31/12/22

 “potser la felicitat, al capdavall, es troba en aquesta il·lusió, la de pensar que no cobegem la felicitat”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

30/12/22

 “Vida, no t'entenc. Però no et dic que sigui culpa teva. És més versemblant que jo sigui un fill esgarriat que tu una mare indigna”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

29/12/22

 “La gent actua diàriament amb molta lleugeresa i de bon grat en contra de les seves pròpies conviccions més sinceres i més sòlides, i la seva consciència se sent com un peix a l'aigua; però intenta actuar contra la teva estructura interna, prou que sentiràs com s'exclama la teva consciència! Serà una olla de grills!”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

28/12/22

 “Voler és saber triar. Ah! Per què ha de ser tan difícil triar!
Saber triar és saber renunciar. Ah! I per què ha de ser tan difícil renunciar!”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

27/12/22

 “Quan era petit era molt ambiciós. Des de molt aviat em vaig acostumar a saber dominar-me, a distingir el que era un desig íntim i constant del que era el desig d'un moment, el capritx passatger, a escoltar una veu i a menysprear l'altra. Més tard m'he adonat que en general aquest és un tret encara més excepcional que el talent o la genialitat”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

26/12/22

 “la moral és com uns cavallets de fira que no paren de giravoltar”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

25/12/22

 “Volem ser estimats; i, a manca d'això, admirats; i, a manca d'això, temuts; i, a manca d'això, detestats i menyspreats. Volem provocar a la gent un sentiment o un altre. L'ànima s'estremeix davant el buit i necessita el contacte al preu que sigui”

El doctor Glas – Hjalmar Söderberg

24/12/22

Rellotge sense agulles - Carson McCullers

© Bocins Literaris
Títol: Rellotge sense agulles
Títol original: Clock without hands
Autora: Carson McCullers
Any: 1953
Traducció: Alba Dedeu
L’Altra Editorial

 “Com poden ser realment morts, els morts, quan encara em caminen pel cor?”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

23/12/22

 “pensava en tota la vida que havia viscut sense viure. Es va preguntar com podria morir-se si encara no havia viscut”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

22/12/22

 “El perill més gran de tots, el de perdre's a un mateix, pot materialitzar-se en silenci com si no tingués cap importància; qualsevol altra pèrdua, la d'un braç, d'una cama, de cinc dòlars, d'una esposa, etc., sens dubte no passarà desapercebuda”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

21/12/22

 “una fractura en la comprensió, en l'empatia, és sens dubte una forma de mort”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

20/12/22

 “va tenir prou serenor per rumiar sobre aquelles emocions alienes que s'havien tornat tan violentes en aquell cor seu que havia estat plàcid. Estava dividit entre l'amor i l'odi; però no quedava clar què era el que estimava i què era el que odiava. Per primera vegada va tenir la certesa que la mort rondava a prop seu”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

19/12/22

 “El truc, a la vida, consisteix a convertir una experiència desgraciada en una d'agradable”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

18/12/22

 “la fúria es descarrega amb més llibertat contra les persones que es tenen més a la vora, tan a la vora que un confia que la ràbia i la rudesa seran perdonades”

Rellotge sense agulles – Carson McCullers

17/12/22

Poesia - Jordi de Sant Jordi

© Bocins Literaris
Títol: Poesia
Autor: Jordi de Sant Jordi
Any: 1420-1424
Adaptació: Carles Duarte
Editorial Barcino

 “Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d'enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

16/12/22

 “Amor, amor, és foll el qui de vós es fia”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

15/12/22

 “Jus lo front port vostra bella semblança”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

14/12/22

 “amor, no veig que hàgiu fet tant
vencent a algú vençut que se us rendeix”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

13/12/22

 “Ah, cos tan bell i despietat!
Com és que no us adoneu
que llanguint moro per amar-vos
i no creieu la meva fe?
No sé res més
que us pugui dir del que ja he dit
del meu desig, que ja sabeu;
però cap valor
vós no hi doneu”

Poesia – Jordi de Sant Jordi

12/12/22

El tercer casament - Kostas Taktsís

© Bocins Literaris
Títol: El tercer casament
Títol original: Το τρίτο στεφάνι
Autor: Kostas Taktsís
Any: 1962
Traducció: Jaume Almirall Sardà
Trotalibros Editorial

 “Pensava en els incomptables milers de grecs que morien d'inanició i se m'encongia el cor, no perquè morissin, tard o d'hora tothom es mor, sinó perquè morien com animals, perquè la gana abans els desposseïa de tota dignitat humana”

El tercer casament – Kostas Taktsís

11/12/22

 “Contemplava el cel i els estels i de cop i volta vaig recordar com havia vingut a Tessalònica en un vaixell hospital, vint anys abans, amb tot d'esperances i de somnis, i com me'n tornava ara. I se'm trencava el cor. Contemplava els estels, el llum verd i el vermell del pont, el clapoteig de l'aigua en la foscor, i vaig sentir una soledat com si no hi hagués, no solament en el vaixell, sinó ni en tot aquell firmament, ni una sola persona en qui poder recolzar-li el cap sobre els genolls i plorar”

El tercer casament – Kostas Taktsís

10/12/22

 “el teu Dimitris no sembla que sigui un d'aquells ocells que s'estan dins la gàbia sense dir ni piu. És un esparver. Deixa'l que ell també segueixi el seu destí, com tots nosaltres. Que en són d'egoistes les mares, de vegades!”

El tercer casament – Kostas Taktsís

9/12/22

 “No hi ha res pitjor que el silenci, quan algú es baralla amb la gent que estima”

El tercer casament – Kostas Taktsís

8/12/22

 “de totes les criatures de Déu, potser no n'hi ha cap en aquest món que ens entengui menys que aquelles que ens han sortit de dins les entranyes”

El tercer casament – Kostas Taktsís

7/12/22

 “No som un mal poble, els grecs. Tenim, no cal dir-ho, defectes per donar i vendre: som rebels, egoistes i xafarders, no movem ni un dit per als altres. Però la culpa també la té que som pobres. On hi ha pobresa hi ha brega”

El tercer casament – Kostas Taktsís

6/12/22

Platja llarga - Roser Guasch

© Bocins Literaris
Títol: Platja llarga
Autora: Roser Guasch
Any: 2015
Arola Editors

 “I et regalaré
el rastre mut
d'un silenci
a les mans.
Aquell camp de rostolls,
un ocell de nit,
i la lluna que creix perquè
somniar no costa gaire”

Platja llarga – Roser Guasch

5/12/22

 “Era un camp magnífic de garrofers,
ara són carrers d'una població deserta.
D'abans de mar. Del silenci d'una traïció.
Un camp de guerrers encaixant una derrota”

Platja llarga – Roser Guasch

4/12/22

 “digues que neixen també roses
als llocs més impensables, ho has de dir.
Res de bellesa, res d'esplendor.
Dins les ruïnes també creixen rosers.
Dins de la terra més aspra i oblidada,
arrelen també amb força de misteri”

Platja llarga – Roser Guasch

3/12/22

 “només mirarem
la llum del vespre.
Els crits d'orenetes, en ple vol,
portaran el que cap paraula diu”

Platja llarga – Roser Guasch

2/12/22

 “El ritme sinuós de les ones
alenteix el caminar de sempre.
Peus descalços.
Només esquitxos.
Sorra molla,
sorra seca,
sorra calenta,
sorra humida,
en el gran ritme del mar”

Platja llarga – Roser Guasch

1/12/22

 “El cel s'ha fet més blau amb la minsa pluja.
El mar dibuixa l'atzar de les hores quietes.
Són els colors de les paraules perdudes”

Platja llarga – Roser Guasch

30/11/22

 “tu somrius,
com un incís entre línies.
No fer res. Aprendre'n la cadència”

Platja llarga – Roser Guasch

29/11/22

La caiguda - Albert Camus

© Bocins Literaris
Títol: La caiguda
Títol original: La chute
Autor: Albert Camus
Any: 1956
Traducció: Anna Casassas
Raig Verd Editorial

 “em van parlar d'un home que tenia un amic tancat a la presó i cada nit dormia al terra de la seva habitació per no tenir unes comoditats que al company estimat li estaven vedades. Qui, benvolgut senyor, dormirà a terra per nosaltres? Si jo en seria capaç? Escolti, si volgués ser-ho, ho seria. Sí, tots en serem capaços algun dia, i serà la salvació”

La caiguda – Albert Camus

28/11/22

 “amb mirada penetrant, m'estic davant de tota la humanitat recapitulant les meves vergonyes, sense perdre de vista l'efecte que produeixo, i dient: <<Era el més miserable>>. Aleshores, insensiblement, passo del <<jo>> al <<nosaltres>>. Quan arribo al <<vet aquí el que som>>, ja ho tinc, els puc dir quatre veritats. Jo soc com ells, naturalment, som al mateix ball. Però jo tanmateix tinc una superioritat, que és la de saber-ho, i això em dona el dret de parlar. Estic segur que veu l'avantatge. Com més m'acuso, més dret tinc de jutjar-lo”

La caiguda – Albert Camus

27/11/22

 “Cregui'm, les religions s'equivoquen des del moment que moralitzen i etziben manaments. No cal cap Déu per crear la culpabilitat ni per castigar. Amb els nostres semblants, ajudats per nosaltres mateixos, n'hi ha prou. Vostè parlava del judici final. Permeti'm que rigui respectuosament. L'espero a peu ferm: he conegut una cosa molt pitjor, i és el judici dels homes. Per ells, no hi ha circumstàncies atenuats, fins la bona intenció es considera un crim”

La caiguda – Albert Camus

26/11/22

 “rarament ens confiem als qui són millors que nosaltres. Més aviat en fugiríem. Gairebé sempre, al contari, ens confiem als qui se'ns assemblen i comparteixen les nostres febleses. És a dir que no desitgem corregir-nos, ni ser millors: primer caldria que se'ns hagués considerat imperfectes. Només desitgem que ens planyin i que ens encoratgin en el nostre camí. És a dir, voldríem deixar de ser culpables i, alhora, no fer cap esforç per purificar-nos. Ni prou cinisme ni prou virtut”

La caiguda – Albert Camus

25/11/22

 “Jo no era de prou bona fusta per perdonar les ofenses, però sempre les acabava oblidant. I algú que es pensava que jo l'odiava no se'n sabia avenir, de veure que el saludava amb un gran somriure. Aleshores, segons el seu caràcter, admirava la meva noblesa o menyspreava la meva poca dignitat sense pensar que tenia una raó més senzilla: havia oblidat fins i tot com es deia. El mateix hàndicap que em feia ser indiferent o ingrat, em convertia en magnànim”

La caiguda – Albert Camus

24/11/22

“la riquesa sostreu del judici immediat, treu la persona de la multitud del metro i la tanca en una carrosseria brillant, l'aïlla en grans parcs vigilats, vagons-llit, cabines de luxe. La riquesa, benvolgut amic, encara no és l'absolució, però ja és la suspensió de la pena”

La caiguda – Albert Camus

23/11/22

 “sap per què som sempre més justos i més generosos amb els morts? Per una raó molt senzilla! No hi tenim cap obligació. Ens deixen lliures, podem anar al nostre ritme, podem fer cabre la mostra de respecte entre el còctel i una bonica amant, és a dir, a temps perdut. Si ens obliguessin a alguna cosa, seria a recordar, i tenim poca memòria. No, el que estimem en els nostres amics és el mort recent, el mort dolorós, la nostra emoció, o sigui, nosaltres mateixos!”

La caiguda – Albert Camus

22/11/22

 “si tothom es posés a buidar el pap, oi, i confessés a què es dedica realment, i qui és, ens en veuríem un bull! Imagini's les targetes de visita: Dupont, filòsof cagat, o propietari cristià, o humanista adúlter, el que sigui, ja em dirà. Seria un infern! Sí, l'infern deu ser així: carrers amb rètols i cap manera d'explicar-se. Classificats definitivament”

La caiguda – Albert Camus

21/11/22

 “el que compta és poder empipar-se sense que l'altre tingui dret a replicar. <<Al pare no se'l contesta>>, li sona la fórmula? En un cert sentit, és curiosa. A qui contestaríem en aquest món, si no als qui estimem? En un altre sentit, és convincent. Bé l'ha de tenir algú l'última paraula. Si no, a totes les raons se'ls en pot oposar una altra: no acabaríem mai. El poder, en canvi, posa fi a la conversa”

La caiguda – Albert Camus

20/11/22

 “Tenia una especialitat: les causes nobles. La vídua i l'orfe, com se sol dir, no sé per què, perquè bé hi ha vídues abusives i orfes ferotges. Tot i així, només calia que ensumés en un acusat la més lleugera flaire de víctima per arremangar-me i entrar en acció. I quina acció! Una tempesta! Hi posava tot el cor. Semblava ben bé que la justícia dormís amb mi cada nit”

La caiguda – Albert Camus

19/11/22

Múltiples paseos a un lugar desconocido - Circe Maia

© Bocins Literaris
Títol: Múltiples paseos a un lugar desconocido
Autora: Circe Maia
Any: 1958-2014
Editorial Pre-textos

 “De todo lo que está con nosotros ahora
algunas cosas sobrevivirán.
¿La jarrita de loza? No lo creo.
Es muy frágil. Los estoicos decían
que el vidrio hay que mirarlo ya quebrándose.
(Como deberíamos también mirarnos)”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

18/11/22

 “vida verdadera,
no pesada de hastío
ni liviana de frágiles
alegrías pueriles”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

17/11/22

 “En un gesto trivial, en un saludo,
en la simple mirada, dirigida
en vuelo, hacia otros ojos,
un áureo, un frágil puente se construye.
Baste esto sólo.
Aunque sea un instante, existe, existe.
Baste esto sólo”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

16/11/22

 “A través de los siglos la traición fue olvidada.
Se olvidaron los dioses, se olvidaron las águilas.
El propio Prometeo, después de tanto tiempo
de su horrible castigo, ha olvidado la causa.
Y también el cansancio:
se cansaron los dioses, se cansaron las águilas.
La herida, finalmente, se cerró de cansancio.
Sólo quedó el peñasco inexplicable
frente al violento mar
inexplicado”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

15/11/22

 “Y tal vez los espejos sean como maestros
de lecciones aún no comprendidas:
ese golpe y rebote de la imagen,
esa infidelidad a lo que estuvo
alguna vez, tan íntegro, tan claro”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

14/11/22

 “Y bebo a grandes sorbos, y dolorosamente,
este tiempo que crece entre tú y yo, borrándote.
Una y otra vez, contra olas de plomo,
contra de la corriente, partiendo el oleaje
-olas sombrías, noches que no viste, te cubren-,
como un nadar terrible, ahogándose,
y ver tu rostro lejos, en una playa ajena
que no puede tocarse”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

13/11/22

 “de algún oscuro modo, está presente
en mí, total, entero,
el sumergido mundo que no alcanzo”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

12/11/22

 “Desde el presente, alzando los ojos a lo lejos,
es posible pensar que han levantado el vuelo
y vienen por un aire silencioso, los días,
con aletear sin ruido.
Y están después atrás, terriblemente fijos
-palabra dicha, hora vivida, noche muerta-,
fijos de una fijeza feroz”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

11/11/22

 “He aquí el primer miedo:
ser resbaloso y blando.
El pasar sin tocar, tocar sin apoyarse,
el apoyarse apenas.
No quiero
vivir como quien bebe
los días, flojo vino,
que muy pronto se agría
y -sin saberse cómo-
se acaba”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

10/11/22

 “Trabajo en lo visible y en lo cercano
-y no lo creas fácil-.
No quisiera ir más lejos. Todo esto
que palpo y veo
junto a mí, hora a hora,
es rebelde y resiste.
Para su vivo peso
demasiado livianas se me hacen las palabras”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

9/11/22

Niels Lyhne - Jens Peter Jacobsen

© Bocins Literaris
Títol: Niels Lyhne
Títol original: Niels Lyhne
Autor: Jens Peter Jacobsen
Any: 1880
Traducció: Ana Sofía Pascual
Acantilado

 “No es hasta que uno oye la puerta de la sentencia cerrarse definitivamente que las garras frías como el hierro de la certeza se abren paso a través del pecho para, lentamente, sigilosamente, cerrarse alrededor del corazón, apresando el fino hilo de esperanza del que pende la felicidad. Entonces se quiebra el hilo, entonces cae lo que este sostenía, entonces se rompe en mil pedazos, entonces llega el agudo grito de la desesperación a través del vacío.
Nadie perece en la duda”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

8/11/22

 “incluso los sueños más hermosos, incluso los deseos más profundos no acrecientan ni en una pulgada la talla del espíritu”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

7/11/22

 “¿Por qué pretendéis lanzarnos hacia las estrellas con una mano, cuando al fin y al cabo os veis obligados a bajarnos con la otra? ¿Por qué no podéis dejarnos caminar por la tierra a vuestro lado, hombro con hombro, y ya está? ¡Pero si resulta imposible dar un paso en firme en la prosa cuando nos cegáis con vuestros fuegos fatuos de poesía!”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

6/11/22

 “Adiós a los días que caen lentamente como gotas, adiós a los pequeños momentos felices; vosotras, las placenteras vidas, vosotras, las atmósferas apagadas que hay que lustrar con poesía para que brilléis; vosotros, los sentimientos tibios, que hay que vestir con sueños cálidos y que, sin embargo, sucumbís al frío, ¡iros adonde queráis! Yo hago proa a una playa donde los estados de ánimo, los sentimientos, trepan como fértiles sarmientos por todas las fibras del corazón”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

5/11/22

 “la vida no ofrece grandes emociones. La mayoría del tiempo simplemente existimos”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

4/11/22

 “No se imaginaba el amor como una llama eternamente flameante y vivaz que con su fulgor intenso y vacilante iluminaría todos y cada uno de los pliegues apacibles de la vida y que, por arte de magia, engrandecería todas las cosas y las haría parecer más extrañas de lo que en realidad eran; para él, el amor era más bien como la brasa que arde quedamente, que desde su lecho de cenizas emite un calor duradero y que, en el suave crepúsculo, olvida dulcemente lo lejano, acercando doblemente lo cercano y hogareño”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

3/11/22

 “los niños no son capaces de contentarse con algo indefinido o indeciso, sino que por un instinto de conservación innato siempre exigen un sí o un no inequívocos, una postura a favor o en contra, para que puedan saber qué camino tomar con su odio o su amor a cuestas”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

2/11/22

Le otto montagne - Paolo Cognetti

© Bocins Literaris
Títol: Le otto montagne
Autor: Paolo Cognetti
Any: 2016
Giulio Einaudi Editore

 “certe volte per andare avanti bisogna fare un passo indietro. Sempre se hai l'umiltà di riconoscerlo”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

1/11/22

 “lo strano contrasto tra la desolazione delle cose humane e il rigoglio della primavera”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

31/10/22

 “Stavo imparando che cosa sucede a uno che va via: che gli altri continuano a vivere senza di lui”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

30/10/22

 “- Hai visto qualcosa de bello?
- Ma sì, mamma, il bosco.
Lei mi guardava  con malinconia, come se mi stesse perdendo. Credeva davvero che il silenzio tra due persone fosse l'origine di tutti i guai”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

29/10/22

 “È sulle cime che andiamo. Scendiamo solo quando arriviamo dove non si può più salire”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

28/10/22

El quadern daurat - Doris Lessing

© Bocins Literaris
Títol: El quadern daurat
Títol original: The golden notebook
Autora: Doris Lessing
Any: 1962
Traducció: Víctor Compta i Gonzàlez
Edicions 62

 “dedicarem totes les nostres energies, tot el nostre talent, a empènyer una gran roca muntanya amunt. La roca és la veritat que els grans homes coneixen per instint, i la muntanya és l'estupidesa de la humanitat”

El quadern daurat – Doris Lessing

27/10/22

 “si no ens creiem que les coses que posem en l'ordre del dia es realitzaran, aleshores estem perduts”

El quadern daurat – Doris Lessing

26/10/22

 “El que em fa por és que no trobo mai res de pur en el que fa la gent, ¿saps què vull dir? Fins i tot quan algú fa una cosa bona, descobreixo que m'ho miro des d'un punt de vista cínic i psicològic. És horrorós”

El quadern daurat – Doris Lessing

25/10/22

 “La diferència entre el pare i jo és que jo sé que sóc mediocre, però ell no. Sóc molt conscient que la gent com tu i la mare és cent vegades millors que ell, encara que sigueu unes fracassades i la vostra vida sigui un desastre. Però em sap greu saber-ho”

El quadern daurat – Doris Lessing

24/10/22

 “M'envaïa una embriaguesa tan perillosament deliciosa, que em sentia capaç d'enlairar-me de cop de les escales i pujar fins a les estrelles, impulsada per la sola força de la meva pròpia borratxera. I l'embriaguesa, cosa que ja sabia aleshores, era el vertigen de les infinites possibilitats, del perill, del secret, horrible i esgarrifós batec de la guerra mateixa, de la mort que tots desitjàvem, per als altres i per a nosaltres mateixos”

El quadern daurat – Doris Lessing

23/10/22

 “Les llàgrimes que vessem quan dormim són les úniques llàgrimes autèntiques que vessem en tota la vida. Les llàgrimes diürnes són d'autocompassió”

El quadern daurat – Doris Lessing

22/10/22

 “El coneixement d'un mateix consisteix sempre a saber, cada cop a nivells més profunds, allò que ja sabíem”

El quadern daurat – Doris Lessing

21/10/22

 “el més lamentable d'aquella època és que res no era desastrós. Tot era equivocat, lleig, desafortunat i tenyit de cinisme, però res no era tràgic, no hi havia moments que poguessin canviar res ni ningú. De tant en tant, es produïa un llampec emocional que il·luminava un panorama d'amargor individual, i tot seguit..., seguíem ballant”

El quadern daurat – Doris Lessing