31/1/19

“tant de bo aconsegueixi de romandre tan amagat com em sigui possible per tal d'habituar-me de nou a mi mateix en el bon sentit de sempre: satisfet. Llegint una mica, descansant, mirant enfora, estaria satisfet amb tot només que tornés a ser meu, sense que s'escorregués cap a l'enyorança”
Rainer & Lou Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

30/1/19

“una ànima dedicada a crear l'harmonia en els immensos excessos de l'art hauria de poder comptar amb un cos que no l'imiti en res, que sigui precís i que no s'excedeixi en cap aspecte. La meva naturalesa física corre el risc de convertir-se en la caricatura de la meva naturalesa espiritual”
Rainer & Lou Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

29/1/19

“un no té res d'allò que s'escapa al sentiment i al pensament”
Rainer & Lou Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

28/1/19

“T'haig de dir, Lou, que tinc la sensació que allò que m'ajudaria seria un entorn com el que vaig tenir amb tu a Schmargendorf: llargues passejades pel bosc, caminar descalç i deixar créixer la barba dia i nit, un llum al vespre, una cambra calenta i la lluna quan li plagui, i els estels quan hi són i, si no, romandre assegut escoltant la pluja o la tempesta com si fos Déu mateix. Si corres món, Lou, pensa-hi i, si veus un lloc així, on fóra possible fer tot això, pren-ne nota”
Rainer & Lou Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

27/1/19

“No n'hi ha per ser feliç en el fons més profund de l'ànima de pensar que encara existeixen esperits de tanta amplitud i profunditat, capaços d'embolcallar-vos i donar-vos un substrat, però també d'abraçar-vos?”
Rainer & Lou Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

26/1/19

Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

© Bocins Literaris
Títol: Les dones i els dies
Autor: Gabriel Ferrater
Any: 1968
Edicions 62

El grup Amics de la Poesia Nou Rals teníem moltes ganes d’immergir-nos en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater i quan el vam proposar, tots hi vam estar d’acord. Però he de reconèixer que, tot i que li hem concedit un altre mes addicional, m’ha costat entrar-hi. Ferrater no és un poeta fàcilment assequible ni tampoc està pensat per descobrir-lo en recitals poètics. La seva, és una poesia que li cal lectura i relectura. Cal treballar-la. I encara així, hi ha poemes que se m’escapen i els dono per perduts, com si no arribés al nivell intel·lectual de l’autor. Aquells en els quals he pogut connectar, m’han agradat, però no han estat exempts d’esforç per part meva i igualment m’ha quedat la mateixa sensació molesta que t’envaeix quan estàs fent una tasca que veus que et ve gran i que hauries de saber fer.

Les dones i els dies recull tres poemaris anteriors, Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos, i incorpora nous poemes alhora que en suprimeix d’altres. La poesia de Ferrater es nodreix de la seva experiència personal buscant els punts de trobada amb allò que es comú a l’ésser humà. La seva obra, no gaire extensa, acull tant poemes socials, amorosos o intimistes. El llibre comença amb In memoriam, un llarg poema on narra el valuós testimoni de la Guerra Civil des del punt de vista del noi jovenet que era, i continua amb dues faules i Els jocs. Aquests quatre poemes reflecteixen molt bé l’època en què van ser escrits. La tercera part, un llarg Poema inacabat amb una Tornada, la dedica íntegrament  a Helena Valentí, qui va ser un dels seus grans amors i en la qual estan inspirats molts dels poemes amorosos que inclou el poemari (a Valentí no li va fer cap mica de gràcia veure la seva relació íntima a l’abast de tothom). Ferrater quan parla de l’amor ho fa des d'un vessant més eròtic i no queden traces de sentimentalisme en els seus versos. També es troben poemes amb múltiples referències al pas del temps, que l’obsessiona, així com un rebuig explícit a la vellesa, motiu pel qual va decidir acabar amb la seva vida abans d’arribar als cinquanta anys.

No son poemes gratuïts, però en aquells que s’aconsegueix trencar l’hermetisme (després d’algunes llegides), clarament compensen.
“Dona't
sencer. Si l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del teu cos, que tu
fa massa temps que en dius desig”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

25/1/19

“Qui conta, no sempre promet
de donar res millor que un dubte.
Jo no corro fires amb mules
per carregar de certituds:
si un dia en tinc, hauré perdut
llibertat de renunciar-hi
i és a ser lliure que em vull hábil”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

24/1/19

“m'és innata la covardia
d'obra, i sols penso valenties
de pensament”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

23/1/19

“Te'm gires, en el moment que obres la porta,
i rius, i una vegada més he d'aprendre
la lliçó de subjecció, dolça i sabuda:
que un teu posat se m'endú sempre”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

22/1/19

“dormies només per despertar-te
i no et volies creure que la vida
se't faria ignorada, més que el son”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

21/1/19

“llisquem cap a les vores
del viure que demà ens hi trobarem
al mig”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

20/1/19

“A migdia, ben cert, tornen els pares
tots canviats de cara. Ja són ells,
tal com es deuen. Saben els principis
dels ordres bons, domèstics i polítics.
Afirmen i disposen, deixen dit.
Regiren el calaix de les més velles
troques d'experiència, i les pengen
per cabdellar-les, a les mans dels fills”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

19/1/19

“Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

18/1/19

“Ningú no veu quan va per ell, que és seva
la vida que li passa pel davant,
i fuig del compromís d'afavorir-la.
Després oblida, i es fa l'innocent”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

17/1/19

“Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records”
Les dones i els dies - Gabriel Ferrater

16/1/19

El cor de les tenebres - Joseph Conrad

© Bocins Literaris
Títol: El cor de les tenebres
Títol original: Heart of Darkness
Autor: Joseph Conrad
Traducció: Yannick Garcia
Any: 1902
Sembra Llibres


Fa molt temps que tenia pendent llegir-me El cor de les tenebres d’en Joseph Conrad. De fet, esperava que alguna editorial catalana en fes una edició, així que no he desaprofitat l’oportunitat de Sembra Llibres amb el doble al·licient d’un pròleg de l’Albert Sánchez Piñol i una traducció de Yannick Garcia.

El cor de les tenebres, escrita als tombants del segle XX per un inclassificable polonès (ara seria ucraïnès) nacionalitzat britànic, és una crítica a l’imperialisme i al sistema colonial de l’època. Conrad va ser mariner durant un període de la seva vida i és a causa de la seva experiència que la majoria dels seus llibres versen sobre aquesta matèria.

Aquesta breu novel·la, que no senzilla, és narrada pel capità Marlow, un anglès que s’aventura riu Congo amunt amb l’encàrrec de trobar en Kurtz, el misteriós cap d’una explotació d’ivori de la colònia belga, un personatge gairebé mític i envejat pels altres treballadors de la companyia, que no obtenen un rendiment  tan elevat com ell. Marcat per l’horror que li produeix el tracte que tenen els europeus amb la població indígena (igual que el propi Conrad quan feu la seva estada de sis mesos al Congo), en Marlow va enfilant el riu mentre tem i mig admira allò que va esbrinant d’en Kurtz, que s’ha deixat sotmetre per l’ambició desenfrenada deixant de banda qualsevol principi moral.

La selva jugarà un paper fonamental en la novel·la per explicar de forma simbòlica com l’home, a l’endinsar-s’hi, va perdent la part racional per retornar a la salvatgia original. El llibre explora els límits del bé i del mal, la llibertat de l’individu per escollir un camí o l’altre, la depravació inherent de l’home (sigui civilitzat o salvatge) i la cobdícia ratllant la bogeria mentre condemna el poder devastador d’Europa sobre Àfrica.

Un clàssic que no passa de moda.
“ell havia fet l'últim pas, havia posat un peu a l'abisme, mentre que a mi se m'havia permès enretirar el peu dubitatiu. I potser és aquí on rau tota la diferència; potser tota la saviesa, i tota la veritat, tota la sinceritat, es condensen precisament en aquest instant inapreciable en què franquegem el llindar de l'invisible. Potser sí!”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

15/1/19

“He batallat amb la mort. És la pugna més avorrida que us podeu imaginar. Es produeix en una impalpable grisor, amb el buit sota els peus, amb res al teu voltant, sense espectadors, sense clams, sense glòries, sense el gran desig de la victòria, sense la gran por de la derrota, en un entorn malaltís d'un tebi escepticisme, sense gaire convicció en el propi dret i encara menys en el de l'adversari”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

14/1/19

“Quina cosa més curiosa, la vida, aquesta misteriosa combinació d'una lògica cruel amb finalitats trivials. El màxim que en pots esperar és conèixer-te tu mateix una mica- prou tard que arriba, això- i una collita de recances inextingibles”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

13/1/19

“sentia una angoixa immensa, un terror pur i abstracte, desconnectat de cap forma concreta de perill físic. El motiu que aquell sentiment fos tan aclaparador era- com us ho definiria?- la sotragada moral que vaig patir, com si m'haguessin imposat una cosa del tot monstruosa, intolerable al pensament i odiosa per a l'ànima”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

12/1/19

“de les profunditats del bosc va brollar un lament tan trèmul i dilatat d'espant desconsolat i pur desesper com el que imaginaríem si es perdés l'última esperança d'aquest món”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

11/1/19

“És impossible transmetre la sensació viva d'una època determinada de la nostra existència, el que li atorga la veritat, el sentit, aquella essència tan subtil i penetrant. És impossible. Vivim igual que somiem: tot sols”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

10/1/19

“la selva es retallava com un espectre contra la llum de la lluna i, malgrat aquell enrenou difús, malgrat la lleu remor d'aquell pati llastimós, el silenci de les terres se't ficava al cor amb el seu misteri, la seva grandesa, amb la formidable constatació d'una vida oculta
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

9/1/19

“La paraula "vori" surava en l'ambient, corria de boca en boca, era un sospir. Diries que hi dedicaven els seus resos. Es respirava pertot la corrupció d'una cobdícia estúpida, com la bafarada d'un cadàver. Caram! No havia vist cosa tan irreal en ma vida! I a fora, la jungla silenciosa que encerclava aquell clap despoblat de terra em semblava una cosa grandiosa i invencible, com la maldat o la veritat, que esperava amb paciència la fi d'aquella estranya invasió”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

8/1/19

“gran part dels mariners duen, si se'n pot dir així, una vida sedentària. Són gent de quedar-se a casa, una casa que sempre els acompanya, el vaixell: com també ho fa el seu país, el mar. Els vaixells són tots molt semblants i la mar és sempre la mateixa. En la immutabilitat del que els envolta, les costes estrangeres, els rostres estrangers, la immensitat canviant de la vida, els passa tot per alt, darrera d'un tel, no de sensació de misteri, sinó d'una ignorància que és una mica menyspreu, perquè per a un mariner no hi ha res de misteriós sinó la mar en si, que és l'amant de la seva existència i inescrutable com el destí”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

7/1/19

“Cercant or o perseguint la fama, tots ells havien partit d'aquelles aigües, brandant l'espasa, i sovint la torxa, missatgers de la puixança de terra ferma, portadors d'una espurna del foc sagrat. Quina grandesa no s'havia aventurat amb el reflux d'aquell riu cap al misteri d'una terra desconeguda! Els somnis dels homes”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

6/1/19

Dillatari - Ponç Pons

© Bocins Literaris
Títol: Dillatari

Autor: Ponç Pons
Any: 2005
Quaderns Crema


Més o menys quan vaig tenir la sort de descobrir en Ponç Pons, devien obrir la Nollegiu, una llibreria apartada del meu dia a dia on feia temps que volia  perdre-m’hi una estona. Així que quan m’assabento que en Pons hi serà per fer un recital, em regalo un parell d’hores. Una oportunitat casual com aquesta no es pot deixar escapar. Just abans d’entrar compro el seu Dillatari, que em mancava.

Llegir i escoltar Pons és gairebé el mateix. Amb pocs minuts, constato el que ja sospitava: Pons, abans que res, és i vol ser una bona persona; després, és un lector passional i apassionat que de tant en tant escriu poemes. Esmentant els mestres Thoreau i Montaigne, ens aconsella simplificar-nos, fer les coses amb alegria i conservar sempre les ganes d’aprendre i estudiar.

Dillatari és un dietari experimental, on Pons testimonieja unes vacances seves centrant tot l’interès en la creació poètica. Dividit en 48 capítols curts que podrien coincidir amb dies sencers de la vida del poeta (o no). Cada capítol conté vivències de l’autor relacionades amb la seva família o amb la seva estimada Menorca, on viu i estiueja, i sobretot notes o reflexions sobre la seva gran obsessió, la literatura. Dispersos a dojo, trobem haikus i estrofes petites que va generant espontàniament (o ho sembla) i un que poema que clou la majoria de capítols i que sol dedicar a escriptors que admira o que està llegint.

Senzillesa i erudició a parts iguals.
“Exiliat
del món, sempre estranger,
mai no podràs,
enlloc, ni a un paradís,
fugir de tu mateix”
Dillatari - Ponç Pons

5/1/19

“Indigents d'absolut,
pelegrins de quimeres,
encara ara cercam
solitaris el cel”
Dillatari - Ponç Pons

4/1/19

“Desassossec
d'escriure limitat
pel temps que fuig
i viure enllibretat
la vida, els somnis d'altri”
Dillatari - Ponç Pons

3/1/19

“Educar és sembrar amb amor, regar amb paciència i esperar amb convicció”
Dillatari - Ponç Pons

2/1/19

“En moments d'abatiment, desànim, desconcert, problemes, desencís…, la literatura, com deia Pavese, <<és una defensa contra les ofenses de la vida>>
Dillatari - Ponç Pons

1/1/19

“som febre pura, desig, carn d'amor, cor de nafra”
Dillatari - Ponç Pons