Bocins literaris: 2024

21/10/24

“Els fets passats els anem portant a l'esquena les noves generacions com si fossin propis”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

20/10/24

“No sabia que aquestes coses anessin d'aquesta manera. Perquè el servei que volia el senyor el vaig entendre de seguida, que és del que s'ha de fer més de nit que de dia, i vostès ja m'entenen. Jo, això no m'ho esperava, però no paro de pensar que vostès sí que sabien on m'estaven enviant. També sé que només la misèria els ha empès a fer de mi una cosa per vendre. Només tinc curiositat per saber el preu”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

19/10/24

Teogonia - Hesíode

Títol: Teogonia

Títol original: θεογονία

Autor: Hesíode

Any: VII a.C

Traducció: Francesc J. Cuartero Iborra

Adesiara Editorial

“Allí, de la terra llòbrega i del Tàrtar boirós, del mar estèril i del cel estrellat, hi ha en rengle les deus i els termes de totes les coses- feixucs, rovellosos, que fins i tot els déus avorreixen, un gran abisme: hom no n'aconseguiria el fons en un any sencer, ni que abans arribés a traspassar-ne els portals, ans d'ací d'allà l'arrabassaria huracà rere huracà feixuc-. Esfereïdor, fins i tot per als déus immortals, és aquest prodigi”

Teogonia – Hesíode

18/10/24

“la Nit i el Dia s'acosten l'un a l'altre i s'entresaluden quan traspassen el gran llindar de bronze: l'una està a punt de tornar a dins que ja l'altre surt per la porta, i el casal no els reclou mai tots dos alhora, ans sempre n'hi ha un que és fora de casa, rodant per la terra, mentre que l'altre, dins el palau estant, espera que arribi l'hora de posar-se en camí”

Teogonia – Hesíode

17/10/24

“ressonà al voltant el mar immens, la terra va fer un gran retruny, gemegava l'ample cel, sacsejat, i s'estremí l'alt Olimp des dels seus fonaments amb l'embranzida dels immortals”

Teogonia – Hesíode

16/10/24

“conteu com, en el principi, nasqueren els déus i la terra, els rius i el mar immens d'inflor violenta, les estrelles lluminoses i l'ample cel en l'altura; i els qui van nàixer d'aquells, els déus atorgadors de béns, com es van dividir la riquesa i com es van repartir els honors; i com, en el començ, habitaren l'Olimp de moltes fondalades. Conteu-me això des del principi, Muses”

Teogonia – Hesíode

15/10/24

“Feliç aquell que les Muses estimen: de la seva boca raja una veu dolça. Car si un hom, amb l'ànima aclaparada per un neguit recent, es corseca afligit, llavors l'aede servent de les Muses celebrarà les proeses dels homes primigenis i els déus benaurats que habiten l'Olimp, i ell tantost oblida les tristors i no recorda la seva angoixa: de seguida l'han capgirat els presents de les deesses”

Teogonia – Hesíode

14/10/24

“al cim més alt de l'Helicó formaren cors de bellesa encisera, gronxant-se vivament sobre els peus. Partint d'allí, embolcallades de boira espessa avançaven en la nit tot fent sentir una veu bellíssima”

Teogonia – Hesíode

13/10/24

“Sabem dir moltes mentides que semblen dites veres; però sabem també, quan volem, proclamar veritats”

Teogonia – Hesíode

12/10/24

“quan arribà el termini i les Hores feren el tomb, consumits els mesos, i es compliren molts dies, ella infantà nou donzelles de pensaments concordes, inquietes pel cant i amb l'ànima lliure d'angoixa dins el pit, prop del cim més alt de l'Olimp”

Teogonia – Hesíode

11/10/24

La ciutat cansada - Maria Cabrera Callís

Títol: La ciutat cansada

Autora: Maria Cabrera Callís

Any: 2017

Proa

“Si les paraules no fossin mentida jo

no diria sinó paraules”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

10/10/24

“em torno dia, em faig claror i em faig basarda”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

9/10/24

“se'ns havia ficat la dèria dintre- brotava petita com una llavor de xíndria, però ben aviat es feia de la mida del puny d'un nadó-, i malvivíem amb angúnia, desendreçats de cor: havíem sembrat la desesperança”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

8/10/24

“Vam gratar terra negrosa i se'ns va ficar la fosca de la nit sota les ungles”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

7/10/24

“calla cap meu, calla que ets dolent i les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

6/10/24

“De tant callar vàrem aprendre a parlar-nos per la follia del buit, i el significat se'ns va tornar mera llei d'escola: una cortesia de les mans, de tant en tant, per obliterar la ferotgia de la raça. Així se'n perdi la mena, de l'estimar-se dels xais!”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

5/10/24

“no em diguis res mentre et careno l'ésser”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

4/10/24

“Embullaré
els teus cabells ben bé amb els meus,
fent una trena fosca i clara:
serà l'amor”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

3/10/24

Corazón de Ulises - Javier Reverte

Títol: Corazón de Ulises

Autor: Javier Reverte

Any: 2006

Penguin Random House

“En todo largo periplo hay un momento en que percibes que el viaje ha comenzado de veras, y no suele suceder al principio, sino cuando sientes que tu alma ha escapado definitivamente de la rutina, que ha huido de los hábitos de la vida cotidiana”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

2/10/24

“No me gustan las fronteras, son sitios irreales, no forman parte de la naturaleza honda de la vida. Afirman la aversión al otro, repelen a la razón, ciegan la libertad del hombre. Son lugares sin alma”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

1/10/24

“Amamos la literatura, la buena, porque siempre nos habla de los caminos tortuosos por donde viaja nuestro atribulado corazón”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

30/9/24

“¿Es la Historia quien, empujada por la necesidad, provoca el nacimiento de los hombres extraordinarios, o es la casualidad quien echa a la vida hombres geniales para que inventen la Historia?”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

29/9/24

“La bondad o la maldad de la gente está en el corazón, no en el pasaporte”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

28/9/24

“Es probable que la esperanza de un mundo mejor haya que buscarla en esos pequeños lugares perdidos, cálidos y amables, y no en las pavorosas y gigantescas ciudades donde los hombres han renunciado a conocerse entre ellos, mientras se temen los unos a los otros”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

27/9/24

“¡cuán relajante resulta una religión en la que los dioses son también pecadores!”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

26/9/24

“El dios griego era un depravado ser todopoderoso al que los hombres temían y trataban de calmar con costosos sacrificios y levantando en su honor ricos templos. Los hombres griegos vivían solos, abandonados a su propia suerte, sin esperanza en ningún paraíso que los acogiera tras la muerte. Tuvieron que inventarse un universo de valores meramente humanos para explicarse el mundo y hacerlo más habitable”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

25/9/24

“El arte puede definirse de muchas formas, pero a menudo suele ser una rebeldía contra la norma suprema, un afán por derrotar cuanto nos es impuesto y hacerlo siempre en nombre de la belleza”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

24/9/24

“Hay días, o instantes de tu vida, que guardas en tu memoria, e incluso en tus sentidos, como si no se alejasen en el tiempo, como si se hubieran detenido en el espacio y habitasen siempre junto a ti”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

23/9/24

Josafat - Prudenci Bertrana

Títol: Josafat

Autor: Prudenci Bertrana

Any: 1906

Edicions 62

“sempre incerta, inconscient, indefinida, subtil, com una idea que es perd, com un pensament que fuig, com un seny que divaga…”

Josafat – Prudenci Bertrana

22/9/24

“Era un urc de grandesa el que sentia; urc de salvatgina que viu segura al seu catau inaccessible. Nombroses portes, poderosos forrellats i estretors laberíntiques el guardaven de part de dintre; vertiginoses altures el feien inabordable per defora. I els homes a baix eren minúsculs, fàcils d'exterminar”

Josafat – Prudenci Bertrana

21/9/24

“fas bé de no fiar-te'n; a tu te'n traurien, del campanar, però a mi em ficarien de bona gana en el seu llit. Creu-los, Josafat, creu-los, sigues bon home. Dejuna, que ells ja s'afarten”

Josafat – Prudenci Bertrana

20/9/24

“quan els ministres de l'altar celebraven les misses en llur capella, pareixien inquiets, com si pressentissin volves de pecat surant per l'aire; i en aixecar l'hòstia, ho feien amb fervor de desagreujament, amb mirar contrit, pidolant clemència per al causant de la tremebunda infecció de l'església”

Josafat – Prudenci Bertrana

19/9/24

“No volia tornar-se'n; corria per la seva nuca un pessigolleig tan suau, era tan violent el desig que serpentejava a les seves entranyes!”

Josafat – Prudenci Bertrana

18/9/24

“Arribà a creure's que era un home necessari, perillós, destinat a fer grans coses, i que el reservaven per a una ocasió oportuna. I esperava sense impaciència, segur que a l'avenir podria pagar les consideracions que li tenien, i servir, amb tota la seva bona voluntat i amb el que més podia, el seu Déu i aquells admirables protectors”

Josafat – Prudenci Bertrana

17/9/24

“On havia arribat! Era tan gran el baf d'impuresa que tancava la seva cambra, que arreu s'estenia com una fumerola que l'esperit maligne, i traspuava per tot i ho empastifava tot de fetors lascives”

Josafat – Prudenci Bertrana

16/9/24

“A la seva faç empolvorada semblava dur, estergides, un munt d'històries de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continuada impressió d'altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa; i el seu nasset delicat i elàstic, de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria”

Josafat – Prudenci Bertrana

15/9/24

“a tothom és plaent dirigir una darrera mirada als llocs on s'han tingut emocions i és dolça la melangia que deixen al cor les finestres barrades, darrera les quals, ignorant el nostre pas, resten persones volgudes”

Josafat – Prudenci Bertrana

14/9/24

“era un home d'aquests que no fan nosa ni servei enlloc, que els mireu i no els veieu, que hi parleu i no els sentiu, d'una mida regular, d'unes fesomies esborradisses, d'uns gestos amesurats, d'una veu més prima que gruixuda i d'unes idees tan normals que semblen de tothom i no són de ningú”

Josafat – Prudenci Bertrana

13/9/24

Giú nella valle - Paolo Cognetti

Títol: Giú nella valle

Autor: Paolo Cognetti

Any: 2023

Giulio Einaudi Editore

“La voce del fiume è appena un sussurro: una pozza, una rapida, una pozza, poi l'ansa dove cambia direzione. Come la vita che gira”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

12/9/24

“il buio non veniva mai. Era estate, anche se lassú è estate per modo di dire, e il sole calava verso nord con questo tramonto infinito, restava appeso all'orizonte per ore. Finché diventava un'alba e il sole risaliva”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

11/9/24

“indietro non si torna. Il fiume scorre da una parte sola”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

10/9/24

“per i bagni nel fiume c'era una stagione, nella vita, che poi chissà perché passava. Poi veniva la stagione dei figli, delle case da comprare e ristrutturare, dei vantaggi di un lavoro salariato”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

9/9/24

“Lo sai cosa vorrei, invece?, disse Alfredo.
Cosa?
Un bell'abbraccio da mio fratello. O anche fare a pugni, scegli tu. Ma qualcosa di vero”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

8/9/24

Estiu - Ali Smith

Títol: Estiu

Títol original: Summer

Autora: Ali Smith

Any: 2021

Traducció: Dolors Udina

Raig Verd Editorial

“sempre hi ha un estat d'emergència en algun lloc. Som innocents si creiem que la vida no és l'hòstia de surrealista normalment per a la majoria de gent que mira de guanyar-se la vida”

Estiu – Ali Smith

7/9/24

“Sempre estem buscant la fulla totalment oberta, l'escalfor oberta, la promesa que un dia proper serem capaços de jeure i tenir l'estiu fet per a nosaltres; un dia proper el món ens tractarà bé. Com si fos realment un final més amable i no fos només possible sinó segur, una harmonia natural que s'escamparà als teus peus, es desenrotllarà com un paisatge il·luminat només per a tu”

Estiu – Ali Smith

6/9/24

“No vull tenir totes aquestes personalitats diferents que em segueixen pertot deixant emprentes a la neu neta acabada de caure de la meva vida”

Estiu – Ali Smith

5/9/24

“potser l'art és això. Una cosa que t'impressiona misteriosament i no saps per què”

Estiu – Ali Smith

4/9/24

“Gràcies a Déu que tenim els joves. Jo hi confio.
Sí, això. Doneu-nos tota la responsabilitat ara que ho heu espatllat tot, però no ens doneu cap poder amb què canviar-ho tot”

Estiu – Ali Smith

3/9/24

“Massa pobres per tenir làpida. O potser no els calia, simplement. En els vells temps no en posaven. Perquè qui pot oblidar on està enterrada la persona que estimes?”

Estiu – Ali Smith

2/9/24

“No sabia, no sap, com expiar-ho. Ho ha de corregir.
Però com esmenes un record?”

Estiu – Ali Smith

1/9/24

“al llarg de les èpoques i de les distàncies globals, el que tots els pobles del món tenen realment en comú és moltes maneres similars de fer-se coses humiliants i doloroses els uns als altres”

Estiu – Ali Smith

31/8/24

“Parla una mica d'estranger enemic, diu el noi.
Em dic Daniel, diu en Daniel. Tu com te dius.
Això no són paraules estrangeres, diu el noi. És anglès.
Soc anglès, diu en Daniel.
I què hi fas aquí, doncs?, diu el noi. Surt aquí fora”

Estiu – Ali Smith

30/8/24

“podria passar-me tota la vida fent llistes de coses i parlant-ne, i demostrant, amb fonts, gràfics, exemples i estadístiques, el que la història ha demostrat que passa quan som indiferents i quines conseqüències té el cultiu polític de la indiferència, i tot això, qualsevol que vulgui negar-ho ho despatxarà en un instant amb el seu petit i contundent
i?”

Estiu – Ali Smith

29/8/24

Humà, més humà: antropologia de la ferida infinita - Josep Maria Esquirol

Títol: Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita

Autor: Josep Maria Esquirol

Any: 2021

Quaderns Crema

“mantenir l'esperança costa; és una resistència i un combat contra la desesperança. Un combat de resistència que, evidentment, es juga sense armes de foc, al bell mig de les nostres vides diàries. Que no sigui un combat violent no vol dir que no sigui intens i, de vegades, dur. Sentir que estàs a punt de perdre'l no és perdre'l. Sentir que estàs a punt de perdre'l, però no perdre'l, és de fet la resistència, és a dir, l'esperança”