“Sí, la foscor. Com una abraçada. Deliciosa. Protectora. Acollidora. Com una caiguda. Incipient. La terra. Com una manta, com una mare”
Canto
jo i la muntanya balla – Irene Solà
“A una li fan voler una vida petita. Una vida esquifida com una pedreta bonica. Una vida que càpiga en una butxaca. Una vida com un anell, com una avellana. A una no li diuen que es poden triar coses que no siguin petites. No li diuen que les pedres petites es perden”
Canto
jo i la muntanya balla – Irene Solà
“Respiro ben fort perquè m'arribi fins al fons de tot dels pulmons aquest aire tan net, i tan moll i tan pur de muntanya. Aquesta aroma de terra i d'arbre i de matí. No m'estranya que sigui més bona, la gent aquí dalt, més autèntica, més humana, si respiren cada dia aquest aire. I beuen aigua d'aquest riu. I contemplen cada dia la bellesa que fa mal a l'ànima d'aquestes muntanyes”
Canto
jo i la muntanya balla – Irene Solà
“Sols jo
puc ser
el meu
refugi,
vull dir
la meva
condemna”
Les
ocultacions – Anna
Gual
“al fin y al cabo no podemos sino ser superficiales para casi todo el mundo, un bosquejo, unos meros trazos desatentos”
Los
enamoramientos – Javier Marías
“ocurre a veces: el final de alguien es tan inesperado o tan doloroso, tan llamativo o tan prematuro o tan trágico- en ocasiones tan pintoresco o ridículo, o tan siniestro-, que resulta imposible referirse a esa persona sin que de inmediato la engulla o contamine ese final, sin que su aparatosa forma de morir tizne toda su existencia previa y en cierto modo la prive de ella”
Los
enamoramientos – Javier Marías
“Precisamos no ahondar en nada ni quedarnos largo rato en ningún hecho o historia, que se nos desvíe la atención de una cosa a otra y que se nos renueven las desgracias ajenas, como si después de cada una pensáramos: 'Ya, qué espanto. Y qué más. ¿De qué otros horrores nos hemos librado? Necesitamos sentirnos supervivientes e inmortales a diario, por contraste, así que cuéntennos atrocidades distintas, porque las de ayer ya las hemos gastado'”
Los
enamoramientos – Javier Marías
“No podemos pretender ser los primeros, o los preferidos, sólo somos lo que está disponible, los restos, las sobras, los supervivientes, lo que va quedando, los saldos, y es con eso poco noble con lo que se erigen los más grandes amores y se fundan las mejores familias, de eso provenimos todos, producto de la casualidad y el conformismo, de los descartes y las timideces y los fracasos ajenos”
Los
enamoramientos – Javier Marías
“Des del moment en què l'ésser humà està tot sol, tomba cap a la irracionalitat. Ho crec: crec que a la persona entregada a si mateixa ja l'ha atrapat la bogeria perquè res no l'atura quan sorgeix un deliri personal”
Escriure
– Marguerite
Duras
“Encara hi ha generacions mortes que fan llibres pudorosos. Fins i tot joves: llibres encisadors, sense cap continuïtat, sense nit. Sense silenci. Dit altrament: sense autor veritable. Llibres de dia, per passar el temps, de viatge. Però no llibres que s'incrusten en el pensament i que diuen el dol negre de tota vida, el lloc comú de tot pensament”
Escriure
– Marguerite
Duras
“Irrecuperables es drecen els
taronges,
llegeixo a la terra llaurada de
l'oblit,
i m'acompanya el teu enuig quan veig
com s'alcen tortuoses les taronges
i el mateix gust que un dia maleïres,
ara i adés em salva”
D’una
sola branca – Susanna
Rafart