4/12/22

 “digues que neixen també roses
als llocs més impensables, ho has de dir.
Res de bellesa, res d'esplendor.
Dins les ruïnes també creixen rosers.
Dins de la terra més aspra i oblidada,
arrelen també amb força de misteri”

Platja llarga – Roser Guasch

3/12/22

 “només mirarem
la llum del vespre.
Els crits d'orenetes, en ple vol,
portaran el que cap paraula diu”

Platja llarga – Roser Guasch

2/12/22

 “El ritme sinuós de les ones
alenteix el caminar de sempre.
Peus descalços.
Només esquitxos.
Sorra molla,
sorra seca,
sorra calenta,
sorra humida,
en el gran ritme del mar”

Platja llarga – Roser Guasch

1/12/22

 “El cel s'ha fet més blau amb la minsa pluja.
El mar dibuixa l'atzar de les hores quietes.
Són els colors de les paraules perdudes”

Platja llarga – Roser Guasch

30/11/22

 “tu somrius,
com un incís entre línies.
No fer res. Aprendre'n la cadència”

Platja llarga – Roser Guasch

29/11/22

La caiguda - Albert Camus

© Bocins Literaris
Títol: La caiguda
Títol original: La chute
Autor: Albert Camus
Any: 1956
Traducció: Anna Casassas
Raig Verd Editorial

 “em van parlar d'un home que tenia un amic tancat a la presó i cada nit dormia al terra de la seva habitació per no tenir unes comoditats que al company estimat li estaven vedades. Qui, benvolgut senyor, dormirà a terra per nosaltres? Si jo en seria capaç? Escolti, si volgués ser-ho, ho seria. Sí, tots en serem capaços algun dia, i serà la salvació”

La caiguda – Albert Camus

28/11/22

 “amb mirada penetrant, m'estic davant de tota la humanitat recapitulant les meves vergonyes, sense perdre de vista l'efecte que produeixo, i dient: <<Era el més miserable>>. Aleshores, insensiblement, passo del <<jo>> al <<nosaltres>>. Quan arribo al <<vet aquí el que som>>, ja ho tinc, els puc dir quatre veritats. Jo soc com ells, naturalment, som al mateix ball. Però jo tanmateix tinc una superioritat, que és la de saber-ho, i això em dona el dret de parlar. Estic segur que veu l'avantatge. Com més m'acuso, més dret tinc de jutjar-lo”

La caiguda – Albert Camus

27/11/22

 “Cregui'm, les religions s'equivoquen des del moment que moralitzen i etziben manaments. No cal cap Déu per crear la culpabilitat ni per castigar. Amb els nostres semblants, ajudats per nosaltres mateixos, n'hi ha prou. Vostè parlava del judici final. Permeti'm que rigui respectuosament. L'espero a peu ferm: he conegut una cosa molt pitjor, i és el judici dels homes. Per ells, no hi ha circumstàncies atenuats, fins la bona intenció es considera un crim”

La caiguda – Albert Camus

26/11/22

 “rarament ens confiem als qui són millors que nosaltres. Més aviat en fugiríem. Gairebé sempre, al contari, ens confiem als qui se'ns assemblen i comparteixen les nostres febleses. És a dir que no desitgem corregir-nos, ni ser millors: primer caldria que se'ns hagués considerat imperfectes. Només desitgem que ens planyin i que ens encoratgin en el nostre camí. És a dir, voldríem deixar de ser culpables i, alhora, no fer cap esforç per purificar-nos. Ni prou cinisme ni prou virtut”

La caiguda – Albert Camus

25/11/22

 “Jo no era de prou bona fusta per perdonar les ofenses, però sempre les acabava oblidant. I algú que es pensava que jo l'odiava no se'n sabia avenir, de veure que el saludava amb un gran somriure. Aleshores, segons el seu caràcter, admirava la meva noblesa o menyspreava la meva poca dignitat sense pensar que tenia una raó més senzilla: havia oblidat fins i tot com es deia. El mateix hàndicap que em feia ser indiferent o ingrat, em convertia en magnànim”

La caiguda – Albert Camus

24/11/22

“la riquesa sostreu del judici immediat, treu la persona de la multitud del metro i la tanca en una carrosseria brillant, l'aïlla en grans parcs vigilats, vagons-llit, cabines de luxe. La riquesa, benvolgut amic, encara no és l'absolució, però ja és la suspensió de la pena”

La caiguda – Albert Camus

23/11/22

 “sap per què som sempre més justos i més generosos amb els morts? Per una raó molt senzilla! No hi tenim cap obligació. Ens deixen lliures, podem anar al nostre ritme, podem fer cabre la mostra de respecte entre el còctel i una bonica amant, és a dir, a temps perdut. Si ens obliguessin a alguna cosa, seria a recordar, i tenim poca memòria. No, el que estimem en els nostres amics és el mort recent, el mort dolorós, la nostra emoció, o sigui, nosaltres mateixos!”

La caiguda – Albert Camus

22/11/22

 “si tothom es posés a buidar el pap, oi, i confessés a què es dedica realment, i qui és, ens en veuríem un bull! Imagini's les targetes de visita: Dupont, filòsof cagat, o propietari cristià, o humanista adúlter, el que sigui, ja em dirà. Seria un infern! Sí, l'infern deu ser així: carrers amb rètols i cap manera d'explicar-se. Classificats definitivament”

La caiguda – Albert Camus

21/11/22

 “el que compta és poder empipar-se sense que l'altre tingui dret a replicar. <<Al pare no se'l contesta>>, li sona la fórmula? En un cert sentit, és curiosa. A qui contestaríem en aquest món, si no als qui estimem? En un altre sentit, és convincent. Bé l'ha de tenir algú l'última paraula. Si no, a totes les raons se'ls en pot oposar una altra: no acabaríem mai. El poder, en canvi, posa fi a la conversa”

La caiguda – Albert Camus

20/11/22

 “Tenia una especialitat: les causes nobles. La vídua i l'orfe, com se sol dir, no sé per què, perquè bé hi ha vídues abusives i orfes ferotges. Tot i així, només calia que ensumés en un acusat la més lleugera flaire de víctima per arremangar-me i entrar en acció. I quina acció! Una tempesta! Hi posava tot el cor. Semblava ben bé que la justícia dormís amb mi cada nit”

La caiguda – Albert Camus

19/11/22

Múltiples paseos a un lugar desconocido - Circe Maia

© Bocins Literaris
Títol: Múltiples paseos a un lugar desconocido
Autora: Circe Maia
Any: 1958-2014
Editorial Pre-textos

 “De todo lo que está con nosotros ahora
algunas cosas sobrevivirán.
¿La jarrita de loza? No lo creo.
Es muy frágil. Los estoicos decían
que el vidrio hay que mirarlo ya quebrándose.
(Como deberíamos también mirarnos)”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

18/11/22

 “vida verdadera,
no pesada de hastío
ni liviana de frágiles
alegrías pueriles”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

17/11/22

 “En un gesto trivial, en un saludo,
en la simple mirada, dirigida
en vuelo, hacia otros ojos,
un áureo, un frágil puente se construye.
Baste esto sólo.
Aunque sea un instante, existe, existe.
Baste esto sólo”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

16/11/22

 “A través de los siglos la traición fue olvidada.
Se olvidaron los dioses, se olvidaron las águilas.
El propio Prometeo, después de tanto tiempo
de su horrible castigo, ha olvidado la causa.
Y también el cansancio:
se cansaron los dioses, se cansaron las águilas.
La herida, finalmente, se cerró de cansancio.
Sólo quedó el peñasco inexplicable
frente al violento mar
inexplicado”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

15/11/22

 “Y tal vez los espejos sean como maestros
de lecciones aún no comprendidas:
ese golpe y rebote de la imagen,
esa infidelidad a lo que estuvo
alguna vez, tan íntegro, tan claro”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

14/11/22

 “Y bebo a grandes sorbos, y dolorosamente,
este tiempo que crece entre tú y yo, borrándote.
Una y otra vez, contra olas de plomo,
contra de la corriente, partiendo el oleaje
-olas sombrías, noches que no viste, te cubren-,
como un nadar terrible, ahogándose,
y ver tu rostro lejos, en una playa ajena
que no puede tocarse”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

13/11/22

 “de algún oscuro modo, está presente
en mí, total, entero,
el sumergido mundo que no alcanzo”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

12/11/22

 “Desde el presente, alzando los ojos a lo lejos,
es posible pensar que han levantado el vuelo
y vienen por un aire silencioso, los días,
con aletear sin ruido.
Y están después atrás, terriblemente fijos
-palabra dicha, hora vivida, noche muerta-,
fijos de una fijeza feroz”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

11/11/22

 “He aquí el primer miedo:
ser resbaloso y blando.
El pasar sin tocar, tocar sin apoyarse,
el apoyarse apenas.
No quiero
vivir como quien bebe
los días, flojo vino,
que muy pronto se agría
y -sin saberse cómo-
se acaba”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

10/11/22

 “Trabajo en lo visible y en lo cercano
-y no lo creas fácil-.
No quisiera ir más lejos. Todo esto
que palpo y veo
junto a mí, hora a hora,
es rebelde y resiste.
Para su vivo peso
demasiado livianas se me hacen las palabras”

Múltiples paseos a un lugar desconocido – Circe Maia

9/11/22

Niels Lyhne - Jens Peter Jacobsen

© Bocins Literaris
Títol: Niels Lyhne
Títol original: Niels Lyhne
Autor: Jens Peter Jacobsen
Any: 1880
Traducció: Ana Sofía Pascual
Acantilado

 “No es hasta que uno oye la puerta de la sentencia cerrarse definitivamente que las garras frías como el hierro de la certeza se abren paso a través del pecho para, lentamente, sigilosamente, cerrarse alrededor del corazón, apresando el fino hilo de esperanza del que pende la felicidad. Entonces se quiebra el hilo, entonces cae lo que este sostenía, entonces se rompe en mil pedazos, entonces llega el agudo grito de la desesperación a través del vacío.
Nadie perece en la duda”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

8/11/22

 “incluso los sueños más hermosos, incluso los deseos más profundos no acrecientan ni en una pulgada la talla del espíritu”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

7/11/22

 “¿Por qué pretendéis lanzarnos hacia las estrellas con una mano, cuando al fin y al cabo os veis obligados a bajarnos con la otra? ¿Por qué no podéis dejarnos caminar por la tierra a vuestro lado, hombro con hombro, y ya está? ¡Pero si resulta imposible dar un paso en firme en la prosa cuando nos cegáis con vuestros fuegos fatuos de poesía!”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

6/11/22

 “Adiós a los días que caen lentamente como gotas, adiós a los pequeños momentos felices; vosotras, las placenteras vidas, vosotras, las atmósferas apagadas que hay que lustrar con poesía para que brilléis; vosotros, los sentimientos tibios, que hay que vestir con sueños cálidos y que, sin embargo, sucumbís al frío, ¡iros adonde queráis! Yo hago proa a una playa donde los estados de ánimo, los sentimientos, trepan como fértiles sarmientos por todas las fibras del corazón”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

5/11/22

 “la vida no ofrece grandes emociones. La mayoría del tiempo simplemente existimos”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

4/11/22

 “No se imaginaba el amor como una llama eternamente flameante y vivaz que con su fulgor intenso y vacilante iluminaría todos y cada uno de los pliegues apacibles de la vida y que, por arte de magia, engrandecería todas las cosas y las haría parecer más extrañas de lo que en realidad eran; para él, el amor era más bien como la brasa que arde quedamente, que desde su lecho de cenizas emite un calor duradero y que, en el suave crepúsculo, olvida dulcemente lo lejano, acercando doblemente lo cercano y hogareño”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

3/11/22

 “los niños no son capaces de contentarse con algo indefinido o indeciso, sino que por un instinto de conservación innato siempre exigen un sí o un no inequívocos, una postura a favor o en contra, para que puedan saber qué camino tomar con su odio o su amor a cuestas”

Niels Lyhne – Jens Peter Jacobsen

2/11/22

Le otto montagne - Paolo Cognetti

© Bocins Literaris
Títol: Le otto montagne
Autor: Paolo Cognetti
Any: 2016
Giulio Einaudi Editore

 “certe volte per andare avanti bisogna fare un passo indietro. Sempre se hai l'umiltà di riconoscerlo”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

1/11/22

 “lo strano contrasto tra la desolazione delle cose humane e il rigoglio della primavera”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

31/10/22

 “Stavo imparando che cosa sucede a uno che va via: che gli altri continuano a vivere senza di lui”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

30/10/22

 “- Hai visto qualcosa de bello?
- Ma sì, mamma, il bosco.
Lei mi guardava  con malinconia, come se mi stesse perdendo. Credeva davvero che il silenzio tra due persone fosse l'origine di tutti i guai”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

29/10/22

 “È sulle cime che andiamo. Scendiamo solo quando arriviamo dove non si può più salire”

Le otto montagne – Paolo Cognetti

28/10/22

El quadern daurat - Doris Lessing

© Bocins Literaris
Títol: El quadern daurat
Títol original: The golden notebook
Autora: Doris Lessing
Any: 1962
Traducció: Víctor Compta i Gonzàlez
Edicions 62

 “dedicarem totes les nostres energies, tot el nostre talent, a empènyer una gran roca muntanya amunt. La roca és la veritat que els grans homes coneixen per instint, i la muntanya és l'estupidesa de la humanitat”

El quadern daurat – Doris Lessing

27/10/22

 “si no ens creiem que les coses que posem en l'ordre del dia es realitzaran, aleshores estem perduts”

El quadern daurat – Doris Lessing

26/10/22

 “El que em fa por és que no trobo mai res de pur en el que fa la gent, ¿saps què vull dir? Fins i tot quan algú fa una cosa bona, descobreixo que m'ho miro des d'un punt de vista cínic i psicològic. És horrorós”

El quadern daurat – Doris Lessing

25/10/22

 “La diferència entre el pare i jo és que jo sé que sóc mediocre, però ell no. Sóc molt conscient que la gent com tu i la mare és cent vegades millors que ell, encara que sigueu unes fracassades i la vostra vida sigui un desastre. Però em sap greu saber-ho”

El quadern daurat – Doris Lessing

24/10/22

 “M'envaïa una embriaguesa tan perillosament deliciosa, que em sentia capaç d'enlairar-me de cop de les escales i pujar fins a les estrelles, impulsada per la sola força de la meva pròpia borratxera. I l'embriaguesa, cosa que ja sabia aleshores, era el vertigen de les infinites possibilitats, del perill, del secret, horrible i esgarrifós batec de la guerra mateixa, de la mort que tots desitjàvem, per als altres i per a nosaltres mateixos”

El quadern daurat – Doris Lessing

23/10/22

 “Les llàgrimes que vessem quan dormim són les úniques llàgrimes autèntiques que vessem en tota la vida. Les llàgrimes diürnes són d'autocompassió”

El quadern daurat – Doris Lessing

22/10/22

 “El coneixement d'un mateix consisteix sempre a saber, cada cop a nivells més profunds, allò que ja sabíem”

El quadern daurat – Doris Lessing

21/10/22

 “el més lamentable d'aquella època és que res no era desastrós. Tot era equivocat, lleig, desafortunat i tenyit de cinisme, però res no era tràgic, no hi havia moments que poguessin canviar res ni ningú. De tant en tant, es produïa un llampec emocional que il·luminava un panorama d'amargor individual, i tot seguit..., seguíem ballant”

El quadern daurat – Doris Lessing

20/10/22

 “¿T'adones que bona part de les coses que diem són només ecos?”

El quadern daurat – Doris Lessing

19/10/22

 “la meva vida sembla haver consistit en activitats que començava a fer provisionalment, temporalment, sense gaire entusiasme, i que després continuava fent”

El quadern daurat – Doris Lessing

18/10/22

El carrer estret - Josep Pla

© Bocins Literaris
Títol: El carrer estret
Autor: Josep Pla
Any: 1954
Edicions 62

 “Si cada nit, en el moment d'anar a dormir, tinguéssim la força i la gosadia de recordar el que hem dit durant el dia, quedaríem espantats de constatar la quantitat d'estupideses inútils, gratuïtes, generalment malèvoles, i àdhuc sovint malignes, que durant les últimes hores hem produït”

El carrer estret – Josep Pla

17/10/22

 “les <<poques coses>> cada dia m'apassionen i m'agraden més. Estic tan fatigat de constatar que darrera de les <<grans coses>> no hi ha absolutament res, que tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les seves dimensions externes”

El carrer estret – Josep Pla

16/10/22

 “els moments en què la violència passa per l'organisme com una ratxa de vent calent i encega els ulls no solen pas ésser de llarga duració. Solen produir-se alternats amb intervals de cansament confús, de buidor interna, de malenconia profunda -i de vegades d'un cert desig de comprendre el que ha provocat la violència. És en el curs d'aquests intervals que s'inicia el menyspreu”

El carrer estret – Josep Pla

15/10/22

“- Llavors tu creus que conèixer-se a fons i odiar-se és el mateix?
- No es pot pas odiar un desconegut, em sembla…”

El carrer estret – Josep Pla

14/10/22

 “Tots sabem exactament el sentit de la nostra pròpia vida. En trobar-nos a soles amb nosaltres mateixos (el diàleg és ja una comèdia), sabem perfectament el que volem. Ho sabem amb una estricta precisió. El que passa només és que el sentit de la nostra pròpia vida, quan no és una pura niciesa, és quelcom tan minúscul, tan insignificant, tan fabulosament irrisori, que no es pot explicar ni als amics més íntims”

El carrer estret – Josep Pla

13/10/22

 “Com més buida és l'existència més soroll necessita”

El carrer estret – Josep Pla

12/10/22

 “Els pagesos toleren més un ignorant prudent que un savi equivocat- i tothom s'equivoca, desgraciadament. Si l'equivocació es produeix, la intel·ligència esdevé una mera hipòtesi d'una vaguetat inconsistent”

El carrer estret – Josep Pla

11/10/22

 “En aquests carrers hi ha una atonia i un silenci que semblen venir de les profunditats del temps. S'hi veuen picotejar les gallines i s'hi sent el bramul d'una vaca; hi passa un ramat que deixa a l'aire una escalfor persistent. A l'estiu hi ha mosques; a l'hivern, fanguet i fems. Passeu per aquests carrers i us sentiu vigilat. Darrera la vostra esquena s'obre un porticó, s'entreobre lleugerament una finestra, i uns ulls humans, plens de curiositat morbosa, segueixen els moviments del foraster”

El carrer estret – Josep Pla

10/10/22

Quántum - Manjit Kamur

© Bocins Literaris
Títol: Quántum
Títol original: Quantum
Autor: Manjit Kumar
Any: 2008
Traducció: David González Raga
Editorial Kairós

 “Que lo que Dios ha separado, no pueda unirlo el hombre”

Quántum – Manjit Kamur

9/10/22

 “Usted cree en un Dios que juega a los dados y yo en una ley y un orden completos en un mundo que existe objetivamente y que, de manera puramente especulativa, me esfuerzo en entender”

Quántum – Manjit Kamur

8/10/22

 “sin asumir, de vez en cuando, riesgos resulta imposible, aun en el campo de las ciencias naturales más exactas, descubrir nada nuevo”

Quántum – Manjit Kamur

7/10/22

“la aspiración a la verdad es más preciosa que su posesión segura”

Quántum – Manjit Kamur

6/10/22

La vida nova - Dante Alighieri

© Bocins Literaris
Títol: Vida nova
Títol original: Vita nova
Autor: Dante Alighieri
Any: 1293-1294
Traducció: Rossend Arqués
Adesiara

 “Moltes vegades a la ment em vénen
les fosques qualitats que Amor em dóna,
i tant de mi em complanyo que sovint
dic: <<Infeliç, ¿això els passa, als altres,
que Amor m'assalta tan sobtadament
que gairebé la vida m'abandona?>>”

Vida nova – Dante Alighieri

5/10/22

 “Negli occhi porta la mia donna Amore,
per che si fa gentil ciò ch'ella mira”

Vida nova – Dante Alighieri

4/10/22

 “Mor en la meva ment allò que em passa,
joia formosa, quan jo vinc a veure-us,
i quan sóc a prop de vós sento Amor
dir: <<Fuig corrents, si la mort et fa por>>.
El meu rostre mostra el color del cor
que, defallint, es recolza allà on pot;
i per l'ebrietat del gran tremolor
les pedres sembla que cridin: <<Mor, mor>>”

Vida nova – Dante Alighieri

3/10/22

 “recerca Amor,
que tal vegada no és bo anar sense ell”

Vida nova – Dante Alighieri

2/10/22

 “poi che la mia beatitudine mi fu negata, mi giunse tanto dolore che, partito me da la genti, in solinga parte andai a bagnare la terra d'amarissime lagrime”

Vida nova – Dante Alighieri

1/10/22

 “qui hagués volgut conèixer Amor, només li hauria calgut mirar el tremolor dels meus ulls”

Vida nova – Dante Alighieri

30/9/22

 “quan ella apareixia en qualsevol lloc, per l'esperança de l'admirable salutació, cap enemic no em quedava, ans al contrari, venia cap a mi una flama de caritat que em feia perdonar qualsevulla que m'hagués ofès; i si algú llavors m'hagués demanat alguna cosa, la meva resposta hauria estat solament <<Amor>>”

Vida nova – Dante Alighieri

29/9/22

 “Piangete, amanti, poi che piange Amore”

Vida nova – Dante Alighieri

28/9/22

A la vora de l'aigua - Rosa Fabregat

© Bocins Literaris
Títol: A la vora de l’aigua
Autora: Rosa Fabregat
Any: 2008
Pagès Editors

 “No hi fa res que les cames es vinclin,
si la ment vetlla”

A la vora de l’aigua – Rosa Fabregat

27/9/22

 “La vida llisca
corrent avall,
sense percebre-la,
malgrat l'afany
d'encalçar-la
i retenir-la.
Pilota de la vida”

A la vora de l’aigua – Rosa Fabregat

26/9/22

 “Si cregués en el prodigi,
amb tot el cor,
i la lluna m'ajudava,
potser aquesta nit
caminaria
per la seva estela,
passa a passa”

A la vora de l’aigua – Rosa Fabregat

25/9/22

 “desitjo
intensament, aquesta nit,
la d'avui,
de lluna quasi plena,
baixar a la platja
i entrar a la sorra
amb els peus descalços,
i caminar a poc a poc,
fins arribar
a l'escuma blanca
on trenquen les ones,
i fan aquell fistó de nacre”

A la vora de l’aigua – Rosa Fabregat

24/9/22

 “Dansa plàcida
la dansa de la vida,
amb un dolç brandeig”

A la vora de l’aigua – Rosa Fabregat