“Ella desprenia una flaire d'encens, lleu, gairebé imperceptible, i això a ell li recordava aquella època en què també creia en Déu i anava a missa de vespres, quan havia somiat tant en un amor pur, poètic. I com que aquella noia no l'estimava, ara li feia la impressió que la felicitat que somiava aleshores havia deixat de ser possible per sempre”
Tres
anys – Anton
Txékhov
 |
©
Bocins Literaris
|
“Morta a mans dels de casa. ¿Fugir? ¿Per anar a on? ¿Per fer què? El meu cos pesa tant, tinc plom a les venes”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“Aquí tots els nois volen marxar. No hi ha futur aquí, diuen, asseguts a les ribes del riu. Mira les nostres dones, les nostres germanes, les nostres filles, diuen els més agosarats, que trist veure-les com fantasmes negres. Però aquests mateixos vigilen aferrissadament l'honor de les germanes, les dones, les filles. Són els mateixos que matarien si fes falta”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“La ciutat feia ferum de mort. Era una pudor dolçassa, una mica ensucrada, una mica embafadora, una mica metàl·lica. La pudor de la carronya. Als narius, sota la roba, sota la pell, sota les ungles. La memòria olfactiva de la mort. Aquesta fetor no es pot rentar. Torna i colpeja sense avisar, quan es menja o quan es dorm o durant l'amor”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“Algú, molt de lluny, molt cel enllà o encara des de més lluny, al davant d'una pantalla descarnada, algú s'ha equivocat d'edicifi o de carrer o de barri o d'uniforme. Mort per error. Una fi estúpida. Jo que tenia somnis d'heroisme, soc un dany col·lateral”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
 |
©
Bocins Literaris
|
“io odiavo le fini. Nelle fini le cose si devono sempre, nel bene o nel male, mettere a posto”
Io e te
– Niccolò
Ammaniti
 |
©
Bocins Literaris
|
“la caridad solamente debe llenar las grietas de la justicia pero no los abismos de la injusticia”
Cinco
horas con Mario – Miguel Delibes
 |
©
Bocins Literaris
|
“l'escola, i també la universitat, hauria sobretot d'educar les noves generacions per a l'heretgia, animant-les a realitzar una elecció en contrast amb l'ortodòxia dominant. En lloc de formar pollastres d'engreix criats en el conformisme més miserable, caldria formar joves capaços de traduir el seu saber en un constant exercici crític”
Clàssics
per a la vida – Nuccio Ordine
“¿No seria necessari fer entendre als nostres alumnes que un smartphone pot ser utilíssim quan l'emprem de la manera apropiada, però que, en canvi, pot arribar a ser molt perillós quan és ell el que ens utilitza a nosaltres, transformant-nos en esclaus incapaços de rebel·lar-se contra el seu tirà?”
Clàssics
per a la vida – Nuccio Ordine
 |
©
Bocins Literaris
|
“Mai t'equivoques si dius adéu-siau”
Bressol
de gat – Kurt
Vonnegut