“Representem papers diferents, però som els mateixos”
Entre
els actes – Virginia
Woolf
29/4/22
“Tot l'arbre xiuxiuejava amb el brunzit dels ocells, com si cada un fes sonar d'una estrebada un filferro tes. Un brunzit, un zumzeig arribava de l'arbre ocellbrunzent, ocellvibrant, ocellnegrós. L'arbre va esdevenir una rapsòdia transportadora, una cacofonia estremidora, un èxtasi vibrant i brunzent, amb les branques, les fulles i els ocells proferint vida, vida, vida, amb síl·labes discordants, sense mesura, sens pausa, devorant l'arbrle. I tot d'una, amunt! Ja no hi eren!”
Entre
els actes – Virginia
Woolf
28/4/22
27/4/22
“s'havia filat entre tots dos un fil crepuscular, abans que sorgissin els branquillons i les fulles de l'autèntica amistat. Va mirar abans de beure. Mirar formava part de beure. ¿Per què desaprofitar cap sensació, semblava preguntar, per què desaprofitar cap gota que puguem esprémer d'aquest món madur, dolç i adorable? Llavors va beure”
Entre
els actes – Virginia
Woolf
26/4/22
La boutique del mistero - Dino Buzzati
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: La boutique del mistero
Autor: Dino Buzzati
Any: 1968
Oscar Mondadori
“penso, e pensando alzo gli occhi a guardare il cielo se è sereno e, se ci sono le stelle, le osservo domandandomi tante cose. Però certe notti non mi faccio domande, le stelle se ne stanno lassù sopra de mi stupidissime e non mi dicono niente”
La
boutique del mistero – Dino Buzzati
25/4/22
“meravigliosa è la forza dei deserti d'Oriente fatti di pietre, di sabbia e di sole, dove anche l'uomo più gretto capisce la propria pochezza di fronte alla vastità del creato e agli abissi dell'eternità, ma ancora più potente è il deserto della città fatto di moltitudine, di strepiti, di route, di asfalto, di luci elettriche, e di orologi che vanno tutti insieme e pronunciano tutti nello stesso istante la medesima condanna”
La
boutique del mistero – Dino Buzzati
24/4/22
23/4/22
22/4/22
21/4/22
20/4/22
19/4/22
Firmament obert - Cristina Àlvarez Roig
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Firmament obert
Autora: Cristina Àlvarez
Roig
Any: 2021
AdiA Edicions
“Voldríem retenir per sempre el foc
i ser Prometeus d'un món lliure de
culpa
i càstig, un lloc on poder ser natura
i consciència, cos i ànima,
emoció i pensament,
un àmbit sense contradiccions”
Firmament
obert – Cristina
Àlvarez Roig
18/4/22
17/4/22
16/4/22
15/4/22
La història dels set penjats - Leonid Andréiev
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: La història dels set penjats
Títol original: Рассказ о
семи повешенных
Autor: Leonid Andréiev
Any: 1908
Traducció: Jaume Creus
Adesiara Editorial
“els cossos recorrien a la inversa el camí pel qual ells mateixos, quan eren vius, havien arribat fins allà. I la neu primaveral continuava essent igual de tova i flairosa, i l'aire primaveral continuava essent igual de fresc i vigorós”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
14/4/22
“fos pel seu propi peu o no, se l'endurien i el penjarien; i si optés per resistir-se, debatre's, tirar-se a terra, el dominarien, l'aixecarien, el lligarien i el durien, ben lligat, a la forca. I que aquesta feina maquinal fos feta contra ell per homes que eren els seus iguals els donava un aspecte nou, extraordinari i sinistre. Tant era que fossin fantasmes que feien comèdia, apareguts a posta només per això, o que fossin autòmats: agafen, aferren, transporten, pengen, estiren els peus. Tallen la corda, col·loquen, emmenen, enterren”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
13/4/22
“I llavors, sense respirar durant hores senceres, semblava, s'estigué immòbil, esmorteint tot pensament, reprimint qualsevol respir sorollós, evitant tot moviment, perquè cada pensament era absurd, cada moviment era absurd. El temps deixà d'existir com si s'hagués transformat en espai, transparent, sense aire, una immensa plaça, en la qual hi era tot, la terra, la vida, la gent; i tot plegat es podia abastar amb una sola mirada, tot fins a la mateixa fi, fins a l'enigmàtic precipici que era la mort. I el turment no era veure la mort, sinó veure juntes la vida i la mort”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
12/4/22
“Com si cap a una alta muntanya
s'arrosseguessin les cansades hores a mitjanit i cada cop fos més difícil
l'ascensió. S'interrompen, rellisquen, rodolen cap avall amb un gemec…, i de
nou s'enfilen penosament cap al negre cim.
En algun lloc hi ha qui camina, en
algun lloc hi ha qui mormola. I ja enganxen els cavalls als negres carruatges”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
11/4/22
“Ells han ideat la mort, són ells els qui tenen por i ens la volen encomanar. A mi fins i tot m'agradaria una cosa: avançar tota sola enfront d'un regiment sencer de soldats i començar a disparar contra ells amb una Browning. Tant se val que jo sigui una de sola i ells milers, i que jo no mati ningú. El que importa és que ells siguin milers. Quan milers de persones en maten una de sola, això significa que aquesta única persona és qui ha guanyat”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
10/4/22
“La mateixa execució, en tota la seva monstruosa singularitat, en la seva demència que destrueix el cervell, resultava més fàcil d'imaginar i semblava menys terrible que aquells pocs minuts de la visita, breus i incomprensibles, com fora del temps, fora de la mateixa vida. ¿Com mirar, què pensar, què dir?... El seu cervell humà es negava a entendre-ho. Les coses més fàcils- agafar la mà, besar, dir <<bon dia, pare!>>- li semblaven un horror inconcebible en la seva monstruosa, inhumana i demencial falsedat”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
9/4/22
8/4/22
“la nit era tot just foscor, com un lapse de temps especialment fosc, durant el qual calia dormir, però ara en percebia la naturalesa misteriosa i amenaçadora. Per no creure en la mort, cal veure i sentir al voltant coses habituals: passos, veus, llum, sopa de col, però ara tot era inusual, i aquest silenci, aquestes tenebres ja eren com una mort”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
7/4/22
6/4/22
“Era només l'ombra del coneixement que cap ésser humà no ha de tenir el que s'estava allà, al racó, i bastava per eclipsar la llum i precipitar un home a les tenebres impenetrables de l'horror. Un cop desvetllada, la por a la mort s'escampava pel cos, s'introduïa als ossos i treia el seu cap pàl·lid per cada porus de la pell”
La
història dels set penjats – Leonid Andréiev
5/4/22
Junil a les terres dels bàrbars - Joan-Lluís Lluís
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Junil a les terres dels bàrbars
Autor: Joan-Lluís Lluís
Any: 2021
Club Editor
“perquè tinguin ganes de creure'm he d'explicar coses que no han vist mai, ni n'han sentit a parlar. M'he adonat que només m'escolten de debò si els porto cap al desconegut”
Junil a
les terres dels bàrbars – Joan-Lluís Lluís
4/4/22
3/4/22
2/4/22
Subscriure's a:
Missatges (Atom)