16/7/24

 “- Ogni tanto mi chiedo cosa mai stiamo aspettando.
Silenzio.
- Che sia troppo tardi”

Oceano mare – Alessandro Baricco

15/7/24

 “Uno si costruisce grandi storie, questo è il fatto, e può andare avanti anni a crederci, non importa quanto pazze sono, e inverosimile, se le porta adosso, e basta. Si è anche felici, di cose del genere. Felici. E potrebbe non finire mai. Poi, un giorno, succede che si rompe qualcosa, nel cuore del gran marchingegno fantastico, tac, senza nessuna ragione, si rompe d'improvviso e tu rimani lì, senza capire come mai tutta quella favolosa storia non e l'hai più addosso, ma davanti, come fosse la follia di un altro, e quell'altro sei tu”

Oceano mare – Alessandro Baricco

14/7/24

 “Cambiava l'aria, cambiavano le aurore, e i cieli, e le forme delle case, e gli uccelli, e i rumori, e le facce della gente, sulla riva, e le parole della gente, sulle loro bocche. Acqua che scivolava verso l'acqua, corteggiamento delicatissimo, le anse del fiume come una cantilena dell'anima. Un viaggio impercettibile”

Oceano mare – Alessandro Baricco

13/7/24

 “La natura ha una sua perfezione sorprendente e questo è il risultato di una somma di limiti. La natura è perfetta perché non è finita. Se uno conosce i limiti, capisce come funziona il meccanismo”

Oceano mare – Alessandro Baricco

12/7/24

 “È una specie di mistero, ma bisogna cercare di capire, lavorando di fantasia, e dimenticare quel che si sa in modo che l'immaginazione possa vagabondare libera, correndo lontana dentro le cose fino a vedere come l'anima non è sempre diamante ma alle volte velo di seta”

Oceano mare – Alessandro Baricco

11/7/24

 "non capite niente di uomini e di padri e di figli, niente. E per ciò io vi credo. La verità è sempre disumana. Come voi. Io so che non vi sbagliate. Ho pena de voi, ma le vostre parola le ammiro. E io che non ho mai visto il mare, fino al mare me ne andrò”

Oceano mare – Alessandro Baricco

10/7/24

Si una emergència - Mireia Calafell

© Bocins Literaris
Títol: Si una emergència
Autora: Mireia Calafell
Any: 2023
Proa

 “com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar    en silenci    discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia    aquesta vida

així voldria jo una biografia”

Si una emergència – Mireia Calafell

9/7/24

 “la molsa
que s'obre a la pedra    que ocupa la tomba    que tapa la data
que cobreix el nom    que amaga el llinatge    i envela la mort
que s'enfili aquí     i sigui el que escric:
l'aposta discreta    per ser vida sempre    entre tanta fi”

Si una emergència – Mireia Calafell

8/7/24

 “per deslliurar-nos d'incendis
calia fer fogueres    cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:
aquestes flames d'ara que ens rodegen
que ens ofeguen    que ens asfixien
també ens salven”

Si una emergència – Mireia Calafell

7/7/24

 “no calen telescopis    lents    ni ciència
per saber que l'extinció és al centre
d'aquest futur que arriba exhaust
d'allò que un cop senzillament va ser
del temps    del tròpic    les glaceres
de tanta precaució i tant de silenci
al centre    exactament al centre
d'aquesta vida meva al teu costat”

Si una emergència – Mireia Calafell

6/7/24

 “en quin moment vam oblidar que els finals cauen     de dalt a baix
que no es poden preveure     són pura verticalitat amb insistència
com un tro     com un tro     com un tro sense llamp”

Si una emergència – Mireia Calafell

5/7/24

 “som els ocells que no han marxat
els que viuran l'hivern al port
i d'aquest tros de cel en faran cel

si és compromís amb el paisatge
o en canvi la desídia     una renúncia
ningú no ho sabrà mai”

Si una emergència – Mireia Calafell

4/7/24

 “hi ha relats hi ha llegendes    memòria
una llengua remota que convoca la vida
la vehemència tenaç de qui creu en el sí
de qui vol resistir i vol fer demà

res d'això no sabia
fins que he mirat de prop    aquests teus ulls”

Si una emergència – Mireia Calafell

3/7/24

 “que els pantans són quasi buits
que no plou amb constància suficient
que no hi ha prou aigua de reserva
i que les previsions tampoc no apunten canvis
-diuen avui com deien ahir a la ràdio

i jo quan ho escolto penso en tu
en tots aquests diluvis que provoques”

Si una emergència – Mireia Calafell

2/7/24

Obras completas - Wolfgang Borchert

© Bocins Literaris
Títol: Obras completas
Títol original: Das Gesamtwerk
Autor: Wolfgang Borchert
Any: 1945 - 1947
Traducció: Fernando Aramburu
Editorial Laetoli

 “El hombre de la bata blanca escribía cifras en un papel. A ellas añadía letras muy pequeñas y delicadas.
Después se quitó la bata blanca y estuvo cuidando durante una hora las flores que había en el alféizar de la ventana. Al ver que una flor se había muerto se sintió muy triste y lloró.
Y en el papel estaban las cifras, según las cuales era posible matar con medio gramo, en dos horas, a miles de seres humanos.
El sol alumbraba las flores.
Y el papel”

Obras completas – Wolfgang Borchert

1/7/24

 “Por supuesto que no teníamos un espejo. Con espejos se podía uno cortar las venas de las muñeca. No nos los permitían. No nos merecíamos una cándida y secreta muerte por corte de venas. A cambio había un pedazo de hojalata reluciente fijado con clavos a nuestro armario. En caso de apuro se podía uno mirar allí. Sin reconocerse. Sólo verse lo justo. Y estaba muy bien que uno no se pudiera reconocer. Uno no se hubiese reconocido de ninguna manera”

Obras completas – Wolfgang Borchert