“portava un monocle que ens feia riure moltíssim: era un recurs educatiu i se'l plantava a la cara quan algun xiquet havia fet una malifeta o deia una mentida; aleshores l'ull dret se li feia enorme, desorbitat, mentre amenaçada l'infractor: <<Digues-me la veritat, perquè si no no passaràs la prova de l'ull!>>. I nosaltres arribàrem a creure que amb aquell ull postís i ciclopi ho podia descobrir tot”

La sega. Martí Domínguez