“una parte de la eternidad está al alcance de quienes son capaces de mirar la vertiginosa extensión del mar sin cerrar los ojos”
Un verdor terrible - Benjamín Labatut
“A medida que la nube se empozaba en las trincheras, cientos de hombres se desplomaron convulsionando, ahogándose en sus propias flemas, con mocos amarillos burbujeando en su boca, su piel azulada por la falta de oxígeno. <<Los meteorólogos tenían razón. Era un día hermoso, el sol brillaba. Donde había pasto, resplandecía verde. Debiéramos haber estado yendo a un pícnic, no haciendo la que íbamos a hacer>>, escribió Willi Siebert, uno de los soldados que abrió parte de los seis mil cilindros de gas cloro”
Un verdor terrible - Benjamín Labatut
“som éssers sense forma, criatures només mig fetes, si algú més assenyat, millor que nosaltres, més estimable (com hauria de ser un amic), no ens dóna ajut per perfeccionar la nostra naturalesa feble i defectuosa”
Frankestein - Mary Shelley
“Tothom odia els desgraciats. Com dec ser jo odiat, doncs, que sóc el més miserable de tots els éssers vius! No obstant això, tu, el meu creador, em detestes i em menystens a mi, la teva criatura, a la qual el teu art va lligar-te amb llaços que només la teva aniquilació o la meva pot trencar. El teu propòsit és matar-me. Com goses jugar així amb la vida?”
Frankestein - Mary Shelley
“Per què l'home fa ostentació de tenir una sensibilitat superior a la dels animals, si això només el fa ser un ésser més necessitat? Si els nostres impulsos fossin només la gana, la set i el desig, seríem gairebé lliures; però cada vent que bufa, qualsevol paraula casual o la imatge que aquesta paraula ens pot transmetre ens commou”
Frankestein - Mary Shelley
“Un ésser humà que persegueix la perfecció sempre hauria de conservar la ment en calma i no permetre que la passió o un desig transitori destorbessin la seva tranquil·litat. No crec que la persecució del saber sigui una excepció a aquesta regla. Si l'estudi al qual t'apliques tendeix a afeblir els teus afectes, a destruir el teu gust pels plaers senzills en els quals no hi pot haver cap impuresa, aleshores aquest estudi és il·lícit, és a dir, no és convenient per a la ment humana”
Frankestein- Mary Shelley
“Si estiguéssim obligats a estimar totes les persones que ens agraden, en el fons seria bastant terrible”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“trobava tant a faltar la senyora de Guermantes que em costava respirar: era com si una part del meu pit hagués estat seccionat per un anatomista hàbil, extreta i substituïda per una part igual de sofriment immaterial, per un equivalent de nostàlgia i d'amor. I els punts de sutura ja poden haver estat ben fets, es viu força incòmode quan l'enyor d'un ésser substitueix les vísceres, sembla que ocupi més lloc que elles, es nota perpètuament i a més, quina ambigüitat veure's obligat a pensar una part del nostre cos!”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“el que sentim, com que sempre estem decidits a amagar-ho, mai no hem pensat en la manera com ho expressaríem. I tot d'una, hi ha en nosaltres una bèstia immunda i desconeguda que es deixa sentir i l'accent de la qual, de vegades, pot anar fins a fer tanta por a qui rep aquesta confidència involuntària, el·líptica i quasi irresistible del nostre defecte o el nostre vici, com faria la confessió de sobte indirectament i estranyament proferida per un criminal que no pot evitar reconèixer un assassinat del qual ignoràvem que fos culpable”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“Els poetes pretenen que per un moment retrobem el que havíem estat antany, entrant en tal casa, en tal jardí on havíem viscut de joves. Es tracta de pelegrinatges força atzarosos a conseqüència dels quals podem comptar tantes decepcions com èxits. Els llocs fixos, contemporanis d'anys diferents, val més trobar-los en nosaltres mateixos”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“aquella esperança que la seva amant tornaria li donava el coratge de perseverar en la ruptura, com la creença que podrem tornar vius del combat ajuda a afrontar la mort. I com que el costum és, de totes les plantes humanes, aquella que necessita menys de sòl nutritiu per viure i és la primera que apareix sobre el roc en aparença més desolat, potser practicant primer la ruptura per simulació, acabaria acostumant-s'hi sincerament”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“una persona no és, com jo m'havia pensat, clara i immòbil davant de nosaltres amb les seves qualitats, els seus defectes, els seus projectes, les seves intencions de cara a nosaltres (com un jardí que mirem, amb totes les seves platabandes, a través d'una reixa), sinó que és una ombra on mai no podrem penetrar, per a la qual no existeix coneixement directe, un tema sobre el qual ens fem creences nombroses amb l'ajut de les paraules i fins i tot d'accions, les quals, les unes i les altres, no ens donen sinó informacions insuficients i d'altra banda contradictòries, una ombra on ens podem imaginar adesiara, amb idèntica versemblança, que hi brillen l'odi i l'amor”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
“Cultivem begònies, esporguem els teixos, a falta d'altra cosa, perquè els teixos i les begònies es deixen fer. Però ens estimaríem més donar el nostre temps a un arbust humà, si estiguéssim segurs que valdria la pena. Tota la qüestió és aquí; vostè es deu conèixer una mica. Val la pena, vostè, o no?”
El cantó de Guermantes I - Marcel Proust
Títol: La música de los números primos
“Aunque los matemáticos son como corredores de una
carrera de relevos que pasan el testigo de una generación a otra, anhelan
siempre la gloria individual que recibirán pasando los primeros por la línea de
meta: la investigación matemática es un difícil acto de equilibrio entre la
necesidad de colaborar en proyectos que pueden mantenerse durante siglos y el
deseo de inmortalidad”
La música de los números primos - Marcus du Sautoy
“Para Hardy, la demostración la era todo. Una vez, hablando con Bertrand Russell en el comedor del Trinity College, dijo: <<Si yo consiguiera demostrar con la lógica que tú morirás dentro de cinco minutos, estaría consternado por tu muerte inminente, pero mi dolor quedaría muy mitigado por el placer de la demostración>>”
La música de los números primos - Marcus du Sautoy
“Las matemáticas son una pirámide en la que cada generación edifica sobre lo realizado por la que la precedió sin necesidad de temer ningún hundimiento. Es esta indestructibilidad lo que hace tan apasionante el hecho de ser matemático: para ninguna otra ciencia se puede afirmar que lo que establecieron los antiguos griegos continúa siendo cierto”
La música de los números primos - Marcus Du Satoy
“Tinc el privilegi de saber això, ara, sobre nosaltres. Cap de nosaltres, de fet, sent res per ningú. Tot és fingiment”
Lanny - Max Porter
“seguir una espurna amb la mirada;
i
desconèixer incessantment
alguna cosa
important”
Instant - Wislawa Szymborska