31/12/20

 “Cerquem, doncs, com podrà l'ànima caminar sempre a pas igual i saludable, com podrà estar en pau amb ella mateixa, contemplar les seves coses amb joia, i amb una joia no interrompuda, ans romanent en situació plàcida sense aixecar-se mai ni deprimir-se; això serà la tranquil·litat”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

30/12/20

 “Mai no és suau l'aprenentatge de la virtut. Si la fortuna ens fueteja i esqueixa, sofrim-ho. No és crueltat, és lluita”

La providència -/ La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

29/12/20

 “per bé que sembli ésser molt diversa la vida de cada home, fet i comptat, tot es redueix a una cosa: moridors, rebem coses moridores. ¿Per què ens indignem, doncs? ¿Per què ens queixem? Per això hem nascut. Serveixi's la natura al seu albir dels cossos que ella ha format: nosaltres, contents en totes les coses i sempre magnànims, pensem que no mor res que sigui nostre”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

28/12/20

 “Ben sovint el vell carregat d'anys no té altre argument per provar que ha viscut molt, fora de l'edat”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca 

27/12/20

 “¿Per on podré saber el teu coratge per suportar la pobresa, si sobreïxes de riqueses? ¿Per on podré saber la teva constància a sofrir la infàmia, la ignomínia i l'odi del poble, si envelleixes entre aplaudiments i el poble se sent inesmenablement propens a retre't honorança? ¿Com sabré amb quina equanimitat sofriràs la mort dels teus fills, si veus amb vida tots els que et nasqueren? Prou t'he sentit com consolaves els altres: llavors veuria si et sabries conhortar tu mateix, si ni un plany no et permetries”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

26/12/20

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

© Bocins Literaris
Títol: L’hivern de les paraules
Autor: Joan Buixeda
Any: 2019
Pagès Editors

 “Quan cap paraula
ens pugui consolar
haurà passat la vida”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

25/12/20

 “Una porta tancada.
L'hauràs d'obrir, la vida,
morir vora la llum
de les coses que estimes.
Es tracta de seguir,
de ser qui volem ser.
Abandonar no salva
cap cor de la foguera”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

24/12/20

 “Les parets del futur
havien de ser blanques.
Pintàvem de desig
un temps que no ha vingut.
I ara no ens cal l’absència.
El temps era el tresor.

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

23/12/20

 “Sota els dits,
l'ara és un desig
d'eternitat.
Despertar de la pell,
entendre que els records
són vides mortes”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

22/12/20

 “He trobat uns versos
enterrats en el temps.
Prediuen la vida
dels ulls que s'hi aventuren.
Són eco i mirall”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

21/12/20

 “En el fred
qualsevol rastre de llum
és un desig que ens busca”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

20/12/20

 “Acceptar l'inevitable
arribar nets a les ombres.
Fugir de fugir del temps
que ni cura ni assossega.
Pregar
                                                que la por ens deixi viure”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

19/12/20

 “estimar és recordar
que l'única derrota és perdre'ns”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

18/12/20

 “Quan tanques els ulls
encara ressona
el temps no viscut.
Tarda de tempesta;
cel malenconia.

Venies del sol
                                                          i et mors en la cendra”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

17/12/20

 “Volo fent cercles
sobre les vinyes nues.
Vigilo un cau
de paraules d'hivern.
Quan surten, m'hi llanço!
Xiscles, el poema”

L'hivern de les paraules - Joan Buixeda

16/12/20

Una chica en invierno - Philip Larkin

© Bocins Literaris
Títol: Una chica en invierno
Títol original: A girl in winter
Autor: Philip Larkin
Any: 1947
Traducció: Marcelo Cohen
Editorial Impedimenta

 “una vez se abría la grieta, como si una continua filtración de arena hubiese producido el súbito y leve temblor de un edificio en sus cimientos, acaso sin más consecuencia que la caída de un adorno, la vida dejaba de ser un confuso tambalearse de una iluminación en otra, una serie de claros incomunicados en un bosque tropical, y se transformaba en un paisaje llano, yermo y más bien limitado con algunos hitos inolvidables, algo bastante parecido a un pantano donde, en una distancia de kilómetros, sola una zanja o una valla rota aparecen de vez en cuanto y las aspas de un molino giran el día entero ante el embate de un viento incansable”

Una chica en invierno - Philip Larkin

15/12/20

 “La conversación estaba tan yerta como una franja de tierra al borde del mar, donde la hierba va desapareciendo hasta que solo quedan guijarros, y los guijarros caen de vez en cuando a un agua que los espera estrellándose una y otra vez contra las rocas”

Una chica en invierno - Philip Larkin

14/12/20

 “Y, entretanto, se prolongaba el invierno. No era romántico ni pintoresco. La nieve, que en el campo tenía belleza, en la ciudad ya había envejecido. En pocos días las pisadas la habían convertido en un polvo marrón que las palas habían acumulado junto a las alcantarillas. Allí donde seguía incólume (en los edificios quemados, en los depósitos y los barracones del ferrocarril) volvía el paisaje aún más empañado y desolador”

Una chica en invierno - Philip Larkin

13/12/20

 “Vivir el día a día, como había estado haciendo, clausuraba el pasado, pero también clausuraba el futuro y transformaba la existencia presente en una eterna provisionalidad”

Una chica en invierno - Philip Larkin

12/12/20

 “era fácil imaginársela diez años más tarde, más marchita, más quebradiza, con las venas más visibles en los dorsos de las manos, quizá con gafas sin montura y, no obstante, sentada allí en zapatillas; en otros momentos parecía simplemente una niña demasiado grande. Estaba pasando de la torpeza juvenil a lo grotesco de la edad, y en ningún punto iba a tocar la elegancia de la madurez”

Una chica en invierno - Philip Larkin

11/12/20

 “siempre había supuesto que el amor necesitaba dos personas, que era una suerte de lago donde había que sumergirse al mismo tiempo que el ser amado. Solo ahora estaba descubriendo que se había echado al agua sola, mientras él permanecía impasible”

Una chica en invierno - Philip Larkin

10/12/20

 “Aunque quería volver a su vida, le habría gustado pasar allí unos días más para contemplar la serena procesión de atardeceres, de comidas en la mesa oscura, de cestas con frutas de invernadero que los vecinos dejaban en el umbral de la puerta con una nota, de visiones del río fluyendo hacia el sur. Ahora que era demasiado tarde, sentía que en ningún momento había prestado atención a lo importante”

Una chica en invierno - Philip Larkin

9/12/20

 “supón que por casualidad hubieras dado con alguien que te gustara de verdad. Alguien que pareciera comprender lo que le contaras. ¿Entiendes lo que quiero decir? ¿No habría sido maravilloso poder confiarle todo y al mismo tiempo estar segura de que nunca..., de que siempre seguiría estando lejos?”

Una chica en invierno - Philip Larkin

8/12/20

 “¿Qué le estaba ocurriendo? Sus sentimientos parecían una bandada de pájaros que, en pleno vuelo de un extremo a otro de un campo cultivado, se detuvieran en el aire, temblando, equidistantes, para volver atrás como una bandera agitada por el viento. ¿Había vivido acaso últimamente alguna emoción mayor que la de recibir esa carta?”

Una chica en invierno - Philip Larkin

7/12/20

 “había llegado a Inglaterra por primera vez una mañana serena y calurosa; y no por casualidad, pues el día había sido apenas uno de una serie que se prolongaría al menos una semana. Cada cual parecía más diáfano que el anterior, como si en su lenta acumulación de hondura y placidez fueran avanzando hacia la perfección. El cielo era de un azul profundo, como enriquecido por la carga inagotable de los veranos precedentes”

Una chica en invierno - Philip Larkin

6/12/20

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

© Bocins Literaris
Títol: Obra completa I
Autor: Vincent Andrés Estellés
Any: 1952-1958
Tres i Quatre

 “I l'adéu, com un os,
un os petit, creuat brutalment a la gola.
Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu,
d'anar ja retallant, perfilant, concretant
l'esperança. Un afer ben trist i necessari.
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa,
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més,
il·lusions que ja no es poden realitzar,
car és tard, és ja tard, absolutament tard...
Anar, ja reduint, limitant els afanys,
ja les il·lusions en una cosa sola...
Adéu, adéu, adéu”

Obra completa I - Vicent  Andrés Estellés

5/12/20

 “Quelcom es va extingint cada dia en nosaltres”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

4/12/20

 “De vegades les coses no passen perquè sí.
Hi ha clàusules ocultes que van determinant,
que van fent i desfent allò nostre, i en canvi
no compten amb nosaltres, no ens exposen l'assumpte:
ens ignoren del tot. És terrible si es pensa”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

3/12/20

 “No et diré <<Anem ací>>. No et diré <<Anem allà>>.
Només et diré <<Anem>>. Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he dir això només: <<Anem>>.
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes- jo em riuré- estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

2/12/20

 “Iradament ens entendrim a voltes.
I tendrament ens solem odiar”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

1/12/20

 “No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

30/11/20

 “¡Oh itinerari del desig al bes!”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

29/11/20

 “La vida cada dia ens ofereix problemes.
No és possible resoldre'ls. Sempre en queden alguns
que no es poden resoldre. I es van acumulant.
Residus de problemes. Uns tristíssims residus.
No és possible agafar el cor tal com s'agafa
el melic i amb un dit traure aqueixos residus.
I cada dia augmenten i es van descomponent.
I no és que estiguem trists. Ni és que estiguem amargs.
És això”

Obra completa I  - Vicent Andrés Estellés

28/11/20

 “les preguntes que mai
no m'he fet, em colpegen,
com pedres el pit amarg”

Obra completa I  - Vicent Andrés Estellés

27/11/20

 “He perdut el costum de les coses amables;
ja se sap el que són les coses d'aquest món…
He perdut el costum, no sé on les he deixades,
és possible al cafè, és possible en un banc
d'un passeig qualsevol, és possible, és possible…
Vaja vostè a saber. Ara, però és de nit
i francament no són d'hores d'anar buscant
coses amables, coses tendres”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

26/11/20

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

© Bocins Literaris
Títol: El idiota
Títol original: Idiot
Autor: Fiódor M. Dostoievski
Any: 1868
Traducció: Fernando Otero Macías
Alba Editorial

 “soy un hombre vil de alma y espíritu, pero pregunte a cualquier canalla, no ya a un hombre vil, con quién prefiere tener trato: ¿con otro canalla como él o con un hombre extraordinario noble como usted, mi sincero príncipe? Responderá que con un hombre noble, y ¡ahí se ve la grandeza de la virtud!”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

25/11/20

 “Cuando no te tengo delante, Lev Nikoláievich, enseguida siento odio por ti. En estos tres meses que llevo sin verte te he detestado a cada instante. ¡Habría cogido y te habría envenenado con lo que fuera! Ya lo ves. Ahora, no llevas aquí ni un cuarto de hora y todo mi rencor desaparece, y eres una persona tan querida para mí como lo eras antes. Quédate un poco más aquí conmigo...”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

24/11/20

 “A un ruso le es muy fácil hacerse ateo, más fácil que a ningún otro habitante del planeta. Y los nuestros no solo se vuelven ateos, sino que de hecho creen en el ateísmo como en una nueva fe, sin caer en la cuenta en ningún momento de que han pasado a no creer en nada”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

23/11/20

 “el amigo de la humanidad, sin unos sólidos fundamentos morales, resulta un caníbal para los demás hombres, por no hablar ya de su vanidad; prueben a herir, si no, la vanidad de alguno de esos incontables amigos de la humanidad, y verán qué pronto se muestra dispuesto a prender fuego al mundo por los cuatro costados, con tal de obtener una mezquina venganza”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

22/11/20

 “La falta de originalidad se da en todas partes, en todo el mundo; desde los tiempos más remotos ha sido reconocida como la primera virtud y la más deseable carta de presentación del hombre de acción, capacitado y práctico”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

21/11/20

 “había sentido un deseo irresistible de dejarlo todo, de volver atrás, al lugar de donde había partido, o más allá, a tierras lejanas, de marcharse en ese mismo instante, sin despedirse de nadie. Presentía que, si seguía allí aunque solo fueran unos días, quedaría irremisiblemente atrapado en ese mundo”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

20/11/20

 “¡Nadie vale aquí lo que un dedo meñique suyo, ni su inteligencia, ni su corazón! ¡Es usted más honrado que nadie, más noble que nadie, mejor, más bondadoso, más inteligente que nadie! Aquí no hay nadie digno de agacharse a recoger un pañuelo que deje usted caer... ¿Por qué se humilla y rebaja de ese modo? ¿Por qué deforma todo lo que lleva dentro? ¿A qué se debe esa falta de orgullo?”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

19/11/20

 “¿De qué sirve una persona si no le es útil a nadie?”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

18/11/20

 “sabemos que, si no nos asiste el derecho jurídico, sí nos ampara, en cambio, el derecho humano, el derecho natural, el derecho del sentido común y de la voz de la conciencia, y, aunque este derecho nuestro no conste en ninguno de esos putrefactos códigos humanos, el hombre noble y honrado, que viene a ser lo mismo que el hombre juicioso, tiene la obligación de seguir siendo noble y honrado incluso en los aspectos que no figuran en los códigos. Por eso estamos aquí, sin temor de que nos expulsen”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

17/11/20

 “en toda idea humana novedosa o genial, o sencillamente en toda idea seria, nacida en la cabeza de alguien, siempre hay algún elemento que resulta imposible transmitir a los demás, aunque redactemos tomos enteros o nos pasemos treinta y cinco años intentando explicar nuestras concepciones. Siempre hay algo que se niega a salir”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

16/11/20

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

© Bocins Literaris
Títol: Els ullastres de Manhattan
Autor: Ponç Pons
Any: 2007
Quaderns Crema

 “Som el que fem de la nostra llibertat i hem de triar”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

15/11/20

 “Una vida existencial, filosòfica, poètica. Construir una biografia de sentit i veritat”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

14/11/20

 “saber gaudir del savi prou per no caure en l'abusiu massa

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

13/11/20

 “els dies escrits són més viscuts”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

12/11/20

 “Déu estava tot sol.
No tenia companys,
amics ni coneguts.
Fart de l'eternitat
avorrida i tediosa,
va fer el món en sis dies
i després descansà,
tranquil i satisfet,
jagut sota un ullastre”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

11/11/20

Sàpiens - Yuval Noah Harari

© Bocins Literaris
Títol: Sàpiens
Títol original: Sapiens
Autor: Yuval Noah Harari
Any: 2011
Traducció: Marc Rubió Rodon
Edicions 62

 “potser la felicitat consisteix a adaptar les il·lusions de sentit de la vida personals a les il·lusions col·lectives predominants. Mentre el meu discurs personal estigui en la línia del discurs de la gent que m'envolta, em puc autoconvèncer que la meva vida té sentit i trobar felicitat en aquesta convicció.

Es tracta d'una conclusió bastant depriment. ¿Realment la felicitat depèn d'un autoengany?”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

10/11/20

 “Milions d'anys d'evolució ens han estructurat per viure i pensar com a membres d'una comunitat. Amb només dos segles ens hem convertit en individus alienats”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

9/11/20

 “El veritable origen del patiment és la recerca inacabable i absurda de sensacions efímeres, cosa que fa que estiguem en un estat permanent de tensió, inquietud i insatisfacció. A causa d'aquesta recerca, la ment no està mai satisfeta. Ni tan sols quan experimentem plaer està satisfeta, perquè té por que la sensació desaparegui de seguida i frisa perquè continuï i creixi”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

8/11/20

 “L'escriptura va néixer com a serventa de la consciència humana, però a poc a poc s'ha anat convertint en el seu amo. Als nostres ordinadors els costa entendre com parla, sent i somia l'Homo sapiens. De manera que estem ensenyant l'Homo sapiens a parlar, sentir i somiar en el llenguatge dels números, que els ordinadors poden entendre”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

7/11/20

 “les dinàmiques de la història no van dirigides a millorar el benestar dels humans. No hi ha cap motiu per pensar que les cultures que prosperen més de la història són necessàriament les millors per a l'Homo sapiens. Igual que l'evolució, la història deixa de banda la felicitat dels organismes. I els humans, al seu torn, normalment són massa ignorants i febles per influir en el curs de la història en benefici propi”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

6/11/20

 “No hi ha manera de sortir de l'ordre imaginat. Quan fem caure les parets de la presó i correm cap a la llibertat, en realitat estem entrant en un pati més espaiós d'una presó més gran”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

5/11/20

 “els nostres conceptes de natural i antinatural no provenen de la biologia, sinó de la teologia cristiana. El significat teològic de natural és 'd'acord amb les intencions del Déu que va crear la naturalesa'. Els teòlegs cristians van argumentar que Déu va crear el cos humà de manera que cada membre i cada òrgan complissin un objectiu concret. Si utilitzem els nostres membres i els nostres òrgans amb l'objectiu previst per Déu, l'activitat que fem és natural. Utilitzar-los d'una manera no prevista per Déu és antinatural. Però l'evolució no en té cap, d'objectiu”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

4/11/20

 “Si una espècie presenta moltes còpies d'ADN, és un èxit, i l'espècie prospera. Des d'aquesta perspectiva, mil còpies són sempre millor que cent. Aquesta és l'essència de la Revolució Agrícola: la capacitat de mantenir més gent viva en pitjors condicions”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

3/11/20

 “La majoria dels grans depredadors del planeta són criatures majestuoses. Els milions d'anys de domini les han omplert de seguretat. El sàpiens, per contra, és més aviat com el dictador d'una república bananera. Atès que fa molt poc temps érem els més desvalguts de la sabana, estem plens de pors i angoixes respecte a la posició que ocupem, cosa que ens fa doblement cruels i perillosos. Moltes catàstrofes històriques, des de les guerres devastadores fins als desastres ecològics, deriven d'aquest salt precipitat”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

2/11/20

 “¿Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen?”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

1/11/20

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

© Bocins Literaris
Títol: Un verdor terrible
Autor: Benjamín Labatut
Any: 2020
Editorial Anagrama

 “Hemos alcanzado el punto más alto de la civilización. Solo nos queda caer”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

31/10/20

 “una parte de la eternidad está al alcance de quienes son capaces de mirar la vertiginosa extensión del mar sin cerrar los ojos”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

30/10/20

 “A medida que la nube se empozaba en las trincheras, cientos de hombres se desplomaron convulsionando, ahogándose en sus propias flemas, con mocos amarillos burbujeando en su boca, su piel azulada por la falta de oxígeno. <<Los meteorólogos tenían razón. Era un día hermoso, el sol brillaba. Donde había pasto, resplandecía verde. Debiéramos haber estado yendo a un pícnic, no haciendo la que íbamos a hacer>>, escribió Willi Siebert, uno de los soldados que abrió parte de los seis mil cilindros de gas cloro”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

29/10/20

 “¿Cuándo dejamos de entender el mundo?”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

28/10/20

Frankestein - Mary Shelley

© Bocins Literaris
Títol: Frankestein
Autora: Mary Shelley
Any: 1818
Traducció: Maria Antònia Oliver
Editorial Vicens Vives

 “som éssers sense forma, criatures només mig fetes, si algú més assenyat, millor que nosaltres, més estimable (com hauria de ser un amic), no ens dóna ajut per perfeccionar la nostra naturalesa feble i defectuosa”

Frankestein - Mary Shelley


27/10/20

 “Com són de mudables els nostres sentiments, i que estrany que és aquest amor persistent a la vida, fins i tot en la misèria més extrema!”

Frankestein - Mary Shelley


26/10/20

 “Tothom odia els desgraciats. Com dec ser jo odiat, doncs, que sóc el més miserable de tots els éssers vius! No obstant això, tu, el meu creador, em detestes i em menystens a mi, la teva criatura, a la qual el teu art va lligar-te amb llaços que només la teva aniquilació o la meva pot trencar. El teu propòsit és matar-me. Com goses jugar així amb la vida?”

Frankestein - Mary Shelley

25/10/20

 “Per què l'home fa ostentació de tenir una sensibilitat superior a la dels animals, si això només el fa ser un ésser més necessitat? Si els nostres impulsos fossin només la gana, la set i el desig, seríem gairebé lliures; però cada vent que bufa, qualsevol paraula casual o la imatge que aquesta paraula ens pot transmetre ens commou”

Frankestein - Mary Shelley

24/10/20

 “Quan la falsedat pot semblar veritat, qui pot estar segur de tenir la felicitat? Em sento com si caminés a la vora d'un precipici, cap on s'arremolinen milers de persones que volen llançar-me a l'abisme”

Frankestein - Mary Shelley

23/10/20

 “Un ésser humà que persegueix la perfecció sempre hauria de conservar la ment en calma i no permetre que la passió o un desig transitori destorbessin la seva tranquil·litat. No crec que la persecució del saber sigui una excepció a aquesta regla. Si l'estudi al qual t'apliques tendeix a afeblir els teus afectes, a destruir el teu gust pels plaers senzills en els quals no hi pot haver cap impuresa, aleshores aquest estudi és il·lícit, és a dir, no és convenient per a la ment humana”

Frankestein- Mary Shelley

22/10/20

 “Què pot aturar el cor decidit i la voluntat resolta de l'home?”

Frankestein - Mary Shelley

21/10/20

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: El cantó de Guermantes I
Títol original: Le côté de Guermantes I
Autor: Marcel Proust
Any: 1920
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “Si estiguéssim obligats a estimar totes les persones que ens agraden, en el fons seria bastant terrible

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

20/10/20

 “trobava tant a faltar la senyora de Guermantes que em costava respirar: era com si una part del meu pit hagués estat seccionat per un anatomista hàbil, extreta i substituïda per una part igual de sofriment immaterial, per un equivalent de nostàlgia i d'amor. I els punts de sutura ja poden haver estat ben fets, es viu força incòmode quan l'enyor d'un ésser substitueix les vísceres, sembla que ocupi més lloc que elles, es nota perpètuament i a més, quina ambigüitat veure's obligat a pensar una part del nostre cos!”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

19/10/20

 “Treballem en tot moment per donar forma a la nostra vida però copiant malgrat nosaltres mateixos com un dibuix els trets de la persona que som i no de la que ens agradaria ser”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

18/10/20

 “el que sentim, com que sempre estem decidits a amagar-ho, mai no hem pensat en la manera com ho expressaríem. I tot d'una, hi ha en nosaltres una bèstia immunda i desconeguda que es deixa sentir i l'accent de la qual, de vegades, pot anar fins a fer tanta por a qui rep aquesta confidència involuntària, el·líptica i quasi irresistible del nostre defecte o el nostre vici, com faria la confessió de sobte indirectament i estranyament proferida per un criminal que no pot evitar reconèixer un assassinat del qual ignoràvem que fos culpable”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

17/10/20

 “Els poetes pretenen que per un moment retrobem el que havíem estat antany, entrant en tal casa, en tal jardí on havíem viscut de joves. Es tracta de pelegrinatges força atzarosos a conseqüència dels quals podem comptar tantes decepcions com èxits. Els llocs fixos, contemporanis d'anys diferents, val més trobar-los en nosaltres mateixos”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

16/10/20

 “aquella esperança que la seva amant tornaria li donava el coratge de perseverar en la ruptura, com la creença que podrem tornar vius del combat ajuda a afrontar la mort. I com que el costum és, de totes les plantes humanes, aquella que necessita menys de sòl nutritiu per viure i és la primera que apareix sobre el roc en aparença més desolat, potser practicant primer la ruptura per simulació, acabaria acostumant-s'hi sincerament”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

15/10/20

 “hi ha moments en què necessitem sortir de nosaltres mateixos, acceptar l'hospitalitat de l'ànima dels altres, sempre que aquesta ànima, per modesta i lletja que sigui, sigui una ànima estranya”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

14/10/20

 “una persona no és, com jo m'havia pensat, clara i immòbil davant de nosaltres amb les seves qualitats, els seus defectes, els seus projectes, les seves intencions de cara a nosaltres (com un jardí que mirem, amb totes les seves platabandes, a través d'una reixa), sinó que és una ombra on mai no podrem penetrar, per a la qual no existeix coneixement directe, un tema sobre el qual ens fem creences nombroses amb l'ajut de les paraules i fins i tot d'accions, les quals, les unes i les altres, no ens donen sinó informacions insuficients i d'altra banda contradictòries, una ombra on ens podem imaginar adesiara, amb idèntica versemblança, que hi brillen l'odi i l'amor”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

13/10/20

 “els més cruels entre els nostres adversaris no són aquells que ens contradiuen i ens miren de convèncer, sinó els que exageren o inventen les notícies que ens poden entristir”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

12/10/20

 “Cultivem begònies, esporguem els teixos, a falta d'altra cosa, perquè els teixos i les begònies es deixen fer. Però ens estimaríem més donar el nostre temps a un arbust humà, si estiguéssim segurs que valdria la pena. Tota la qüestió és aquí; vostè es deu conèixer una mica. Val la pena, vostè, o no?”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

11/10/20

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

© Bocins Literaris

Títol: La música de los números primos

Títol original: The music of the Primes
Autor: Marcus du Sautoy
Any: 2003
Traducció: Joan Miralles
Acantilado Editorial

“Aunque los matemáticos son como corredores de una carrera de relevos que pasan el testigo de una generación a otra, anhelan siempre la gloria individual que recibirán pasando los primeros por la línea de meta: la investigación matemática es un difícil acto de equilibrio entre la necesidad de colaborar en proyectos que pueden mantenerse durante siglos y el deseo de inmortalidad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

10/10/20

 “Para Hardy, la demostración la era todo. Una vez, hablando con Bertrand Russell en el comedor del Trinity College, dijo: <<Si yo consiguiera demostrar con la lógica que tú morirás dentro de cinco minutos, estaría consternado por tu muerte inminente, pero mi dolor quedaría muy mitigado por el placer de la demostración>>”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

9/10/20

 “Los números primos son joyas engarzadas en la inmensa extensión de los números, el universo infinito que los matemáticos exploran desde la antigüedad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

8/10/20

 “ante la alternativa de un mundo feo y otro bello, la naturaleza elige siempre el segundo”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

7/10/20

 “Las matemáticas son una pirámide en la que cada generación edifica sobre lo realizado por la que la precedió sin necesidad de temer ningún hundimiento. Es esta indestructibilidad lo que hace tan apasionante el hecho de ser matemático: para ninguna otra ciencia se puede afirmar que lo que establecieron los antiguos griegos continúa siendo cierto”

La música de los números primos - Marcus Du Satoy

6/10/20

Lanny - Max Porter

© Bocins Literaris
Títol: Lanny
Autor: Max Porter
Any: 2020
Traducció: Víctor Obiols
Rata_books

 “Tinc el privilegi de saber això, ara, sobre nosaltres. Cap de nosaltres, de fet, sent res per ningú. Tot és fingiment”

Lanny - Max Porter

5/10/20

 “Pel fet que els pares del papa són morts, creus que ens estima més? Creus que ens dedica l'amor que li sobra que normalment dedicaria a la seva mama i al seu papa? Hi ha un amor extra per a nosaltres?
No, penso.
Sí, li dic. És exactament així”

Lanny - Max Porter

4/10/20

 “Papa?
Què vols, Lanny?
Què creus que és més pacient, una idea o una esperança?”

Lanny - Max Porter

3/10/20

 “Què passaria si tothom digués allò que sent realment?”

Lanny - Max Porter

2/10/20

Instant - Wislawa Szymborska

© Bocins Literaris
Títol: Instant
Títol original: Chwila
Autora: Wislawa Szymborska
Any: 2002
Traducció: Joanna Bielak
Eumo Editorial

 “seguir una espurna amb la mirada;

i desconèixer incessantment
alguna cosa important”

Instant - Wislawa Szymborska

1/10/20

 “Per ara el destí
m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada
la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada
de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa
però sense sorprendre'm
i així seria algú del tot diferent”

Instant - Wislawa Szymborska

30/9/20

 “no escatimar preguntes
a cap resposta, si tracta de la vida”

Instant - Wislawa Szymborska

29/9/20

 “Són dos quarts de deu en l'hora local.
Tot és al seu lloc, en harmonia acordada.
A la vall hi ha un rierol en forma de rierol,
una senda, com una senda, de sempre per sempre.
El bosc sota l'aspecte d'un bosc pels segles dels segles amén,
i a dalt uns ocells volen en el seu paper d'ocells que volen.
Miris on miris, hi regna l'instant.
Un d'aquells terrenals instants
que s'implora que durin”

Instant - Wislawa Szymborska

28/9/20

 “Es té ànima a estones.
Ningú no la té
en tot moment i per sempre”

Instant - Wislawa Szymborska

27/9/20

 “Quan pronuncio la paraula Futur
la primera síl·laba ja se'n va al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci
el destrueixo.

Quan pronuncio la paraula Res
creo una cosa que no té cabuda en cap inexistència”

Instant - Wislawa Szymborska

26/9/20

 “Què hem de dir, doncs, d'un dia de vida,
d'un minut, d'un segon:
foscor, flaix de la bombeta i foscor de nou?”

Instant - Wislawa Szymborska

25/9/20

 “no estem segurs de res
però curiosos per tot”

Instant- Wislawa Szymborska

24/9/20

 “Per causes no clarificades,
en circumstàncies desconegudes,
l'Ésser ideal deixà de bastar-se a si mateix.

Podria haver durat i durat sens fi,
desbastat de les tenebres, forjat de la claror,
en els seus jardins somnolents per sobre del món.

Per què diantre començà a buscar emocions
en les males companyies de la matèria?”

Instant - Wislawa Szymborska

23/9/20

 “Soc qui soc.
Atzar incomprensible
com ho és tot atzar”

Instant -  Wislawa Szymborska

22/9/20

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

© Bocins Literaris
Títol: El món de l’home
Títol original: The Man-Made World
Autora: Charlotte Perkins Gilman
Any: 1911
Traducció: Maite Coll Mariné
Editorial Gregal

 “els dies de la monarquia masculina s'estan acabant i els dies de la democràcia humana comencen”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

21/9/20

 “gran part del que l'home anomena bellesa femenina no és en absolut bellesa humana, sinó el desenvolupament excessiu de certes característiques que apel·len a ell com a home”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

20/9/20

 “No hem d'esperar que els infants mostrin, amb una precocitat danyosa, sentiments que no haurien d'experimentar mai fins que no arribessin a certa edat. Els cadells de gat juguen a esports de gat- junts, gatets i gatetes-, però les gatetes no juguen a ser mares!”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

19/9/20

 “L'amistat no necessita un <<cap>>. L'amor no necessita un <<cap>>. Per què l'hauria de necessitar una família?”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

18/9/20

 “les dones veuen principalment l'ésser humà; només veuen l'ésser masculí quan estimen”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

17/9/20

 “el que durant tot aquest temps hem anomenat <<naturalesa humana>> i menyspreat era en gran part només de naturalesa masculina. El que hem anomenat <<masculí>> i admirat era en gran part humà i s'hauria d'haver aplicat a ambdós sexes. El que hem anomenat <<femení>> i condemnat també era en gran part humà i aplicable a tots dos”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

16/9/20

 “El que els homes han fet a la família, a grans trets, és transformar-la: d'una institució al millor servei a l'infant a una al seu servei, vehicle de la pròpia comoditat, poder i orgull”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

15/9/20

 “Robem als nostres infants la meitat de la seva herència social quan situem la mare en una posició inferior”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

14/9/20

 “La dona sempre ha ocupat el lloc d'una preposició en relació a l'home. Ha estat considerada per sobre d'ell, per sota d'ell, davant d'ell, darrere d'ell, al costat d'ell; una existència totalment relativa: la germana de tal, la mare de tal altre, però mai tal o tal altra per si mateixa”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

13/9/20

 “Dels habitants de la Terra, la meitat són dones, i tothom és fill seu. La Terra és tant d'ells com d'elles, la gent és la seva gent, l'estat és el seu estat”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

12/9/20

Una dona - Sibilla Aleramo

© Bocins Literaris
Títol: Una dona
Títol original: Una donna
Autora: Sibilla Aleramo
Any: 1906
Traducció: Alba Dedeu
Adesiara Editorial

 “Per allò que som, per la voluntat de transmetre'ls una vida més noble i més bella, ens han d'estar agraïts, els nostres fills, no pas perquè, després d'haver-los engendrat cegament del no-res, renunciem a ser nosaltres mateixos…”

Una dona - Sibilla Aleramo