“el seu son feia realitat, en una certa mesura, la possibilitat de l'amor; sol, podia pensar en ella, però l'enyorava, no la posseïa. Present, li parlava, però estava massa absent de mi mateix per poder pensar. Quan ella dormia ja no havia de parlar, sabia que ella no em mirava, ja no necessitava viure en la superfície de mi mateix. Tancant els ulls, perdent la consciència, l'Albertine havia despullat, un rere l'altre, els seus diferents caràcters d'humanitat que m'havien decebut des del dia en què l'havia coneguda”
La
presonera I – Marcel
Proust
“Les coses de què es parla tan sovint tot fent broma, solen ser, al contrari, les que més amoïnen, però que es vol que no sembli que amoïnen, potser amb l'esperança inconfessada de l'avantatge suplementari que, justament la persona amb qui es parla, en sentir que es fa broma sobre això, es pensi que no és veritat”
La
presonera I – Marcel
Proust
“No hauria estat gelós si ella hagués gaudit de plaers a prop meu, encoratjats per mi, que jo hauria mantingut enterament sota la meva vigilància, estalviant-me amb això el temor de la mentida; potser tampoc no ho hauria estat si ella se n'hagués anat a un país prou desconegut per a mi i allunyat per tal que jo no pogués imaginar, ni tenir la possibilitat ni la temptació de conèixer la seva manera de viure. En tots dos casos el dubte hauria quedat suprimit per un coneixement o una ignorància igualment complets”
La
presonera I – Marcel
Proust
“la realitat, fins i tot si és necessària, no és completament previsible, aquells que s'assabenten d'un detall exacte sobre la vida d'un altre n'extreuen immediatament conseqüències que no ho són i veuen en el fet que acaben de descobrir l'explicació de coses que precisament no hi tenen cap relació”
La
presonera I – Marcel
Proust
 |
©
Bocins Literaris
|
“No saps si és el cost de la memòria
qui desgasta pel temps les
circumstàncies
o és l'afany de l'oblit qui t'assegura
contra el risc de mirar massa de prop”
El
temps en ordre – Teresa Pascual
“No et vull sense passat
com no et vull sense vida,
sense arrugues, matisos
que et canvien la veu,
sense gestos sabuts
o gestos que m'inventes,
sense la forma apresa
de besar altres boques,
sense dubtes no et vull
com no et vull sense el risc
de deixar-me darrere
de nou alguna cosa”
El
temps en ordre – Teresa Pascual
“I encara vols que et sorprenguen les
coses
que dia a dia vas deixant arrere,
que et sorprenguen paraules i
silencis,
que et sorprenga la llum o la foscor.
I encara vols sentir en cada pas
l'esguard tranquil i sòlid d'altres
ulls,
com si el temps s'aturara en cada
gest,
com si el temps fóra teu i fóra llarg”
El
temps en ordre – Teresa Pascual
 |
©
Bocins Literaris
|
“no hay en el mundo nada tan cruel como el amor, en el que la máxima entrega, llevada hasta el más absoluto olvido de uno mismo, se da junto al más mortal egoísmo”
Karl y
Anna – Leonhard
Frank
“Anna sabía que aquel hombre no decía la verdad, pero al mismo tiempo oía palpitar en sus palabras un sentimiento verdadero. Cruzadas las manos por debajo del pecho, permaneció desconcertada al advertir que aquel desconocido, sentado allí, en su hogar, con el pecho inclinado hacia adelante, no le era totalmente ajeno”
Karl y
Anna – Leonhard
Frank
“La sombra de una nube avanzó sobre la tierra. El coro de grillos fue refluyendo estepa adentro hasta enmudecer. Todavía, muy cerca, un breve chirrido aislado. El último grillo calló. En el silencio absoluto, de pronto se hizo perceptible a cada uno de los dos hombres el latir de su propia sangre. A lo lejos, la estepa, inundada aún por el sol, centelleaba aquí y allá como brillante oro fundido”
Karl y
Anna – Leonhard
Frank
 |
©
Bocins Literaris
|
“ningú no pot desenvolupar el talent sense l'ajuda dels altres. La gent que ens envolta és la que ens alimenta i ens ajuda a créixer. El temps dels genis solitaris ha passat”
Si
Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener
“La universalitat de la música no ve perquè el seu llenguatge sigui el mateix per a tothom. No ve perquè una corxera sigui i s'escrigui igual aquí o a l'altra punta del món. No. La universalitat i la transcendència de la música ve perquè parla a tothom. La música parla sense fer distincions. La música abraça tothom. Tots la podem entendre”
Si
Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener