“M'envaïa una embriaguesa tan perillosament deliciosa, que em sentia capaç d'enlairar-me de cop de les escales i pujar fins a les estrelles, impulsada per la sola força de la meva pròpia borratxera. I l'embriaguesa, cosa que ja sabia aleshores, era el vertigen de les infinites possibilitats, del perill, del secret, horrible i esgarrifós batec de la guerra mateixa, de la mort que tots desitjàvem, per als altres i per a nosaltres mateixos”
El
quadern daurat – Doris Lessing
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada