“només me'n donava la seva paraula, una paraula peremptòria i no aguantada per proves. Però justament era el que em podia calmar més, perquè la gelosia pertany a aquesta família de dubtes malaltissos que es desactiva més per l'energia d'una afirmació que per la seva versemblança”
Sodoma
i Gomorra I – Marcel
Proust
“no vaig poder suportar tenir sota els ulls aquelles onades del mar que la meva àvia podia contemplar durant hores en altres temps; la imatge nova de la seva bellesa indiferent es completava de seguida amb la idea que ella no les veia; hauria volgut tapar-me les orelles per no sentir-ne la remor, perquè ara la plenitud lluminosa de la platja cavava un buit en el meu cor”
Sodoma
i Gomorra I – Marcel
Proust
“Començava a conèixer el valor exacte del llenguatge parlat o mut de l'amabilitat aristocràtica, amabilitat feliç de vessar un bàlsam sobre el sentiment d'inferioritat d'aquells en qui s'exerceix, però tanmateix no fins al punt de dissipar-la, perquè en aquest cas ja no tindria raó de ser. <<Però si ets com nosaltres, o fins i tot millor>>, semblaven dir els Guermantes, amb totes les seves accions; i ho deien de la manera més amable que poguéssiu imaginar, per tal que els estimessin, admiressin, però no perquè els creguessin”
Sodoma
i Gomorra I – Marcel
Proust
 |
©
Bocins Literaris
|
“puede que la necesidad de hallar o sentir un orden o armonía básicos sea una condición universal de la mente”
El hombre
que confundió a su mujer con un sombrero – Oliver Sacks
“Nosotros tenemos, todos y cada uno, una historia biográfica, una narración interna, cuya continuidad, cuyo sentido, es nuestra vida. Podría decirse que cada uno de nosotros edifica y vive una <<narración>> y que esta narración es nosotros, nuestra identidad”
El hombre
que confundió a su mujer con un sombrero – Oliver Sacks
“ninguno de nosotros había visto nunca, ni había imaginado siquiera, que la amnesia pudiera tener un poder tal, la posibilidad de un pozo en el que todo, todas las experiencias, todos los sucesos, se hundiesen hasta profundidades insondables, un agujero sin fondo en la memoria que se tragase el mundo entero”
El hombre
que confundió a su mujer con un sombrero – Oliver Sacks
 |
©
Bocins Literaris
|
“Els rius sota els ponts que passem a
l'alba
baixen lents, silenciosos, humils,
com en senyal de respecte pel nostre
patiment solitari i persistent.
De vegades, no hi ha un lloc ni un
temps
per resguardar els desitjos rovellats.
Si et sembla, podem començar a cosir
un futur immediat més amable”
Quadern
de bitàcola – Pedro
López Tolosana
“Lentament, del meu arbre cau una
fulla més,
que un infant, carregant somnis,
trepitjarà.
Un bocí de certesa que s'esquerdarà,
dòcil,
davant el persever de qualsevol fet
íntim.
El final d'aquest cicle sembla deturar
el temps,
sembla condensar massa bones
intencions
en un espai que poc a poc es fa
minúscul”
Quadern
de bitàcola – Pedro
López Tolosana
“La cendra negra que el vent giravolta
en aquest indret de frases cremades
recorda la derrota que ens impregna.
Aquest temps de desentesa s'escola
inevitablement per entre els dits.
Ara sembla inabastable l'abisme
que hi ha darrera una tanca de mots,
el camí que resta al pati de jocs,
la distància impossible entre dos
ànimes”
Quadern
de bitàcola – Pedro
López Tolosana
 |
©
Bocins Literaris
|
“Amor. Odi. Pau. Tres emocions constituïen les fibres trenades del cordó de la vida humana”
Entre
els actes – Virginia
Woolf
“Dins del mirall, als seus ulls, veia el que havia sentit de sobte pel devastat, silenciós i romàntic hisendat. <<Enamorada>>, deien els ulls. Però a fora, al rentamans, sobre el tocador, entre les capses de plata i els raspalls de dents, hi havia l'altre amor; l'amor pel seu marit, el corredor de borsa. <<El pare dels meus fills>>, va afegir, recorrent a aquell tòpic oportunament proporcionat per les novel·les. L'amor intern era als ulls; l'amor extern sobre el tocador”
Entre
els actes – Virginia
Woolf