“No és pas infreqüent que quan a algú el rebaten d'una manera insòlita i violentament forassenyada, comencin a trontollar-li les conviccions més elementals. Comença, com si diguéssim, a sospitar vagament que, per estrany que pugui semblar, la raó i la justícia estan amb l'altra banda”
Bartleby,
l’escrivent – Herman
Melville
“- Preferiria no fer-ho- va dir.
Me'l vaig mirar de fit a fit. Tenia la
cara eixuta i serena; els ulls grisos, vagament tranquils. Ni un sol indici
d'agitació el torbava. Si hi hagués hagut la més petita inquietud, o còlera, o
impaciència, o impertinència, en les seves maneres; en altres paraules, si hi
hagués hagut res d'habitualment humà en ell, sens dubte l'hauria despatxat amb
violència”
Bartleby,
l’escrivent – Herman
Melville
“Al començament, en Bartleby va fer
una quantitat extraordinària de còpies. Com si arrossegués una vella fam de
copiar el que fos, semblava endrapar els meus documents. Ni descansava per
pair-los. Guixava dia i nit, copiant amb llum natural o amb llum d'espelma. Jo
hauria estat prou content de tanta aplicació si s'hagués tractat d'una
laboriositat alegre. Però escrivia d'una manera silenciosa, pàl·lida, mecànica”
Bartleby,
l’escrivent – Herman
Melville
 |
©
Bocins Literaris
|
“no he d'estimar-me en excés la vida: em vas infantar com a bé comú de tots els grecs, no per a tu sola. Hi ha milers d'homes coberts amb els escuts i milers brandant els rems que, havent estat agreujada la pàtria, gosaran enfrontar-se amb els enemics i morir per Grècia; en canvi, la meva vida, que és una de sola, ¿ha d'impedir-ho tot? ¿Quina justícia hi ha en això?”
Ifigenia
a Àulida – Eurípides
“Quin avantatge que té un humil naixement! Perquè és més fàcil per a ells plorar i dir qualsevol cosa; però per al qui ha nascut noble, això no és apropiat. L'orgull presideix la nostra vida, i som esclaus de la gent. Jo, doncs, m'avergonyeixo de vessar llàgrimes, i llavors m'avergonyeixo de no plorar, malauradat de mi, que he caigut en la desgràcia més gran”
Ifigenia
a Àulida – Eurípides
 |
©
Bocins Literaris
|
“Forse è che la vita, alle volte, ti gira in un modo che non c'è propio più niente da dire”
Seta – Alessandro
Baricco
 |
©
Bocins Literaris
|
“Oh, déus, déus! Que trista és la terra al capvespre! Que misteriosa és la boira sobre els aiguamolls! Qui hagi vagarejat sota aquesta boira, qui abans de morir hagi patit molt, qui hagi volat sobre aquesta terra, portant una càrrega superior a les seves forces, ho sabrà. Ho sabrà aquell que estigui cansat, i que abandoni sense recança les boires de la terra, els seus aiguamolls i els seus rius, i s'entregui amb el cor lleuger a les mans de la mort”
El
Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov
“Són gent normal i corrent. Els agraden els diners, però això sempre ha estat així… A la humanitat li agraden els diners, estiguin fets de cuiro, paper, bronze o or. Són volubles… què hi farem… a vegades la misericòrdia i tot passa pels seus cors… són gent corrent”
El
Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov
“em va passar una cosa insòlita, com ja m'havia passat alguna altra vegada a la vida… Resulta que em vaig fer amic d'algú. Sí, sí, imagini's, no acostumo a intimar amb la gent, tinc una particularitat desagradable; em costa fer amistats, soc desconfiat i recelós. Tot i així, fixi's, sempre apareix algú d'inesperat i extraordinari, amb una pinta estrafolària, que m'arriba al cor i m'agrada més que ningú”
El
Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov
“Hi havia milers de persones caminant per aquest carrer, però li juro que ella només em va veure a mi, i em va llançar una mirada que no era tant d'angoixa com de dolor. I el que em va arribar al cor no va ser tant la seva bellesa com una expressió de soledat increïble als ulls, que no li havia vist a ningú”
El
Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov
“Què importa, si un agent és oficial o no? Tot depèn del punt de vista que agafi; tot això, Nikanor Ivànovitx, són convencions, i no hi ha res estable. Avui no soc un agent oficial i demà, ves per on, potser ho seré. També passa a l'inrevés, Nikamor Ivànovitx, i ben sovint!”
El
Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov
 |
©
Bocins Literaris
|
“si tomamos el ser humano como objeto de observación desde un punto de vista cualquiera- teológico, histórico, ético, filosófico-, observamos le ley general de la necesidad a la que está sujeto, como todo lo que existe. Pero, si lo examinamos desde nuestro propio yo, como algo de lo que somos conscientes, nos sentimos libres”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói
“Lo que antes lo había atormentado, lo que había buscado sin cesar- el objetivo de la vida-, ahora no existía para él. No era que esta búsqueda vital se hubiera desvanecido, sino que sentía que este objetivo ni existía ni podía existir. Y esta falta de objetivo le conectaba con una alegre conciencia de libertad absoluta que lo llenaba de felicidad”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói
“Cuando el peligro se acerca, en el corazón de toda persona siempre resuenan dos voces igual de intensas: una, muy sensata, le dice que piense en la naturaleza del peligro y en el modo de salvarse; la otra, aún más sensata, le dice que pensar en el peligro es demasiado duro y doloroso, y que, como no está en manos del ser humano prever todo lo que va a suceder ni evitar el curso de los acontecimientos, lo mejor es volverle la espalda hasta que haya llegado y pensar en algo agradable. Cuando uno está solo suele obedecer casi siempre a la primera voz; cuando uno está en sociedad, por el contrario, suele obedecer a la segunda”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói
“- ¿No te pasa a veces- le preguntó Natasha a su hermano cuando se sentaron en la sala de los divanes-, no te pasa a veces que te da la sensación de que ya no ocurrirá nada más, nada en absoluto, de que todo lo bueno ya ha pasado? Y no es aburrimiento lo que sientes, sino más bien tristeza”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói
“Nunca se la confesaré a nadie, pero ¡Dios mío, qué puedo hacer si no amo más que la gloria y el amor de la gente! La muerte, las heridas, perder a mi familia: nada de esto me da miedo. Por mucho que quiera y aprecie a muchas personas, a mi padre, a mi hermana, a mi mujer, que son a quienes más quiero, por más terrible y antinatural que parezca, los cambiaría a todos por un minuto de gloria, por el triunfo sobre los hombres, por ganarme el amor de esta gente a la que no conozco ni conoceré jamás”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói
“Miró al enemigo que se acercaba y, a pesar de que un segundo antes galopaba con la única intención de atrapar a aquellos franceses y descargar el sable sobre ellos, ahora su proximidad le parecía tan terrible que no podía creer lo que veía. <<¿Quiénes son? ¿Por qué corren? ¿Acaso corren hacia mí? ¿Acaso hacia mí? Y ¿para qué? ¿Para matarme? ¿A mí, al que todo el mundo quiere tanto?>> Recordó el amor que su madre sentía por él, el de su familia y amigos, y le pareció imposible que el enemigo quisiera matarlo”
Guerra
y paz – Lev
N. Tolstói