole così poco, alla fin fine: una giornata come si deve, un po' di abbracci, un bacio in bocca”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “guardare è toccare a distanza; gli sguardi sono corpo”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “dietro al movimento è facile capire che c'è un motivo, mentre è più difficile capire che ce n'è uno anche dietro l'immobilità. Ma questo è perché il nostro tempo ha conferito via via sempre più valore al cambiamento, anche a quello fine a se stesso, e il cambiamento è quello che vogliono tutti. Così, non c'è niente da fare, alla fine chi si muove è coraggioso e chi resta fermo è pavido, chi cambia è illuminato e chi non cambia è un ottuso. È ciò che ha deciso il nostro tempo”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “anche nella situazione più disastrosa i desideri e i piacere sopravvivono. Siamo noi che li censuriamo”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “I bambini sono pazzeschi, lo sa: percepiscono più quello che viene taciuto di quello che viene detto. Se lei si occupasse di Miraijin con il vuoto nel cuore, le trasmetterebbe quel vuoto. Se invece quel vuoto cerca di riempirlo, e non importa se ci riesce o no, basta che lei cerchi di riempirlo, allora le trasmetterà quello sforzo, e quello sforzo, semplicemente, è la vita”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “Ma so che tu mi capisci, perché sei fatto come me, hai il mio stesso modo di amare, abbiamo il terrore di fare del male a chi ci sta vicino”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “la menzogna è un cancro e si propaga, e si radica, e si confondo con la sostanza stessa che corrompe”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “da una parte sono felice che ci sia un posto nel mondo dove tu riceverai questa lettera, dall'altra sono infelice perché questo posto non è qui, dove mi sono svegliato, dove ti sto scrivendo, dove ogni giorno vivo e vivrò”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “Quante persone sono seppellite dentro di noi?”

Il colibrì – Sandro Veronesi

 “per sapere in anticipo come andranno a finire le cose basta guardare come sono cominciate. In effetti, quando un rapporto nasce c'è sempre un momento di illuminazione nel quale si riesce anche a vederlo crescere, distendersi nel tempo, diventare ciò che diventerà e finire come finirà- tutto insieme”

Il colibrì – Sandro Veronesi

No-cosas - Byung-Chul Han

© Bocins Literaris

Títol: No-cosas

Títol original: Undinge. Umbrüche der Lebenswelt

Autor: Byung-Chul Han

Any: 2021

Traducció: Joaquín Chamorro Mielke

Taurus Editorial

 “El corazón late ante el otro. También encontramos al otro en las cosas queridas. A menudo son un regalo del otro. Hoy no tenemos tiempo para el otro. El tiempo como tiempo del yo nos hace ciegos para el otro. Solo el tiempo del otro crea los lazos fuertes, la amistad y hasta la comunidad. Es el tiempo bueno”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “Cuando todo está disponible y es alcanzable, la atención profunda no halla ocasión. La mirada no se detiene”

No-cosas – Byung-Chul Han

“La hipercomunicación, el ruido de la comunicación, desacraliza, profana el mundo. Nadie escucha. Cada individuo se produce a sí mismo. El silencio no produce nada. Por eso, el capitalismo no ama el silencio. El capitalismo de la información produce la compulsión de la comunicación”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “No nos hacen dóciles, sino dependientes y adictos. En lugar de quebrantar nuestra voluntad, sirve a nuestras necesidades. Quiere complacernos. Es permisivo, no represivo. No nos impone el silencio. Más bien nos incita y anima continuamente a comunicar y compartir nuestras opiniones, preferencias, necesidades y deseos. Y hasta a contar nuestras vidas. Al ser tan amistoso, es decir, smart, hace invisible su intención de dominio. El sujeto sometido ni siquiera es consciente de su sometimiento. Se imagina que es libre. El capitalismo consumado es el capitalismo del <<Me gusta>>”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La continua accesibilidad no se diferencia en gran medida de la servidumbre. El smartphone se revela como un campo de trabajo móvil en el que nos encerramos voluntariamente”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La mano es el órgano del trabajo y la actividad. El dedo, en cambio, es el órgano de la elección. El humano manualmente inactivo del futuro solo hará uso de sus dedos. Elegirá en lugar de actuar. Para satisfacer sus necesidades presionará teclas. Su vida no será un drama que le obligue a actuar, sino un juego. Tampoco querrá poseer nada, sino experimentar y disfrutar”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “En la actualidad no queremos atarnos a las cosas ni a las personas. Los vínculos son inoportunos. Restan posibilidades a la experiencia, es decir, a la libertad en el sentido consumista”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La contemplación detenida de las cosas, la atención sin intención, que sería una fórmula de la felicidad, retrocede ante la caza de información. Hoy corremos detrás de la información sin alcanzar un saber. Tomamos nota de todo sin obtenir un conocimiento. Viajamos a todas partes sin adquirir una experiencia. Nos comunicamos continuamente sin participar en una comunidad. Almacenamos grandes cantidades de datos sin recuerdos que conservar. Acumulamos amigos y seguidores sin encontrarnos con el otro. La información crea así una forma de vida sin permanencia y duración”

No-cosas – Byung-Chul Han