“Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre més d'enuig i tristesa!”
Poesies
– Màrius
Torres
“Com una aigua tranquil·la reflecteix,
cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del
teu esguard
l'ombra de les teves paraules.
Fins la paraula més difícil, els teus
ulls
que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons dels silencis, la
busques i et reculls,
la teva mirada ja parla”
Poesies
– Màrius
Torres
“més dies perduts,
dies banyegats,
dies evaporats.
més dies malgastats,
dies dilapidats,
dies bufetejats,
mutilats.
el problema és
que els dies acaben sumant
una vida,
la meva”
Els
plaers del condemnat – Charles Bukowski
“ves amb compte que la ceba no et faci
plorar
ni et piqui la serp
ni els escarabats s'apoderin de casa
teva
ni l'amant de la teva dona
ni el govern del teu fill
ni el vi negre de la teva voluntat
ni el metge del teu cor
ni el carnisser de la teva panxa
ni el gat de la teva cadira
ni l'advocat de la teva ignorància de
la llei
ni la llei vestida d'home uniformat et
mati”
Els
plaers del condemnat – Charles Bukowski
“És l'absència de sentit del que vivim en el moment en què ho vivim el que multiplica les possibilitats d'escriptura”
Memòria
de noia – Anniex
Ernaux
“¿Com som presents en l'existència
dels altres, la seva memòria, les seves maneres de ser, els seus actes fins i
tot? Desproporció inaudita entre la influència sobre la meva vida de dues nits
amb aquest home i el no-res de la meva presència en la seva.
No l'envejo gens, soc jo qui escriu”
Memòria
de noia – Anniex
Ernaux
“Tan bon punt l'ha deixat, tota la incredulitat del que ha ocorregut li ha caigut al damunt. No ha sortit del seu estupor, subjugada per l'embriaguesa de l'esdeveniment que necessita ser enunciat, formulat per esdevenir real. Que pressiona per ser explicat fil per randa”
Memòria
de noia – Anniex
Ernaux
“L'engany va soscavant, és un minaire
brut de carbó, amb un llum encès al
front:
així pot travessar tota una vida”
Càlcul
d’estructures– Joan Margarit
“Amb el llum apagat miro la nit.
L'ombra massissa del xiprer no es pot
gairebé distingir. Hi ha dubte, fred,
Venus llueix a un angle
i tot es va gelant, com dintre meu.
Quan un es va fent vell sovint es
queda
aturat i mirant cap a la nit,
com qui estudia, abans de viatjar-hi,
plànols d'una ciutat desconeguda”
Càlcul
d’estructures– Joan Margarit
“Té la mirada fixa en algun punt
finestra enllà. Què estàs pensant?, li
dius.
No esperes cap resposta: ho preguntes
només
per saber com ressonen les paraules
en l'àmbit de la teva soledat.
Preguntar és perillós. Els records ara
són
pots de gas verinós abandonats
en vells camps de batalla plens de
flors”
Càlcul
d’estructures– Joan Margarit
“Entiende que la felicidad no es nada más que lo que está en tu poder, y nunca nadie podrá quitártela”
El
camino de la vida – Lev Tolstói