“El temps va deixar de ser una sèrie insensible de dies que s'ha d'omplir de classes i exposicions, de parades als cafès i a la biblioteca, que condueixen als exàmens i a les vacances, al futur. S'havia convertit en una cosa informe que avançava dins meu i que calia destruir a qualsevol preu”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
“Haver viscut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret imprescindible d'escriure-la. No hi ha veritats inferiors. I, si no vaig fins al fons d'aquesta experiència, estic contribuint a enfosquir la realitat de les dones i em poso al costat de la dominació masculina del món”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
 |
©
Bocins Literaris
|
“tante scene sull'amore e invece l'amore è una cosa per niente scenosa”
Ali di
babbo – Milena
Agus
“la nona dei vicini è un umano importante, perché ha il cervello talmente vuoto, ma vuoto, che è la prova ontologica dell'esistenza di Dio. Infatti come farebbe completamente senza cervello com'è, a camminare, parlare, esprimere pensieri e provare sentimenti, se non con l'anima? Quindi l'anima esiste. Quindi Dio esiste”
Ali di
babbo – Milena
Agus
 |
©
Bocins Literaris
|
“somos tercermundistas, y los tercermundistas miramos al futuro, nos gustan las cosas nuevas, porque lo mejor está todavía por venir, mientras que en Occidente lo mejor ya ha pasado, y por eso han de convertir el pasado en fetiche”
Americanah
– Chimamanda
Ngozi Adichie
“Si contáis a una persona no negra algún suceso racista que os ha ocurrido, aseguraos de que no lo hacéis con resquemor. No os quejéis. Sed tolerantes. Si es posible, presentadlo con humor. Sobre todo, no os indignéis. En principio las personas negras no deben indignarse por el racismo. De lo contrario, no obtendréis solidaridad”
Americanah
– Chimamanda
Ngozi Adichie
“llegada la penumbra de la noche, todo se transformaba en un escenario espectral. Le gustaba, en particular, que en ese entorno de próspero desahogo, ella pudiera fingir ser otra persona, una persona admitida expresamente en un sacrosanto club estadounidense, una persona ornada de certidumbre”
Americanah
– Chimamanda
Ngozi Adichie
“los envidió por lo que eran, hombres que cambiaban de nombre y pasaporte como si tal cosa, que planeaban regresar y pasaban otra vez por lo mismo porque no tenían nada que perder. Él carecía de su savoir fare; era blando, un chico que se había criado comiendo copos de maíz y leyendo libros, educado por una madre en una época en que decir la verdad no era todavía un lujo. Lo avergonzaba estar con ellos, entre ellos. Ellos no padecían su verguenza, y Obinze les envidiaba incluso eso”
Americanah
– Chimamanda
Ngozi Adichie
 |
©
Bocins Literaris
|
“són dents fetes de llet. Potser a la meva fada li agrada la llet. Menja dents. Totes les dents, perquè tots els nens de la meva classe l'hi venen. La fada té gana. Tinc por. Què passarà si em quedo sense dents? La fada vindrà a buscar-ne més. Se m'emportarà els cabells. Després m'arrencara els dits. Potser se m'endurà tota sencera. La mama diu que em creixeran dents noves. De nena gran. Però l'àvia era gran. A ella li van caure totes les dents”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“La mare mata formigues. N'hi ha per tot arreu: surten del bufet, passen a través de la finestra esquerdada, dormen als calaixos. La nena les mira mentre esmorza. Les formigues són molletes, ratlles, i de nou molletes. Són ràpides i estan espantades. Tenen pensaments. Pensen coses, pensen quines coses. Aquestes coses que pensen semblen importants. No vol que morin”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“Quan el papa i la mama es van divorciar, el papa va apuntar el nen a natació. Dos cops per setmana el papa s'asseu al bar de la piscina mentre el nen neda. Després prenen un cafè, una Coca-Cola i una llimonada. El papa llegeix el diari i es menja la galeta de canyella. D'això se'n diu temps compartit”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“La psicòloga és molt alta, beu te amb menta i no parpelleja gairebé mai. Al principi em dona joguines que fan pudor d'altres nens. Em demana que jugui davant seu, que ella em mirarà. Conec totes les regles, jugo com cal. En Ken i la Barbie es casen i es besen. Tenen un bebè. Van a la platja. Represento aquestes petites vides amb els moviments burocràtics d'un funcionari”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“El silenci a taula el trenca sobretot la mama per elogiar qualsevol cosa que li passa pel cap: la sopa, les pastanagues de la sopa, el pollastre de la sopa, el plat, la vora del plat, la cullera, el mànec de la cullera, les estovalles, la vora de les estovalles, fins i tot la vora del vestit de la tieta àvia, tot i que a nosaltres ens sembla que va embolicada amb una manta. Es morirà aquesta nit i algú haurà de descordar-li els botons allargats, passar els braços morts per les mànigues i treure-li el vestit, a la tieta àvia”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“s'imagina el pecat com un fang que et contamina quan no vas amb compte i pensa si hauria de dur botes d'aigua quan Déu plora. Els nens de l'arca tenien botes? Els va saber greu pels altres nens que es van ofegar? I per què era tan important salvar els mosquits i les paneroles?”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
“entre el terra fangós i les fulles podrides, se sentia el batec de la vida. Aquí s'arreceraven els cucs i els talps, les serps d'aigua i les erugues, les formigues i els escarabats. Tot s'arrossegava, s'ocultava i estava a l'aguait seguint els instints més primaris. Tota aquella vida vergonyosa progressava lliure, salvatge, sense paraules, al costat de bolets verinosos i grans arrels intricades, mentre jo m'estava immòbil, com una pedra”
Dents
de llet – Lana
Bastašić
 |
©
Bocins Literaris
|
“¡Si en queden, encara, d'anys per viure! Tretze, trenta… Qui sap què ens espera, al futur. En fi: anar vivint, anar veient”
Tres
anys – Anton
Txékhov
“Soc tímid, insegur, tinc una consciència covarda, no em sé adaptar a la vida, no sé fer-me'n l'amo i senyor. N'hi ha que diuen estupideses o que entabanen tothom amb tota l'alegria de viure, mentre que jo faig el bé de manera conscient i l'únic que sento és neguit o la més absoluta indiferència”
Tres
anys – Anton
Txékhov
“estava segur que aquells milions de rubles i aquell negoci que li importava tan poc li desgraciarien la vida i el convertirien definitivament en un esclau; s'imaginava com s'avesaria de mica en mica a la seva situació, es ficaria de mica en mica en el paper de director d'una gran empresa comercial, es tornaria estúpid, envelliria i al final moriria com sol morir la genteta, malament, amargada, ensopint els qui l'envolten”
Tres
anys – Anton
Txékhov
“calia abandonar qualsevol vel·leïtat de felicitat personal, viure sense desitjos i no confiar en res, no somiar, no esperar; i per fer desaparèixer aquella infelicitat que ja estava fart de carregar a coll, el que podia fer era ocupar-se de les coses dels altres, de la felicitat dels altres, i així arribaria a vell sense adornar-se'n, la vida s'acabaria i llestos”
Tres
anys – Anton
Txékhov
“sentia que en aquesta declaració d'amor hi faltava el més important, l'amor, l'amor d'ella, i hi sobraven moltes coses, i volia cridar, fugir corrents, anar-se'n a Moscou de seguida, però la Iúlia era a prop, la trobava preciosa, i de sobte el va subjugar el desig, va entendre que era massa tard per posar-se a reflexionar”
Tres
anys – Anton
Txékhov