“Una silenciosa i pacient aranya,
He vist en un petit promontori on
estava isolada,
L'he vista com explorava el vast buit
que l'envoltava,
Vessava filaments, filaments,
filaments fora d'ella mateixa,
Sempre cabdellant-los, sempre
accelerant-los incansablement.
I tu, oh ànima meva, siguis on siguis,
Envoltada, aïllada, en immensurables
oceans d'espai,
Incessantment medites, t'aventures, et
llances, cerques les esferes per connectar-les,
Fins que el pont que necessites sigui
creat, fins que s'hi aferri l'àncora dúctil,
Fins que el fil subtil que fas s'enganxi
a algun lloc, oh ànima meva”
Fulles d'herba - Walt Whitman