31/10/20

 “una parte de la eternidad está al alcance de quienes son capaces de mirar la vertiginosa extensión del mar sin cerrar los ojos”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

30/10/20

 “A medida que la nube se empozaba en las trincheras, cientos de hombres se desplomaron convulsionando, ahogándose en sus propias flemas, con mocos amarillos burbujeando en su boca, su piel azulada por la falta de oxígeno. <<Los meteorólogos tenían razón. Era un día hermoso, el sol brillaba. Donde había pasto, resplandecía verde. Debiéramos haber estado yendo a un pícnic, no haciendo la que íbamos a hacer>>, escribió Willi Siebert, uno de los soldados que abrió parte de los seis mil cilindros de gas cloro”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

29/10/20

 “¿Cuándo dejamos de entender el mundo?”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

28/10/20

Frankestein - Mary Shelley

© Bocins Literaris
Títol: Frankestein
Autora: Mary Shelley
Any: 1818
Traducció: Maria Antònia Oliver
Editorial Vicens Vives

 “som éssers sense forma, criatures només mig fetes, si algú més assenyat, millor que nosaltres, més estimable (com hauria de ser un amic), no ens dóna ajut per perfeccionar la nostra naturalesa feble i defectuosa”

Frankestein - Mary Shelley


27/10/20

 “Com són de mudables els nostres sentiments, i que estrany que és aquest amor persistent a la vida, fins i tot en la misèria més extrema!”

Frankestein - Mary Shelley


26/10/20

 “Tothom odia els desgraciats. Com dec ser jo odiat, doncs, que sóc el més miserable de tots els éssers vius! No obstant això, tu, el meu creador, em detestes i em menystens a mi, la teva criatura, a la qual el teu art va lligar-te amb llaços que només la teva aniquilació o la meva pot trencar. El teu propòsit és matar-me. Com goses jugar així amb la vida?”

Frankestein - Mary Shelley

25/10/20

 “Per què l'home fa ostentació de tenir una sensibilitat superior a la dels animals, si això només el fa ser un ésser més necessitat? Si els nostres impulsos fossin només la gana, la set i el desig, seríem gairebé lliures; però cada vent que bufa, qualsevol paraula casual o la imatge que aquesta paraula ens pot transmetre ens commou”

Frankestein - Mary Shelley

24/10/20

 “Quan la falsedat pot semblar veritat, qui pot estar segur de tenir la felicitat? Em sento com si caminés a la vora d'un precipici, cap on s'arremolinen milers de persones que volen llançar-me a l'abisme”

Frankestein - Mary Shelley

23/10/20

 “Un ésser humà que persegueix la perfecció sempre hauria de conservar la ment en calma i no permetre que la passió o un desig transitori destorbessin la seva tranquil·litat. No crec que la persecució del saber sigui una excepció a aquesta regla. Si l'estudi al qual t'apliques tendeix a afeblir els teus afectes, a destruir el teu gust pels plaers senzills en els quals no hi pot haver cap impuresa, aleshores aquest estudi és il·lícit, és a dir, no és convenient per a la ment humana”

Frankestein- Mary Shelley

22/10/20

 “Què pot aturar el cor decidit i la voluntat resolta de l'home?”

Frankestein - Mary Shelley

21/10/20

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: El cantó de Guermantes I
Títol original: Le côté de Guermantes I
Autor: Marcel Proust
Any: 1920
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “Si estiguéssim obligats a estimar totes les persones que ens agraden, en el fons seria bastant terrible

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

20/10/20

 “trobava tant a faltar la senyora de Guermantes que em costava respirar: era com si una part del meu pit hagués estat seccionat per un anatomista hàbil, extreta i substituïda per una part igual de sofriment immaterial, per un equivalent de nostàlgia i d'amor. I els punts de sutura ja poden haver estat ben fets, es viu força incòmode quan l'enyor d'un ésser substitueix les vísceres, sembla que ocupi més lloc que elles, es nota perpètuament i a més, quina ambigüitat veure's obligat a pensar una part del nostre cos!”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

19/10/20

 “Treballem en tot moment per donar forma a la nostra vida però copiant malgrat nosaltres mateixos com un dibuix els trets de la persona que som i no de la que ens agradaria ser”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

18/10/20

 “el que sentim, com que sempre estem decidits a amagar-ho, mai no hem pensat en la manera com ho expressaríem. I tot d'una, hi ha en nosaltres una bèstia immunda i desconeguda que es deixa sentir i l'accent de la qual, de vegades, pot anar fins a fer tanta por a qui rep aquesta confidència involuntària, el·líptica i quasi irresistible del nostre defecte o el nostre vici, com faria la confessió de sobte indirectament i estranyament proferida per un criminal que no pot evitar reconèixer un assassinat del qual ignoràvem que fos culpable”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

17/10/20

 “Els poetes pretenen que per un moment retrobem el que havíem estat antany, entrant en tal casa, en tal jardí on havíem viscut de joves. Es tracta de pelegrinatges força atzarosos a conseqüència dels quals podem comptar tantes decepcions com èxits. Els llocs fixos, contemporanis d'anys diferents, val més trobar-los en nosaltres mateixos”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

16/10/20

 “aquella esperança que la seva amant tornaria li donava el coratge de perseverar en la ruptura, com la creença que podrem tornar vius del combat ajuda a afrontar la mort. I com que el costum és, de totes les plantes humanes, aquella que necessita menys de sòl nutritiu per viure i és la primera que apareix sobre el roc en aparença més desolat, potser practicant primer la ruptura per simulació, acabaria acostumant-s'hi sincerament”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

15/10/20

 “hi ha moments en què necessitem sortir de nosaltres mateixos, acceptar l'hospitalitat de l'ànima dels altres, sempre que aquesta ànima, per modesta i lletja que sigui, sigui una ànima estranya”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

14/10/20

 “una persona no és, com jo m'havia pensat, clara i immòbil davant de nosaltres amb les seves qualitats, els seus defectes, els seus projectes, les seves intencions de cara a nosaltres (com un jardí que mirem, amb totes les seves platabandes, a través d'una reixa), sinó que és una ombra on mai no podrem penetrar, per a la qual no existeix coneixement directe, un tema sobre el qual ens fem creences nombroses amb l'ajut de les paraules i fins i tot d'accions, les quals, les unes i les altres, no ens donen sinó informacions insuficients i d'altra banda contradictòries, una ombra on ens podem imaginar adesiara, amb idèntica versemblança, que hi brillen l'odi i l'amor”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

13/10/20

 “els més cruels entre els nostres adversaris no són aquells que ens contradiuen i ens miren de convèncer, sinó els que exageren o inventen les notícies que ens poden entristir”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

12/10/20

 “Cultivem begònies, esporguem els teixos, a falta d'altra cosa, perquè els teixos i les begònies es deixen fer. Però ens estimaríem més donar el nostre temps a un arbust humà, si estiguéssim segurs que valdria la pena. Tota la qüestió és aquí; vostè es deu conèixer una mica. Val la pena, vostè, o no?”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

11/10/20

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

© Bocins Literaris

Títol: La música de los números primos

Títol original: The music of the Primes
Autor: Marcus du Sautoy
Any: 2003
Traducció: Joan Miralles
Acantilado Editorial

“Aunque los matemáticos son como corredores de una carrera de relevos que pasan el testigo de una generación a otra, anhelan siempre la gloria individual que recibirán pasando los primeros por la línea de meta: la investigación matemática es un difícil acto de equilibrio entre la necesidad de colaborar en proyectos que pueden mantenerse durante siglos y el deseo de inmortalidad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

10/10/20

 “Para Hardy, la demostración la era todo. Una vez, hablando con Bertrand Russell en el comedor del Trinity College, dijo: <<Si yo consiguiera demostrar con la lógica que tú morirás dentro de cinco minutos, estaría consternado por tu muerte inminente, pero mi dolor quedaría muy mitigado por el placer de la demostración>>”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

9/10/20

 “Los números primos son joyas engarzadas en la inmensa extensión de los números, el universo infinito que los matemáticos exploran desde la antigüedad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

8/10/20

 “ante la alternativa de un mundo feo y otro bello, la naturaleza elige siempre el segundo”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

7/10/20

 “Las matemáticas son una pirámide en la que cada generación edifica sobre lo realizado por la que la precedió sin necesidad de temer ningún hundimiento. Es esta indestructibilidad lo que hace tan apasionante el hecho de ser matemático: para ninguna otra ciencia se puede afirmar que lo que establecieron los antiguos griegos continúa siendo cierto”

La música de los números primos - Marcus Du Satoy

6/10/20

Lanny - Max Porter

© Bocins Literaris
Títol: Lanny
Autor: Max Porter
Any: 2020
Traducció: Víctor Obiols
Rata_books

 “Tinc el privilegi de saber això, ara, sobre nosaltres. Cap de nosaltres, de fet, sent res per ningú. Tot és fingiment”

Lanny - Max Porter

5/10/20

 “Pel fet que els pares del papa són morts, creus que ens estima més? Creus que ens dedica l'amor que li sobra que normalment dedicaria a la seva mama i al seu papa? Hi ha un amor extra per a nosaltres?
No, penso.
Sí, li dic. És exactament així”

Lanny - Max Porter

4/10/20

 “Papa?
Què vols, Lanny?
Què creus que és més pacient, una idea o una esperança?”

Lanny - Max Porter

3/10/20

 “Què passaria si tothom digués allò que sent realment?”

Lanny - Max Porter

2/10/20

Instant - Wislawa Szymborska

© Bocins Literaris
Títol: Instant
Títol original: Chwila
Autora: Wislawa Szymborska
Any: 2002
Traducció: Joanna Bielak
Eumo Editorial

 “seguir una espurna amb la mirada;

i desconèixer incessantment
alguna cosa important”

Instant - Wislawa Szymborska

1/10/20

 “Per ara el destí
m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada
la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada
de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa
però sense sorprendre'm
i així seria algú del tot diferent”

Instant - Wislawa Szymborska