La Mennulara - Simonetta Agnello Hornby

© Bocins Literaris

Títol: La Mennulara

Autora: Simonetta Agnello Hornby

Any: 2002

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “La nobiltà e i poveracci hanno molto in comune, ma non lo sanno”

La Mennulara – Simonetta Agnello Hornby

 “era brava nel suo lavoro e le piaceva comandare, e da lì sono nati i problema di tutti. Ai padroni piace avere gli impiegati bravi, ma non piace essere comandati”

La Mennulara – Simonetta Agnello Hornby

 “Questa è la ricompensa delle mamme che educano bene i figli: quelli studiano, si sposano, hanno succeso e poi se ne vanno”

La Mennulara – Simonetta Agnello Hornby

 “Il mio dovere è di servirli, e sono capace di farcela. Non sono stata io a scegliermi dei patroni che mi sono inferiori. Padroni sempre sono, e io sono destinata a essere la loro serva”

La Mennulara – Simonetta Agnello Hornby

Escorxador 5 - Kurt Vonnegut

© Bocins Literaris

Títol: Escorxador-5

Títol original: Slaughterhouse-Five

Autor: Kurt Vonnegut

Any: 1969

Traducció: Manel de Seabra

Proa

 “serenitat per acceptar
les coses que no puc canviar,
coratge
per canviar les coses que puc,
i saviesa sempre
per poder distingir-les”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “- Però vosaltres teniu un planeta pacífic.
- Avui sí. Altres dies tenim guerres tan horribles que són impossibles d'imaginar. Com que no podem fer res per evitar-les, simplement no les mirem. Les ignorem. Ens passem l'eternitat contemplant moments agradables... com avui al zoo. No és agradable, aquest moment?”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “Els vuit dresdenesos rídiculs van constatar que aquells cent éssers ridículs eren realment soldats americans acabats d'arribar del front. Van somriure i després es van posar a riure. El seu terror va evaporar-se. No havien de tenir por de res. Eren uns éssers humans esguerrats, més ximples que ells mateixos. Era una opereta”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “Em sembla que vosaltres, els psiquiatres, haureu d'inventar-vos una bona quantitat de noves mentides meravelloses. Si no, la gent no voldrà continuar vivint”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “els vagons romanien tancats. Ningú no en sortiria fins a la destinació final. Per als guardes, que passejaven amunt i avall per fora, cada vagó era com un organisme viu que menjava i bevia i excretava a través dels respiradors. Parlava i algunes vegades cridava també a través dels respiradors. Per aquí entrava aigua i pans negres i salsitxes i formatge, i en sortia merda i pixats i paraules”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “Van deixar de mantenir-se en posició de ferms, després van deixar d'afaitar-se o de rentar-se, després van quedar-se al llit, després van deixar de parlar, i en acabat es van morir. S'ha de dir encara una cosa: és sens dubte una mort fàcil i indolora”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “El Billy i els batedors eren prims. El Roland Weary tenia greix per cremar. Bullia com un forn sota totes les seves capes de llana i cuir i lona. Tenia tanta energia que caminava d'una banda a l'altra entre el Billy i els batedors, lliurant missatges muts que ningú no havia enviat i que ningú no estava interessat a rebre. I com que estava més ocupat que tots els altres, va començar a sospitar que era el cap”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “És una enorme ironia. Quan es crema tota la ciutat, i es moren milers i milers de persones, aleshores va i un soldat de la infanteria americana és arrestat a les ruïnes perquè ha agafat una tetera. I el sotmeten a un  procés judicial i és afusellat per un escamot d'execució”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “Un assistent de capellà normalment és una figura de befa a l'exèrcit americà. El Billy no era cap excepció. Era incapaç de perjudicar l'enemic i ajudar els amics. De fet, no tenia amics. Era l'ajudant d'un predicador, no esperava promocions ni medalles i tenia una fe humil en un Jesús amorós que la majoria dels soldats consideraven fastigosa”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

 “Cada dia vénen al món una mitjana de 324.000 nadons… Durant el mateix dia, 10.000 persones, de mitjana, es moren de fam o es moren de desnutrició. Què hi farem. A més a més, 123.000 persones es moren per altres raons. Això deixa un benefici net d'unes 191.000 persones cada dia en el món. L'Oficina de Dades Poblacionals prediu que la població total del món es duplicarà i arribarà als 7.000.000.000 abans de l'any 2000.
- Suposo que tothom voldrà dignitat- vaig dir.
- Ja ho crec”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut

Els ulls del germà etern - Stefan Zweig

© Bocins Literaris

Títol: Els ulls del germà etern

Títol original: Die Augen des ewigen Bruders

Autor: Stefan Zweig

Any: 1921

Traducció: Joan Fontcuberta

Quaderns Crema

 “l'exemple és el lligam més fort entre els homes a la Terra”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “No sé si és saviesa això que faig, no sé si és felicitat això que sento, no sé si puc aconsellar ni ensenyar res”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “No em donis poder, rei, perquè el poder incita a l'acció, i ¿quina acció, rei, és justa i no va contra un destí?”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “Qui no té pàtria posseeix el món, qui s'ha desprès de tot posseeix la vida entera i qui no té culpa gaudeix de la pau”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “¿Per què no em mates? Jo he mort gent. Home per home. En canvi, tu em fas enterrar com una carronya en l'obscuritat de la terra perquè em podreixi amb els anys, i tot perquè el teu cor s'acovardeix de la sang i les teves entranyes són febles. L'arbitrarietat és la teva llei i la tortura la teva sentència. Mata'm, ja que he matat”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “¿Com pots saber què és ver i què és fals des de lluny, essent així que el teu saber tan sol es nodreix de les paraules dels homes?”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “qui mata un home mata el seu germà. No puc ser cabdill a la guerra, perquè a l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

 “¿I on és, jutge, la mesura amb què mesures?”

Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

La Klara i el Sol - Kazuo Ishiguro

© Bocins Literaris

Títol: La Klara i el Sol

Títol original: Klara and the Sun

Autor: Kazuo Ishiguro

Any: 2021

Traducció: Xavier Pàmies

Editorial Anagrama

 “La nostra generació arrossega el pes dels sentiments del passat. Una part de nosaltres es resisteix a renunciar-hi; la part que vol seguir creient que dintre nostre tenim alguna cosa que és inaccessible, una cosa única que no es pot transmetre”

La Klara i el Sol – Kazuo Ishiguro

 “Deu estar bé això de no trobar a faltar res, de no enyorar coses passades, de no mirar enrere”

La Klara i el Sol – Kazuo Ishiguro

 “les persones sentien sovint la necessitat de tenir a punt una faceta de si mateixes per exhibir als vianants”

La Klara i el Sol – Kazuo Ishiguro

 “¿Creus que hi ha alguna cosa que ens fa singulars i irrepetibles?”

La Klara i el Sol – Kazuo Ishiguro

L'esdeveniment - Annie Ernaux

© Bocins Literaris

Títol: L’esdeveniment

Títol original: L’événement

Autora: Annie Ernaux

Any: 2000

Traducció: Valèria Gaillard

Angle Editorial

 “Petits dolors. Em pregunto quant de temps caldrà a aquest embrió per morir i ser expulsat. Un clarí tocava la Marsellesa, riures al pis de dalt. I tot això, és la vida”

L’esdeveniment – Annie Ernaux

 “Ho planificava tot amb determinació. Sense familiaritat - no em tutejava- i discreta- no feia preguntes-, anava al gra, data de la darrera regla, preu, tècnica utilitzada. Aquesta materialitat pura era estranya i alhora reconfortant”

L’esdeveniment – Annie Ernaux

 “Milers de noies han pujat per unes escales, han picat a una porta rere la qual hi havia una dona que no coneixien de res, a la qual es disposaven a abandonar el seu sexe i el seu ventre. I aquesta dona, l'única persona aleshores capaç de fer passar la desgràcia, obria la porta en davantal i sabatilles clapejades, amb un drap a la mà: <<Què vol, senyoreta?>>”

L’esdeveniment – Annie Ernaux

 “era impossible determinar si l'avortament estava prohibit perquè era dolent, o si era dolent perquè estava prohibit. Es jutjava en relació amb la llei, no es jutjava la llei”

L’esdeveniment – Annie Ernaux

 “Els dissabtes tornava a casa dels meus pares. Dissimular la meva situació no em costava gens, ja que era l'estat normal de les nostres relacions des que havia entrar en l'adolescència. La meva mare pertanyia a la generació d'abans de la guerra, la del pecat i la vergonya sexual. Estava segura que les seves creences eren inviolables i la meva capacitat per suportar-les només es podia equiparar a la seva a l'hora de convèrcer-se que jo les compartia”

L’esdeveniment – Annie Ernaux